L’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic de la ciutat han confirmat la ubicació de les restes absidials i la tomba martirial de la Basílica de Sant Fructuós després de dues setmanes d’investigació arqueològica.
Sota la direcció arqueològica de Josep M. Macias Solé (investigador de l’ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense i de l’Arquebisbat de Tarragona) i Imma Teixell (Arqueòloga de la Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona) s’ha dut a terme aquest projecte gràcies al qual s’ha pogut comprovar l’existència de la tomba que va albergar el cos de Sant Fructuós, l’estat de conservació del recinte i la seva rellevància com un dels conjunts basilicals martirials més significatius de la península Ibèrica. L’actuació s’ha dut a terme també amb la intenció de fer-ne un estudi exhaustiu i s’ha tornat a tapar amb les màximes mesures de seguretat per a la seva conservació.
S’ha localitzat l’espai absidal de la basílica de Sant Fructuós i la tomba núm. 24 (documentada així per Mn. Serra i Vilaró), la qual va ser identificada amb la tomba martirial on van ser dipositades les despulles dels tres màrtirs cremats vius a l’arena de l’amfiteatre. Unes restes que des del segle VIII es troben disperses per la geografia mediterrània. La Cripta dels Arcs també s’ha netejat i tractat per fer-ne la documentació fotogramètrica.
Atesa la importància d’aquesta troballa, el pròxim diumenge 2 de novembre de deu del matí a dues de la tarda es durà a terme una jornada de portes obertes per tal que la ciutadania pugui conèixer in situ els resultats de l’excavació. Amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, es farà un recorregut que s’iniciarà per l’entrada de la Necròpolis Paleocristiana (al carrer Ramón y Cajal) i que seguirà pels passos subterranis que hi ha entre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i l’antiga fàbrica de tabacs, per tal d’accedir a la Cripta dels Arcs i a l’excavació que encara romandrà oberta.
Resum històric
Entre 1926 i 1933 l’arqueòleg Mn. Joan Serra i Vilaró va excavar en els terrenys de la Tabacalera i va documentar una basílica construïda a partir d’una tomba sagrada. Aquesta és l’església més antiga coneguda a Tarragona. Els seus artífexs van ubicar la tomba de Sant Fructuós integrada al bell mig de la capçalera d’aquesta església i van fer que sobre de la sepultura s’erigís l’altar eucarístic. Les evidències arqueològiques documentades per Mn. Serra i Vilaró el van portar a la conclusió que, en aquest sepulcre, foren enterrades les despulles martirials del bisbe de Tàrraco, Fructuós i dels seus diaques, Auguri i Eulogi, cremats vius a l’amfiteatre l’any 259.
La basílica fou construïda a finals del segle IV o inicis del segle V, en els moments d’oficialització del cristianisme. Tenia uns 39 m de longitud i una amplada de 18,50 m i presentava un absis semicircular flanquejat per dues estances amb funcions funeràries i de sagristia. Una d’aquestes dues estances és l’anomenada Cripta dels Arcs. La basílica tenia tres naus i en el subsòl hi havia nombrosos enterraments. A la basílica també se li adossaven alguns mausoleus funeraris. Els fidels volien inhumar-se en aquest espai eclesial o prop d’ell, a tocar de la tomba martirial.
És així que entenem la gran concentració d’enterraments dins l’església i el seu cementiri annex, a més d’una altra basílica més petita als terrenys de l’actual Parc Central. Al costat de la basílica s’aixecava un complex arquitectònic amb un baptisteri i dependències de difícil interpretació: episcopi, monestir, espai per acollir peregrins… Al finalitzar les intervencions de Mn. Serra i Vilaró, les restes de la basílica quedaren colgades no va quedar constància si, amb la construcció de la Fàbrica de Tabacs, aquestes foren conservades o destruïdes.
Amb l’objectiu de comprovar la conservació de les restes de l’espai absidal i la tomba sacra, vuitanta-set anys després, un equip d’arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme aquesta intervenció arqueològica. Per tal de verificar la conservació d’aquestes restes i facilitar, en un futur, la recuperació de la major part de la basílica, l’equip d’arqueòlegs ha procedit al seu estudi i documentació. També ha efectuat neteja de la Cripta dels Arcs per ampliar el coneixement d’aquest espai i aplicar noves tècniques de la imatge per proposar una restitució virtual d’aquesta construcció.