Tarragona no recuperarà els llocs de treball perduts fins a l’any 2024

L’anuari de CatalunyaCaixa veu símptomes de fi de la recessió econòmica a les comarques tarragonines, però adverteix que el territori no tornarà a la plena ocupació tècnica fins ben entrada la pròxima dècada

Per . Actualitzat el

Tomàs Varga.

El territori mostra símptomes de recuperació econòmica, però el mercat laboral de les comarques tarragonines no tornarà a nivells d’ocupació similars als d’abans de la crisi fins que no hagi passat ben bé una dècada. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer anuari econòmic comarcal de CatalunyaCaixa, elaborat per Josep Oliver, catedràtic d’Economia de la UAB i presentat aquesta setmana en societat. L’informe, fet a partir de dades consolidades corresponents a l’exercici 2013, conclou que des de l’any passat tant Catalunya com la província de Tarragona han començat a sortir de la crisi econòmica, sobretot gràcies al bon comportament de la indústria tarragonina i el sector energètic a les Terres de l’Ebre. La demarcació va tancar l’any 2013 amb un increment en la producció energètica (3,2%), en el sector químic (2,4%) i en la indústria agroalimentària (1,5%), fet que situa la caiguda del VAP (Valor Afegit Brut) en només un -0,38%, deu dècimes per sota de la mitjana catalana (situada en el -0,48%).

Malgrat aquestes dades macroeconòmiques, l’autor de l’estudi destaca que aquesta tendència positiva, que en teoria ha de mantenir-se en els pròxims anys, no es percebrà de manera immediata per la ciutadania. Segons Oliver, per tal que la gent comenci a notar aquesta millora «caldrà esperar quatre o cinc anys» i que els llocs de treball perduts a Catalunya i Tarragona durant la crisi «no es recuperaran com a mínim fins d’aquí a una dècada, si és que es poden recuperar, ja que és improbable que el sector de la construcció torni a tenir el pes específic que tenia abans de l’esclat de la crisi». Oliver recorda que els nivells d’ocupació de principis dels setanta (any 1973) van trigar a recuperar-se fins a 18 anys, motiu pel qual ja és prou optimista pensar que en el termini de deu anys a partir d’ara la demarcació torni a assolir la plena ocupació tècnica que tenia l’any 2005.

BCN World

Segons el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, però, les comarques de Tarragona tenen un «factor diferencial» respecte a Catalunya que podria ajudar a normalitzar l’ocupació abans d’hora. Per a Oliver, la concreció del projecte de BCN World, que crearia milers de llocs de treball durant el seu procés de construcció i la seva posterior posada en marxa i manteniment, serviria per dinamitzar el mercat laboral de les comarques tarragonines al marge de la lenta sortida de la crisi que experimentarà Catalunya i l’Estat espanyol en general. En la seva anàlisi, l’economista també va mostrar-se partidari d’impulsar el turisme d’interior a les comarques tarragonines, «un sector que té un gran potencial i que pot complementar l’oferta existent al litoral».

Dinàmica positiva al conjunt de Catalunya

D’acord amb l’anuari comarcal de CatalunyaCaixa, pel conjunt de Catalunya, l’exercici 2013 emergeix com un any de transició entre els pitjors estralls de la segona recessió (segona part del 2011 i tot el 2012) i la recuperació que continua reafirmant-se en aquesta tardor del 2014. Així, la davallada del PIB català el 2013 (del -0,5%) fou sensiblement menor que l’experimentada el 2012 (del -1,3) i, en especial, va mostrar un perfil trimestral a l’alça, des del -1,5% de caiguda anual en el quart trimestre de 2012 al 0,4% de creixement en el quart de 2013. Amb aquests registres de 2013, que semblen assenyalar el final de la crisi encetada el 2008, el PIB català ha acumulat una davallada, en termes reals, del -6,1%.

A diferència de l’exercici anterior, aquest millor comportament no reflecteix l’empenta del sector exterior, sinó una davallada menys intensa de la demanda interna. Així, mentre que aquesta es contreia molt intensament el 2012 (d’un -3,4%) el 2013 la reducció fou menys important (d’un -3,0%), alhora que el saldo internacional dels intercanvis de béns i serveis va reduir la seva positiva contribució al creixement del PIB, des dels 2,7 punts percentuals del 2012 als 0,9 punts del 2013.