El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amplia els horaris d’atenció de la Unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. D’aquesta manera, aquest centre hospitalari passarà a fer angioplàsties primàries 12 hores al dia durant els 7 dies de la setmana, jutament amb els centres Josep Josep Trueta de Girona i Arnau de Vilanova de Lleida, que també veuran ampliada l’atenció en aquesta àrea. Aquestes mesura està prevista a partir de l’octubre de 2012 i representa un increment horari per a aquests centres que suposa doblar el disponible prèviament (5 dies x 8 hores = 40 hores; 7 dies x 12 hores = 84 hores).

Aquesta decisió es va prendre en el marc del Pla director de malalties de l’aparell circulatori, on es va fer la proposta  d’incrementar l’horari d’hemodinàmica, és a dir, de tenir capacitat per fer angioplàstia primària en els centres de Girona i de Tarragona. Com a conseqüència de les negociacions del CatSalut amb l’entitat proveïdora i la Societat Catalana de Cardiologia, es va acordar incrementar l’horari fins a 12 hores els 7 dies a la setmana atotes les capitals catalanes. Aquesta augment de la disponibilitat horària els centres d’infart que només prestaven serveis d’angioplàstia primària durant l’horari d’atenció establert és una de les mesures principals que es preveu per enguany per millorar dels resultats del Codi infart. Fins ara, dels 10 centres de Codi infart, 5 tenien un horari de 24 hores i uns altres 5 de 8 hores durant els dies laborables.

L’objectiu és millorar l’accessibilitat a l’angioplàstia primària amb un interval de temps més curt. En general, s’accepta que el temps òptim entre el primer contacte mèdic i la repermeabilització de l’arteria és de 120 minuts. Aquest temps és especialment llarg en el casos que s’han de transportar fins a altres centres. Es preveu que amb aquesta intervenció s’incrementin el nombre de pacients als quals es practica reperfusió amb angioplàstia primària i en un temps més curt.

El Codi Infart

L’infart és una causa important de morbimortalitat. A Catalunya, se’n produeixen uns 6.500 casos a l’any i es calcula que prop d’un 40% d’aquests (uns 2.900 a l’any) són infarts aguts de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST). Aquesta tipologia d’infart es caracteritza per ocasionar una obstrucció total del flux sanguini i, per tant, és responsable d’una part molt important de la mortalitat global per infart. Per això, és vital per a la supervivència i les seqüeles dels pacients que el pateixen que l’actuació mèdica sigui com més ràpida millor i que s’administri un tractament repermeabilitzador del vas obstruït. En aquest sentit, el temps és crucial atès que un retard en l’administració del tractament es relaciona amb un empitjorament en l’evolució clínica del pacient i una mortalitat més elevada a curt i llarg termini. A fi i efecte d’optimitzar els circuits assistencials per a l’atenció urgent a l’IAMEST, es va posar en marxa a Catalunya, l’1 de juny de 2009, el Codi Infart.

El Codi infart és un protocol d’actuació urgent per al tractament de l’IAMEST que comprèn l’activació organitzada i coordinada d’un seguit de dispositius assistencials que permeten l’atenció urgent en la fase aguda de la malaltia quan un pacient és sospitós de tenir un infart i és candidat a reperfusió immediata. En els pacients amb IAMEST, el tractament idoni segons les guies de pràctica clínica és l’angioplàstia primària. A través del programa s’atén qualsevol pacient que alerti el sistema sanitari (112 / Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), serveis d’urgències d’hospitals comarcals o terciaris, CAP o CUAP) a causa d’un dolor precordial i sigui diagnosticat d’IAMEST).

En l’IAMEST, l’alternativa terapèutica a l’angioplàstia primària quan aquesta no és possible d’aplicar, és la fibrinòlisi, un tractament farmacològic repermeabilitzador menys invasiu i intervencionista que l’angioplàstia primària (cateterisme).

Resultats del Codi infart

El tractament dels pacients amb infart ha millorat notablement gràcies a la posada en marxa del Codi infart, en termes de teràpia d’elecció i en els temps assistencials oferts. Als anys 2010 i 2011 s’han activat un total de 5.778 codis. D’aquests, un 30% han estat diagnosticats en primera instància pel SEM.

Des de la implantació del Codi infart, s’ha incrementat la proporció de pacients amb infart que han rebut algun tipus de tractament de reperfusió, especialment pel que fa al tractament òptim (l’angioplàstia primària) i, segons les dades preliminars de l’Enquesta de mortalitat hospitalària, s’ha produït una reducció significativa de la mortalitat.  Durant l’any 2011, prop del 93% dels pacients tractats a través del Codi infart han rebut algun tipus de tractament de reperfusió. Això suposa un increment notable (l’any 2000 només es practicava reperfusió a un 63% i l’any 2006 a un 79%). Cal destacar també que s’ha assolit un 85,7% de reperfusió amb angioplàstia primària entre els infarts tractats en el Codi infart (l’any 2000 aquesta proporció de tractament era del 5% i el 2006 del 33%).

Gràcies a l’aplicació del Codi infart s’han reduït substancialment els principals indicadors de temps assistencial dels pacients amb infart tractats a través d’aquest Codi, i els valors són molt pròxims als estàndards recomanats per les guies de pràctica clínica.

Durant els deu dies que durarà l’esdeveniment (del 17 al 27 de maig) tindran lloc un total de 408 actes repartits per diferents espais de la ciutat. Com cada edició  tindran una especial rellevància els elements més clàssics del certamen com ara les Nits Tàrraco Viva, les jornades gastronòmiques Tarraco a Taula, o les actuacions dels  grups de reconstrucció històrica. Però també hi ha algunes novetats com ara l’espectacle Paullianus, lanista circulator. Un empresari de gladiadors a Tarraco (Ricardo Cagigal); Lide, Histories d’una prostituta (Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona) o Estudi, un paisatgista d’època romana. MV Arte Taller de pintura, entre d’altres.

En la seva darrera edició, Tarraco Viva va congregar 81.876 espectadors.

Clica aquí per veure tota la programació

Una setantena de dotacions terrestres i aèries hi estan treballant aquest matí. La baixada de les temperatures la nit passada i l’increment de la humitat relativa ha permès els bombers frenar la progressió de les flames a la zona de Rasquera i el Perelló. El front més actiu és ara a la zona sud-oest, ja que durant la nit l’incendi ha saltat la Serra del Boix i s’aproxima al terme municipal de Tivenys. Tot el terreny calzinat fins ara correspon a matolls, arbrat i pastures.

El conseller d’interior Felip Puig ha explicat que enguany es preveu una campanya forestal complicada a Catalunya, sobretot pel sec hivern que hem patit. El president de la Generalitat, Artur Mas, es va desplaçar aquest dimecres fins a l’oficina de comandament habilitada al camp de futbol municipal de Rasquera per seguir els treballs d’extinció.

Entre les mesures explicades aquest dimarts pel president hi ha d’aplicar taxes per als estudiants d’FP de cicles superiors, la privatització i el reajustament de les plantilles d’algunes empreses públiques de la Generalitat, la congelació de les subvencions fins a disposar de nous pressupostos beneïts per l’Estat i la venda de patrimoni públic, entre d’altres. Mas ha recordat que aquest paquet de mesures és d’obligada aplicació davant de les exigències del govern de l’Estat i no s’ha estat de recordar que els ajustaments a Catalunya no serien tan durs “si l’Estat paguès allò que ens correspon”. En aquest sentit, Mas ha anunciat que el full de ruta per aconseguir un nou pacte fiscal per a Catalunya “ja està marcat” i ha fet una crida per als partits catalans “a fer pinya, ja que ningú no ajudarà Catalunya”. El president Mas, per útim, ha recordat que  ”estem reduint el dèficit gràcies a l’esforç dels funcionaris”, mentre que el conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas Colell, ha descartat que el país hagi de ser intervingut.

.

La Unitat d’Oncologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla va començar a funcionar ara fa quatre anys  gràcies a l’impuls del desaparegut oncòleg Amadeu Pelegrí. Actualment engloba els dos  centres de referència, l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona i el del Vendrell, acull cada any una mitjana de 800 primeres visites i realitza 3.000 tractaments de quimioteràpia, sobre una població de 150.000 persones, que són les que s’integren dins l’àmbit de la Xarxa Sanitària.  Dins de la Unitat existeixen diferents comitès específics: de mama, de pulmó, ginecològic, digestiu, d’urologia, de cap i coll i patologia endocrina, integrats per equips interdisciplinaris d’especialistes.

A les comarques tarragonines parlar de tractament oncològic es parlar del doctor Amadeu Pelegrí, impulsor de la Unitat Oncològica Mèdica de la Xarxa. La tasca realitzada per aquest oncòleg, desaparegut prematurament en ple exercici de la seva activitat, ha tingut continuïtat tant des del punt de vista mèdic com personal, ja que tant els especialistes com les persones que van ser tractades per ell durant l’exercici de la seva tasca han volgut mantenir viu el seu esperit i la passió per la seva feina.

Una mostra d’aquest reconeixement és l’Associació Oncològica Amadeu Pelegrí, que neix per al iniciativa d’un grup de pacients units per un denominador comú: mantenir viu el record del doctor Pelegrí i donar suport al col·lectiu de pacients oncològics.

Aquesta entitat col·labora molt estretament amb la Unitat d’Oncologia de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla, molt especialment amb el Comitè de Patologia Mamària, que cada any realitza cada any un centenar d’intervencions de càncer de pit. A hores d’ara, més de 800 dones s’han posat en mans d’aquest comitè multidisciplinari especialitzat en aquesta patologia que amb el pas dels anys i els avenços en investigació mèdica ha assolit un alt índex de supervivència.

Tant la Unitat oncològica com l’entitat realitzen conjuntament activitats culturals, d’oci, esportives… per donar suport als malalts de càncer i contribuir a millorar la seva qualitat de vida. Un d’aquests actes va tenir lloc el passat dijous dia 10 de maig amb el lliurament de 100 coixins del cor per a dones operades de càncer de mama i d’un xec de 1.000 euros que va recollir el responsable de la Unitat, el doctor Vicenç Valentí.

L’Associació Oncològica Amadeu Pelegerí dóna 100 Coixins del Cor a la Xarxa de Santa Tecla

FES CLICK A LA FOTO PER VEURE EL VÍDEO DE LA NOTÍCIA

El lliurament va tenir lloc el passat dijous a l’àrea d’oncologia del CAP Llevant, amb la presència del cap de la Unitat d’Oncologia, el doctor Vicenç Valentí; de la responsable del Comitè de Patologia Mamària i Ginecologia, la doctora Cristina Pérez, i el doctor Biarnés, director del complex sociosanitari de santa Tecla Llevant.

De part de l’Associació, un nombrós grup de sòcies, encapçalades per la presidenta de l’entitat Murielle Reig i acompanyades del regidor de Salut de l’Ajuntament de Salou, van acudir a l’acte de lliurament amb els coixins que, de manera voluntària, han elaborat al llarg de dos mesos.

El projecte Coixins del Cor va néixer arran de l’experiència d’una infermera de l’estat de Tennessee, Janet Kramer-Mai, que l’any 2001 va ser operada d’un càncer de mama. Per alleugerir el postoperatori, les seves ties van cosir un coixí amb forma de cor que s’ajustava confortablement sota el braç i reduïa notablement el dolor de la incisió i disminuïa la tensió dels músculs de l’espatlla. En veure els enormes beneficis del coixí cor, la iniciativa es va anar estenent arreu d’Europa, la Xina, Austràlia i Mèxic, entre d’altres països.

A l’Estat espanyol la iniciativa va començar a funcionar l’any 2010 arran de l’empenta d’una belga establerta a les illes, María José Loly de Cooman, i ara ha arribat a les comarques tarragonines de la mà de l’Associació Oncològica Amadeu Pelegrí, que dóna suport als pacients oncològics del territori.

Al llarg de dos mesos, un grup de dones voluntàries ha estat cosint i donant forma a uns 300 coixins amb l’objectiu de fer-los arribar a totes les dones que hagin estat operades de càncer. Murielle Reig, presidenta de l’Associació, va explicar que des de l’Associació “hem fet nostre aquest projecte perquè creiem que és molt positiu per les dones que han estat operades, tant des del punt de vista físic com psicològic”. Reig va afegir que “els beneficis són per a les dones que reben el cor però també per a les que els fan, ja que els permet ajudar altres persones que estan en la seva situacio”.

La doctora Cristina Pérez va valorar molt positivament els efectes d’aquests coixins “tant per a les dones que han estat operades recentment com per a els que ja fa anys que han estat intervingudes i que sovint tenen molèsties”.

De la seva banda el doctor Valentí, cap de la Unitat d’Oncologia va agrair a l’entitat la seva constant col·laboració i els beneficis del suport psicològic que ofereixen als malalts oncològics. A banda dels coixins l’entitat també ha donat a la Unitat un xec de 1.000 euros que es destinaran al projecte d’investigació que actualment estan desenvolupant sobre la relació que hi ha entre els factors que intervenen en el creixement embrionari i el càncer.

 

ENLLAÇ AL VÍDEO DE LA NOTÍCIA

El ric patrimoni arquitectònic modernista i noucentista de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre compta amb un estudi d’alta divulgació i profusament il·lustrat editat per la Diputació de Tarragona.
El Servei de Cultura de la Diputació de Tarragona acaba d’editar els llibres Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre,  on es detalla un valuós tresor de riquesa patrimonial. Es tracta d’un estudi monogràfic rigorós, realitzat per l’historiador Albert Arnavat i la periodista i escriptora Tate Cabré. Els llibres han estat prologats pels destacats especialistes en el tema: Joan Bassegoda i Daniel Giralt-Miracle.
Aquests dos volums, on estan representades les 10 comarques de la demarcació, posen en valor les manifestacions arquitectòniques més conegudes del Modernisme, (moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, que es produeix a finals del segle XIX i principis del XX, i que es caracteritza pel predomini de la corba sobre la recta, el gust per l’asimetria i la riquesa, i el detallisme de la decoració), i del Noucentisme, (un corrent artístic representat per la precisió, l’ordre, la claredat i la serenitat, que s’inicia a la primera dècada del segle XX i que, en arquitectura, apareix com una reacció contra el Modernisme).

Edificis singulars
Pel que fa al modernisme, aquest estudi detalla obres tan emblemàtiques com el Teatre Metropol de Tarragona, de Jujol; l’Institut Pere Mata de Reus, de Domènech i Montaner; o la Casa Climent de Tortosa, de Vaquer Urquizú. Pel que fa al Noucentisme, la publicació inclou edificis com l’antiga Biblioteca Popular de Valls, de Planas Calvet, o la Vil·la Pau Casals del Vendrell, de Puig Gairalt.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, destaca  que “aquest estudi era una necessitat”, ja que “posa en valor un patrimoni important, no només arquitectònicament i culturalment, sinó també des del punt de vista d’atracció turística del nostre territori”.
Els dos llibres editats s’inclouen  dins de la col·lecció Difusió cultural, l’objectiu de la qual és recuperar i difondre diversos aspectes del patrimoni cultural, tradicional i etnològic de la demarcació de Tarragona. Alguns dels títols publicats en aquesta col·lecció són Camins històrics i tradicionals, El patrimoni oral, El ball de bastons, Museus i altres equipaments patrimonials, La pedra seca, El carboneig,  o Camins ramaders.

FES CLICK A LA FOTO PER VEURE EL VÍDEO DE LA NOTÍCIA

La presència del centre comercial a IKEA està garantida. Així ho confirma el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, que declara que el conveni  entre Ajuntament i l’empresa “tancat i a punt de signar-se”.
“Es fa un pas més, un pas de gegant que garanteix que Ikea vindrà a Tarragona, encara que no tanca tot el procés”, així declara el regidor d’Urbanisme, Carles Castillo, que la presència de la multinacional sueca està assegurada. L’acord que es podria segellar oficialment molt aviat garanteix que el preu que pagarà Ikea pels drets comercials –45.000 metres quadrats que no afectaran a la propietat dels terrenys– ascendirà a més de 15 milions d’euros, els quals es destinaran a pagar la urbanització del sector que correspon al Pla Parcial 10 del POUM. Segons Castillo, aquest pacte garantirà que la urbanitzacio “estigui feta quan s’hagi d’obrir el centre comercial” i que disminueixi cost pels propietaris dels terrenys per urbanitzar la zona si el subscriuen un mínim del 80% dels futurs habitants.

La gran ciutat construïda pels antics maies descoberta fa un segle està començant a revelar els seus secrets. En una excavació al gran complex de Xultún, a la regió de Petén, Guatemala, els arqueòlegs van descobrir una estructura que conté el que sembla haver estat l’espai de treball de l’escrivà de la ciutat, amb parets adornades amb pintures úniques, moltes de les quals són els càlculs relacionats amb el calendari maia. El descobriment ha estat publicat a la revista ‘National Geographic’ i a la revista ‘Science’.
Una de les parets de l’estructura està coberta amb diminuts glifos vermells i negres, alguns dels quals semblen representar els diferents cicles del calendari traçats pels maies: el calendari cerimonial de 260 dies, el calendari solar de 365 dies, el cicle de 584 dies del planeta Venus, i el cicle de 780 dies de Mart, segons informa l’arqueòleg William Saturn, de la Universitat de Boston, qui va dirigir l’exploració i l’excavació.
Per primera vegada s’han pogut observar els registres reals d’un escrivà. Segons els científics del projecte, malgrat la creença popular, no hi ha cap senyal que el calendari maia, o el món, acabin aquest any 2012. El calendari marca, més aviat, el transcurs de diferents cicles.
L’estructura va ser descoberta, per primera vegada, el 2010, per l’estudiant de Saturn, Max Chamberlain. Després, amb el suport d’una sèrie de beques de la National Geographic Society, Saturn i el seu equip van engegar una exploració organitzada, i una excavació. Xultún, un terreny de 12 quilòmetres quadrats, on desenes de milers de persones van viure en el passat, va ser descobert, per primera vegada, fa uns 100 anys, per un treballador guatemalenc.
L’equip d’excavacions va revelar que la construcció monumental de Xultún es va començar en els primers segles abans de Crist. El lloc va prosperar fins al final del període Clàssic Maia: l’últim monument esculpit de Xultún data de, al voltant del 890 després de Crist. Saturn, conclou amb destacant que la peculiaritat que els escrits i obres d’art a les parets de Xultún es conservin, especialment en una casa soterrada a només un metre per sota de la superfície.