La formació nacionalista lamenta també ‘que encara no s’hagi concretat la participació econòmica d’algun operador de mitjana superfície que alleugi el cost de l’obra i lamentem que s’hagi reduït el nombre de places d’aparcament’.

Per tot això, CiU reclama que ‘es faci una auditoria en la gestió feta pel tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, que definim com d’inoperativa i ineficaç, i que sigui alliberat de la direcció política de la gestió de la reforma’. Com a mesures que afavoreixin la situació dels venedors del Mercat Central, el grup de CiU proposa que ‘s’habiliti una partida de 120.000 euros destinada a l’Associació dels venedors del voltant del Mercat Central i un altra de similar per a l’associació de Venedors del Mercat, per tal que puguin fer campanyes de promoció’. D’altra banda, reclamen que ‘les obres s’iniciïn immediatament i es creï una comissió integrada per tots els partits polítics municipals, la Generalitat, la Cambra de Comerç i els operadors per tal d’efectuar-ne un seguiment que eviti l’alentiment que, fins ara, hem viscut’.

El PP, de la seva banda, per boca de la regidora Judith Heras, ha declarat que ‘la solució a les obres del Mercat Central passa per la sortida de Sergi de los Rios’. La regidora de la formació popular ha afegit que ‘quan els venedors diuen que et passes el temps fent política de retrovisor i no solucionant els seus problemes, és que ha arribat l’hora de que el polític responsable es replantegi si està fent bé la seva feina’. Heras també ha demanat que ‘Sergi de los Rios ens ensenyi, d’una vegada per totes, el projecte executiu. La carpa provisional ja porta més de 1.000 dies i va camí de convertir-se en eterna. Al març ja vam dir que les grans víctimes de la manca de credibilitat de Sergi de los Rios eren els venedors del Mercat i els comerciants del voltant. Malauradament, els fets ens donen la raó. Li exigim, una vegada més i en defensa dels interessos de Tarragona, a Sergi de los Rios que posi data d’inici i d’acaba a les obres del Mercat’.

La xarxa de transport públic del Baix Penedès es basa en les línies de bus per poder moure’s dins de la comarca, i en les línies de tren a l’hora de comunicar-se tant amb l’Àrea Metropolitana de Tarragona com amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així, el principal problema és la manca d’una estructura eficient que permeti a l’usuari desplaçar-se a qualsevol punt del territori amb una comoditat semblant a la d’utilitzar el transport privat. La poca freqüència de pas, la durada dels trajectes i la mala combinació horària entre les diverses línies de bus i tren, serien els principals mals de la xarxa de transport públic baix penedesenca. És per això que el transport més habitual per moure’s dins de la comarca i per desplaçar-se fora, ja sigui per treballar o dur a terme l’activitat diària, és, quasi per obligació, el vehicle privat. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Tarragona, a les comarques de Tarragona es registren 6 milions de desplaçaments en transport privat cada setmana, per només uns 600.000 en transport públic. El transport públic, doncs, només s’utilitza en 6 de cada 100 casos.

Via fèrria
A la comarca i conflueixen dues línies de tren de rodalies, la R4 que passa per l’interior i que té parada a l’Arboç, El Vendrell i Sant Vicenç de Calders, i la línia de la costa R2 amb estacions a Cunit, Calafell, Segur de Calafell i de nou Sant Vicenç de Calders. En aquesta darrera es duen a terme els transbords entre aquestes dues línies de rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les línies de mitja distància de la xarxa ferroviària de Tarragona. Val a dir que la línia de la costa gaudeix d’una freqüència mitjana de trens de cada mitja hora, amb connexió amb Tarragona amb només una espera de 10 a 20 minuts en el transbord. Això significa que desplaçar-se amb tren des d’un d’aquests pobles costaners a la capital de província és relativament igual de còmode i pràctic que si s’escull utilitzar el vehicle privat: un viatge de 45 minuts en tren enfront d’un viatge de 30 minuts amb cotxe. El cas de la línia de costa, però, és una gran excepció si la comparem amb la resta de serveis de transport públic. La línia interior de rodalies té una freqüència de pas d’un tren a l’hora, a la vegada que a causa de la combinació horària per fer el trajecte Vendrell – Tarragona, amb transbord i espera a l’estació de Sant Vicenç, es necessita una mica més d’1 hora al llarg del matí. Amb cotxe només es trigaria 30 minuts.

Servei d’autobusos
El transport públic que, teòricament, vertebra els municipis de la comarca és el servei de busos. A la pràctica aquest servei és deficient pel que fa a freqüència de pas, en la connexió entre pobles i en el temps del trajecte. Cada dia laborable hi ha servei des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre, sense cap servei de bus nocturn. La xarxa té una estructura centralista, que no està pensada per moure’s entre els pobles sinó únicament per desplaçar-se cap a, o tornar de, la capital.

Així per cada poble hi passen una mitjana de 9 busos al dia, tots amb origen i arribada al Vendrell i a l’hospital Comarcal, si bé al no fer sempre el mateix recorregut desplaçar-se per l’interior de la comarca pot resultar força dificultós. Per exemple, si una persona que viu a Llorenç que treballa a la tarda hagués d’anar a veure un familiar que viu a Sant Jaume només podria agafar el bus de les 8 del matí, però no podria tornar fins a dos quarts de 12 del migdia. Un matí sencer per fer un petit encàrrec.

L’estructura centralista de la xarxa no només redueix el número de trajectes disponibles entre els pobles d’una mateixa línia (el cas de Llorenç i Sant Jaume), sinó que comporta importants dèficits en la vertebració del territori. Als pobles costaners de Calafell i Cunit, a la vegada que els municipis de l’Arboç, Bellvei i Bonastre, necessiten desplaçar-se fins al Vendrell (amb bus o amb tren) per poder comunicar-se amb la resta de pobles de l’interior de la comarca. Cal tenir en compte que a l’Arboç hi ha el CAP en el qual els veïns de Banyeres, Llorenç i Sant Jaume s’han de dirigir per portar els fills al pediatre. Tenint en compte que només hi ha dos busos al dia entre aquests pobles, el nen/a malalt i el seu acompanyant s’haurien de desplaçar amb bus fins al Vendrell i un cop allà l’opció més ràpida seria agafar un tren fins l’Arboç. I tot, tenint en compte que el bus arriba al voltant de 10 – 20 minuts després que el tren ja hagi marxat cap a l’Arboç i obliga a l’usuari a esperar-se al voltant de tres quart d’hora. En total, una hora de viatge per a un trajecte de 10 minuts en cotxe particular. Altrament, però, pitjor és el cas de Masllorenç, amb un bus que connecta amb la Bisbal els dilluns, dimecres i divendres, i el Montmell, amb dos busos els mateixos tres dies de la setmana.

Més temps
En els serveis de transport públic el temps de trajecte acostuma a ser lleugerament superior que en els trajectes en vehicle propi, però en el cas del Baix Penedès ens trobem que la meitat del busos que passen per cada poble arriben a tardar el doble i fins i tot el triple que agafant el cotxe. Així, pots anar 9 cops al dia de Banyeres del Penedès al Vendrell, però hauràs de tenir en compte que 6 d’aquests trajectes fan un petit tour per la comarca de 40 minuts. El mateix és el cas de Santa Oliva, població que es troba a 10 minuts de la capital però que dues vegades cada matí i dues més cada tarda són necessaris 50 minuts per completar el trajecte. El dèficit és important perquè obliga a molts penedesencs a desplaçar-se per la comarca amb vehicle privat, i dificulta el dia a dia d’aquells els quals no en disposen de propi.

El bus també es pot utilitzar per sortir fora de la comarca i anar fins a Tarragona. La connexió de capital a capital no és excessiva però pot cobrir les necessitats bàsiques dels usuaris. Amb una freqüència de pas d’1 bus cada hora i un trajecte d’entre 50 minuts i 1 hora (en cotxe el trajecte és d’entre 30 i 45 minuts, segons el trànsit), per anar del Vendrell a Tarragona als matins és millor utilitzar la línia de busos que el tren (que té un trajecte de més d’una hora), però a la tarda ambdós tipus de transports ofereixen un servei semblant. El problema està, igual que en el cas de la xarxa comarcal de busos, quan no es viu al Vendrell sinó en un dels pobles veïns. La combinació horària dels busos comarcals amb els busos que van cap a Tarragona és molt dolenta: exceptuant el primer bus del dia, l’arribada dels busos comarcals sempre és entre 5 i 15 minuts més tard que l’hora de sortida del bus que va cap a Tarragona. Així, a les incomoditats dels horaris de les línies de bus dels pobles de l’interior (els de la costa disposen de línia de tren) se li ha d’afegir 1 hora d’espera al Vendrell, més la gairebé hora sencera del viatge Vendrell – Tarragona. Un cas pràctic: si una persona treballa o estudia a Tarragona i inicia la jornada a les 9 del matí, i resulta que viu a Banyeres del Penedès, ha d’agafar el primer bus del dia, a les 7.10 del matí, fer un trajecte de 30 minuts (en cotxe privat li suposaria la meitat del temps), al Vendrell i, un cop allà, agafar el bus direcció a Tarragona a les 7.50 i arribar a la capital a les 8.45. Un viatge de 1 hora i 50 minuts amb bus (sense tenir en compte que a la ciutat potser necessitarà agafar un bus interurbà) per a un trajecte que, amb vehicle privat, li suposaria només 45 minuts.

D’aquesta forma, CiU se situaria a 11,1 punts de distància del PSC, qui obté en aquesta un 14,2% en intenció de vot, un 3,3% menys en que en l’anterior onada. Segons les enquestes, ERC obtindria el 6% de vots, ICV-EUiA el 5,6%, el PP un 3,8% i Ciutadans l’1% i Reagrupament el 0,6%. Així mateix, hi ha un 6,8% de vots en blanc, un 7% no votaria i hi ha un 22,2% d’indecisos.

Les enquestes es van començar a fer just el mateix dia en que es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

L’incendi declarat aquest divendres a la tarda a la zona del Mèdol ha calzinat finalment al voltant d’unes 100 hectàrees de zona forestal. Les columnes de fum han començar a disminuir a partir de les 20.00h gràcies a la tasca realitzada pels bombers durant gairebé cinc hores, fet que tranquil·litza els veïns de les urbanitzacions pròximes al Club de Golf Costa Daurada del Catllar. Durant tota la tarda d’aquest divendres, els veïns han estat a l’espera de rebre les indicacions de les autoritats per si cal desallotjar la zona. Molts d’ells es troben als carrers de les urbanitzacions mirant l’amenaçadora columna de fum que es veu a l’altre costat del Club de Golf. Fonts desplaçades a la zona asseguren que les flames es troben poc més de 200 metres dels camps de joc, motiu pel qual es recomana als veïns que romanguin a les seves llars a l’espera de rebre indicacions de part de les autoritats. L’última informació apunta que l’incendi podria estar en fase de control, tot i que el vent que bufa a la zona dificulta les tasques dels equips aeris desplaçats a la zona.

El foc s’ha declarat a les 14:39 hores d’aquest divendres al costat de l’AP-7 en una zona propera al Mèdol, en aquests moments deu dotacions de mitjans aeris i una vintena de terrestres estan treballant per controlar les flames.

El foc ha obligat a desallotjar els cinc masos de la zona: Mas del Cosidor, Mas de Jové, Mas Nou, Mas Vell, i Mas Pujantell, així com els vehicles aparcats a l’àrea del Mèdol i a tallar un carril de l’AP-7 direcció València.

De moment, es desconeixen les causes del foc.

Segons publica el portal tottarragona aquesta setmana, s’han donat a conèixer els resultats preliminars de les excavacions arqueològiques dutes a terme durant aquest mes de juliol al subsòl de la Catedral de Tarragona per part dels arqueòlegs de l’Ajuntament, l’ICAC i el capítol de la Catedral, Imma Teixell, Josep Maria Macias i Andreu Muñoz respectivament, juntament amb un equip de 28 persones. Així, es confirma, després de 300 anys de discussió, que sota l’edifici de la Catedral es troben els fonaments del temple romà que presidí el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco.

Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la catedral medieval i d’acord amb les proves geofísiques realitzades al 2007 el final de la seva estructura es troba a l’alçada del transsepte. La seva amplada ocupa tota l’amplada de la nau central i gran part dels laterals. La modulació resultant permet afirmar que el temple tenia 8 columnes. El temple cal emmarcar-ho en un moment determinat del segle I dC, tot i que la intervenció no ha permès determinar el període exacte de la seva construcció. Per aquesta raó, tant la tinent d’alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, com la directora de l’ICAC, Isabel Rodà, han demanat a l’Arquebisbat poder fer futurs convenis per poder acabar de veure el final del temple.

Segons Teixell, la intenció és en un futur poder seguir l’eix axial fins al transsepte, “sabem que és el temple d’August però ens falta datar-lo i una nova intervenció ens ajudaria a fer-ho i a aproximar-nos a la primitiva catedral”. Des de l’Arquebisbat, s’han mostrat oberts a estudiar la iniciativa amb molt d’interès però de cara al futur.

Les estructures que han pogut ser localitzades corresponen a la part inferior de la fonamentació de l’edifici. Es distingeix una gran estructura, a la manera d’un gran mur amb una amplada de 1,80m formada per pedres irregulars, morter i diferent capes de reblerts constructius i un nucli extens d’opus caementicium (formigó romà) amb una profunditat de 2,3 m i una resistència capaç de sustentar un edifici actual de 37 m d’alçada. La gran estructura podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l’escala de la façana del temple i probablement pot actuar com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple.

Tota una sèrie d’evidències porten a verificar que es tracta del temple dedicat a l’emperador August. El temple és octàstil, es troba envoltat per una plaça porticada. En el decurs de la intervenció s’han trobat elements d’escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre com Luni-Carrara d’Itàlia o el Giallo antico de Tunísia. Dos d’aquests elements són de marbre proconès, que és un marbre grec que segons les fonts històriques diuen que el temple d’August va ser reformat en temps de l’emperador Adrià utilitzant aquest tipus de marbre.

A partir de mitjans del segle V es documenten transformacions al recinte de culte, l’aparició d’un mur datat al segle VI sobre el formigó romà evidencien que aquest va ser desmantellat a l’època visigoda per reaprofitar els materials constructius.

Finalment s’ha pogut documentar la originalitat del paviment medieval que data del segle XIV. L’enllosat tornarà a col•locar-se on estava i les restes trobades es taparan. Ara la feina continua per tal d’elaborar les conclusions finals i que aquestes preguin cos en una publicació que esperen que estigui enllestida a finals d’any.

L'alcalde de Tarragona, amb el director general de El Corte Inglés, Josep Miquel Abad.

L’ alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director general d’ El Corte Inglés, Josep Miquel Abad, han signat aquesta setmana un conveni de col·laboració pel qual aquesta empresa serà la principal patrocinadora del Concurs de Castells de l’edició d’enguany, que tindrà lloc el 3 d’octubre a la plaça de Braus, i també de la que se celebrarà el 2012. A més, El Corte Inglés també patrocinarà les diades castelleres de les festes de Santa Tecla del 2010 al 2014.

L’aportació total que fa l’empresa per aquests quatre anys és de 100.000 euros.

L’ alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha valorat molt positivament aquest patrocini que mostra la voluntat de l’empresa de forma part i de col·laborar amb la societat tarragonina, especialment en l’àmbit cultural i festiu, com són els castells, una tradició fortament arrelada a la nostra ciutat.

Actualment, l’arxiu de la Xarxa ja té digilitzada la documentació i ara es dedica a la millora de l’organització interna de l’arxiu i a digitalitzar cada dia la nova documentació que es genera als centres assistencials. Roldán ens confirma que el sistema emprat per la Xarxa compleix tots els requisits de protecció de dades marcats per la legislació actual.
Des de l’arxiu s’encarreguen també de la distribució i de la recollida de la documentació clínica de cada centre, ‘sempre en contenidors especials tancats amb clau que asseguren que els informes arriben a la destinació sense que ningú no autoritzat hagi pogut tenir-hi accés’.
La llei marca que els informes mèdics s’han de guardar fins a 20 anys, ‘motiu pel qual ara estem començant a destruir els historials mèdics d’aquelles persones que fa més de 25 anys que van morir’. A l’arxiu de la Xarxa de Santa Tecla es conserven històries clíniques que es remunten a l’any 1972.

‘Molt més que un arxiu’

L’àrea de Serveis de Suport Administratius de la Xarxa de Santa Tecla s’encarrega del centre d’atenció telefònica de la institució, de l’arxiu i del centre de tramitació de càrrecs i documentació.
A l’arxiu, a banda de tota la informació mèdica generada pels centres de la Xarxa de Santa Tecla —amb els hospitals del Vendrell i de Tarragona inclosos— es gestiona també tota la documentació administrativa de la institució (factures, contractes, etc.) i l’arxiu històric de l’Hospital de Santa Tecla, amb valuosos documents que daten del segle XVII.

Les votacions no van donar sorpreses. Tots els diputats d’ERC i ICV van votar a favor de la prohibició, la gran majoria de CIU i PSC també ho van fer a favor de la Llei (32 de CIU van recolzar la prohibició, 7 en contra i 6 es van abstenir. 31 del PSC van votar no, 3 sí i 3 van ser abstencions). Tots els representants del PP i Ciutadans van votar en contra. El president de la Generalitat, José Montilla va recolzar les corrides’ del toros mentres que el líder de CIU, Artur Mas les va rebutjar.

Metodologia
La metodologia aplicada en les proves d’estrès que Europa ha sotmès a les 91 principals entitats bancàries del continent contempla als seus escenaris d’esforç una contracció mitjana del 3% de l’activitat econòmica en el període 2010-11 i una caiguda borsària del 20% anual, que assoliria el 36% en dos anys, així com pujades en els tipus d’interès interbancaris a curt i llarg termini.
Les proves d’esforç preveuen un escenari de referència en el qual es compleixen les actuals previsions macroeconòmiques i s’assumeix un descens anual del 10% als mercats de valors, fins a un descens acumulat a les borses del 19%. No obstant això, l’escenari advers aplicat pel Comitè Europeu de Supervisors Bancaris (CEBS) assumeix que el PIB europeu patirà una caiguda mitjana del 3% entre 2010 i 2011, mentre que preveu una caiguda del 20% anual als mercats de valors, que assoliria el 36% en dos anys, així com un retall de quatre esglaons en l’arqueig de les titulacions.
Així mateix, aquest escenari preveu una pujada dels interessos a curt i llarg termini en l’interbancari, en 125 i 75 punts bàsics, respectivament.
D’altra banda, l’examen a la banca europea contempla un tercer escenari en el qual a l’escenari advers se li afegeix l’impacte vinculat al risc del deute sobirà, al qual aplica diferents descomptes en relació amb el seu preu a finals de 2009.