Joan Maria Sardà

El seu municipi es troba en plena Festa Major. Com les estan vivint?
Amb molta intensitat i alegria. Venim d’un cap de setmana en què hem tingut moltes activitats i he pogut constatar que els pobletans i pobletanes hi ha participat molt activament. Ara, però, encara ens queden uns dies de celebracions que hem d’aprofitar al màxim. En aquest sentit, aprofito l’ocasió per convidar tothom qui ens vulgui visitar durant aquests dies per compartir les celebracions en honor a la Mare de Déu del Lledó.

Quin acte destacaria dels que encara s’han de celebrar?
Jo destacaria el conjunt del programa d’actes. Són unes festes molt familiars i tenim activitats per a tots els gustos i edats, a fi que tothom hi trobi algun acte del seu interès. De fet, encara hem de viure la missa i processó de dijous; la inauguració de l’Antena del Coneixement i un concert de gospel, el divendres; el concert dels Catarres, el dissabte; i la fi de festa el diumenge, quan tindrem esports, vehicles clàssics, versots i correfoc.

La crisi ha condicionat l’elaboració de la proposta d’actes?
En absolut, però no perquè no mirem la despesa, sinó al contrari. Sempre, amb crisi o sense, hem treballat i planificat les nostres accions des de l’aprofitament màxim dels recursos disponibles, sense malbaratar els diners. Això ens ha permès que ara, amb la crisi, puguem mantenir una programació de gran nivell, com la d’anys anteriors.

Abans s’ha referit a l’Antena del Coneixement. Què implica això per a La Pobla?
Per a nosaltres és molt important. Des del primer dia que se’ns va proposar la iniciativa des de la URV la recolzem i impulsem, perquè creiem que la difusió de la cultura, ciència i tecnologia és necessària perquè la societat i els pobles puguin avançar i prosperar. Des de l’Antena del Coneixement de La Pobla de Mafumet hem programat conferències, xerrades, exposicions, concerts… En definitiva hem apropat la cultura als pobletans i pobletanes, que és un dels objectius de l’Antena del Coneixement. Estem molt satisfets i orgullosos de l’excel·lent relació entre la URV i La Pobla de Mafumet.

I a banda de la Festa Major, en què treballa el municipi?
Des de l’Ajuntament treballem sense descans per millorar les condicions de vida i les oportunitats dels pobletans i pobletanes. Treballem per un poble amb millors serveis i infraestructures pel benestar de tots els pobletans i pobletanes. En aquest sentit, ja els puc avançar que a la primavera estrenarem el nou edifici de l’Ajuntament. Serà un espai ampli i preparat per a respondre a les necessitats actuals i futures del creixement demogràfic que hem viscut en els darrers anys, i que permetrà a la nostra gent una relació més àgil i còmoda amb l’administració local.

Josep Poblet

Amb un balanç molt positiu dels primers mesos de govern municipal, l’alcalde de Vila-seca reflexiona sobre la festa major de Sant Antoni, que el municipi viu aquests dies intensament, i dels objectius pel 2012.

Abans d’entrar en temes propis de la Festa Major, vostè va rebre el suport majoritari dels vila-secans en les passades eleccions municipals. En aquest sentit, quin balanç pot fer de la gestió municipal?
Efectivament, la confiança rebuda ha fet possible un govern sòlid, efectiu i amb un rumb ben traçat que és garantia de respostes als reptes de la nostra comunitat, tant per assolir nous objectius, com per a resoldre els problemes dels temps que ens toca viure. La gestió municipal feta fins ara, mig any després, és continuació de la que ja s’estava fent i la incorporació dels nous equipaments i serveis que tot just s’han posat en marxa. Concretament les grans fites que dibuixen l’inici d’aquest nou mandat són: el nou Centre de Salut CAP-CAR, la darrera fase d’obres del Nucli Antic, la renovació pràcticament enllestida de tot l’enllumenat públic a la Plana, a la Pineda i a Vila-seca, l’entrada en servei de la Llar d’Infants Les Vimeteres, la distribució de gas natural a la Plana, el nou Pla d’Ocupació per a 15 persones, un pressupost municipal amb clara orientació social, un pla d’inversions definit pel 2012, molta feina diària per aconseguir ocupació pels nostres ciutadans que no en tenen… i més coses, en només sis mesos.

Per aquest 2012, quins projectes i objectius té marcats l’Ajuntament?
Aquest serà l’any de l’inici de la construcció d’una nova escola, La Canaleta, al costat del Castell i que significarà la setena escola pública del municipi que, amb els dos instituts, el Conservatori, les Facultats Universitàries (el 2012 comencen les obres de Geografia i Ordenació del Territori, al costat de l’EUTO i el Parc Científic), el Centre de Formació Permanent i les llars d’infants, completarà una xarxa educativa de gran capacitat i qualitat que garanteix a Vila-seca un molt bon model educatiu públic per a tothom. També veurem enllestit el pati interior de l’illa d’habitatges del Colomí, un espai excepcional recuperat pels veïns amb un gran esforç econòmic, el nou aparcament públic soterrani del CAP-CAR, obres de restauració del Castell, noves atraccions espectaculars a PortAventura, nou Parc a la Pineda, amb vialitat i places d’aparcament, més accions en formació i ocupació (constantment, cada any) com el Pla de Dinamització Laboral – 2012 per a 100 persones del municipi i més Plans d’Ocupació per a unes 40 persones més… ja pot comprovar que no ens avorrirem gens.

Ja s’ha viscut el primer cap de setmana de la festa major, on ha destacat especialment la celebració de les curses de cavalls a la Torre d’en Dolça. Què significa per a Vila-seca el Cós de Cavalls?
El Cós és la força d’una tradició de gran bellesa plàstica que integra persones i cavalleries, una relació molt potent en la nostra cultura. Només cal que retrocedim vint-i-cinc anys i ens trobarem que en moltes cases de Vila-seca encara hi havia molts animals domèstics i, gairebé sempre, cavalls, ases, mules… L’activitat agrària ancestral va generar aquesta mútua dependència, però el patronatge de Sant Antoni Abad, va afegir una especial fascinació pel món del cavall que, amb el temps, va donar lloc al prestigiós i antic Cós de Sant Antoni, que cada any celebrem envoltats d’un públic fidel i multitudinari. Pensi que recentment, el Cós de Sant Antoni va ser proclamat element festiu patrimonial d’interès nacional, una designació que li atorga una validació que projecta el nostre Cós a tot Catalunya i esdevé referent de festa d’interès per a tothom. En aquest sentit, al gran coneixement que ja es té d’aquesta competició, es veurà incrementat, any a any, com a conseqüència de la força d’atracció que genera i de la seva inclusió en les recomanacions festives del nostre país.

Podem dir que les festes d’enguany “tornen als orígens” de la festa major, és a dir, actes tradicionals i música d’orquestra? S’han suprimit actes respecte a edicions anteriors?
Ni molt menys. Pensi que en deu dies es desenvoluparan una cinquantena d’activitats entre espectacles, balls, competicions, cercaviles, trobades, teatre, balls, pallassos, música, celebracions, esport… I en aquest conjunt hi trobem ofertes per a petits, joves, adults…, com ha de ser, per a tothom.
És cert que enguany hem incorporat els balls d’orquestra diaris (el passat cap de setmana vam tenir el ball de majors divendres, el gran ball de dissabte i el ball familiar de diumenge), però els actes més concorreguts són els de l’Envelat, el Pallassòdrom, el Cós, la Trobada Gegantera, la Canonada Matinera….

El Pallassòdrom arriba ja a la sisena edició com un acte plenament consolidat. Com valora la seva evolució al llarg d’aquestes sis temporades?
El Pallassòdrom és el resultat d’un somni de Joan Busquets, el genial pallasso català que ens va deixar fa poc. Joan va trobar en Vila-seca (de fet, Josep Graset hi té molt a veure) la sensibilitat per a dur a terme aquest somni: un festival estable de pallassos i pallasses que comença amb una espectacular cursa, i que significa la síntesi de molts anys de feina educant en sentiments i rialles. És, per voluntat de la nostra festa, un dels espais més emblemàtics i centrals. Ara ja, per sempre.

Com s’ha controlat el pressupost per a la festa major d’enguany?
Amb un exercici permanent d’imaginació, mobilitzant al màxim les nostres entitats, multiplicant més que sumant, tenint cura d’ajustar-nos als recursos previstos i consolidant una línia subtil que dóna coherència, personalitat i argument a la nostra Festa Major. El Patronat de Turisme, el seu president, Xavier Graset i el seu equip de col·laboradors, al davant d’altres grups de voluntaris i agrupacions, fan una feina extraordinària que ens deixa cada any el bon gust i el grat record d’una festa que creix amb intensitat emocional, amb independència dels recursos disponibles. És per felicitar-los a tots en la seva gestió.

Joaquim Nin
Delegat Territorial de la Generalitat a Tarragona 

Aquest mes de gener de 2012 tot just farà un any que Joaquim Nin va prendre possessió del càrrec de màxim representant de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Tarragona. Fem balanç amb ell d’un primer any de legislatura marcat per decisions difícils que, tot i que en menor mesura, tindran continuïtat durant els pròxims mesos.

Ha acomplert els objectius que es va marcar quan va ser nomenat delegat?
Ja vaig dir en les primeres entrevistes que hi hauria dues paraules que hauríem d’interioritzar tots: dèficit i deute. Malauradament la situació que ens vam trobar a la Generalitat era pitjor de la que ens havien explicat i això ha requerit decisions dures i difícils però totalment necessàries. Encara conviurem durant uns quants mesos amb aquestes dues paraules, ja que cal continuar treballant tant per reduir el dèficit de l’administració catalana com el deute. Aquest primer any ha estat de gran contacte amb els agents econòmics i socials del territori, als quals hem explicat la veritat de la situació. I d’això n’estem satisfets. Ara es tracta d’estar a prop de les persones i agents que tenen iniciativa i que ens poden ajudar a trobar solucions per sortir de l’actual situació. El Port, l’AEQT i el sector turístic en són exemples.

Llavors no cal que parlem de futures inversions al territori.
L’any vinent al territori s’invertiran molts diners, però són diners que serviran per pagar aquelles infraestructures que s’han executat en els darrers anys a base de crèdits. Ara fa pocs dies hem inaugurat la nova caserna dels Mossos de Campclar, d’aquí a uns mesos s’inaugurarà la nova presó del Catllar, tenim un nou hospital a Reus que està funcionant… tot això s’ha d’anar pagant. L’any 2012 servirà per estudiar què es fa amb projectes de futur com la Ciutat Judicial i, per exemple, per dibuixar molt bé l’estructura dels Jocs Mediterranis del 2017.

És conscient que mentre hi hagi restriccions pressupostàries hi haurà mobilitzacions?
Els sindicats han de decidir  quin ha de ser el seu paper en aquest nou context. No poden convertir-se en eines immobilistes que no entenen quina és la realitat. És cert que hi ha sindicats oberts a trobar solucions raonables sense que això signifiqui renunciar a la defensa dels treballadors, però n’hi ha d’altres que viuen en un altre món i que es pensen que els recursos són els mateixos que en èpoques d’expansió. La nostra obligació és mantenir la cohesió social i establir les bases perquè les empreses i les administracions siguin sostenibles, precisament, per garantir que a llarg termini hi continuï havent llocs de treball.

Quan notaran els ciutadans que els esforços fets fins ara paguen la pena?
Treballem perquè el país se’n surti amb els seus propis recursos, però és cert que si l’Estat tractés Catalunya d’una manera justa la nostra situació no seria angoixant, no tindríem tensions de tresoreria com aquest final d’any i ens en sortiríem més ràpidament. Ara hi haurà un fort debat sobre el pacte fiscal i altres mesures que ens han de servir per obtenir més recursos i poder mantenir les eines de cohesió social (prestacions, educació, sanitat, llei de dependència). Insisteixo que cal que tots canviem el registre amb què hem viscut fins ara i ens oblidem de fer festes més majors d’una setmana de durada, perquè les prioritats han canviat.

Frederic Adan
President del Consell Comarcal del Tarragonès

Quins beneficis comporta la mancomunitat de serveis per als municipis?
Una de les finalitats dels consell comarcals és la mancomunitat de serveis, una fórmula que permet incidir de manera molt positiva en els municipis. La mancomunitat de serveis permet oferir un servei homogeni i de més qualitat als municipis i a un millor preu. D’altra banda, les empreses contractades per dur a terme aquests serveis també en surten beneficiades i disposen d’un únic interlocutor. A més, si cada ajuntament hagués de gestionar tots aquests serveis, primer, representaria una despesa inassumible per  a les arques municipals i, a més, es duplicarien serveis.

Tots els ajuntaments poden mancomunar serveis?
Tots els ajuntaments es poden beneficiar de la gestió del Consell Comarcal, però els que més se’n beneficien són aquells que per les seves dimensions no poden fer front a la gestió de determinats serveis.

A través de quins canals es gestionen aquests serveis?
Els serveis que ofereix el Consell Comarcal es poden classificar en serveis tècnics, aquells que l’ens proporciona mitjançant una plantilla de professionals pròpia, com ara en temes d’urbanisme, serveis socials, arxivística…, i els serveis contractats, és a dir, aquells pels quals és necessari contractar una empresa externa, com ara la recollida i eliminació de la brossa, la neteja viària, de vehicles, el transport escolar… En tots els casos es busca, d’una banda, l’optimització de recursos, s’evita la duplicitat de serveis i, alhora, es proporciona un servei de qualitat als municipis que, d’una altra manera, repeteixo, no podrien assumir-ho.

Quins àmbits es poden mancomunar?
La gestió dels serveis que s’ofereixen des dels Consells Comarcals abasta àmbits molt diversos que, en el cas del Tarragonès, se centren en el medi ambient, l’ensenyament, l’urbanisme, els serveis socials,  els serveis de joventut i cultura i l’esport.
Així, en l’àmbit del medi ambient els municipis es poden beneficiar del servei de recollida de la brossa, de ferralla, de paper i cartró, de restes de poda, de voluminosos, de fusta; neteja viària, recollida d’animals abandonats, recollida de vehicles, eliminació de residus, gestió de la deixalleria…; en l’àmbit de l’ensenyament es gestiona el transport escolar (ordinari i adaptat), menjador escolar, colònies, beques…; en l’àmbit de l’urbanisme, es gestiona l’Oficina d’Habitatge i es posa al servei dels municipis assessorament tècnic en projectes d’obres i serveis, homologació de noves activitast comercials…; en l’àmbit dels Serveis Socials, un dels que té més pes específic dins del Consell Comarcal, s’ocupa de proporcionar assistència a la població en temes com assistència social, dependència, atenció a la gent gran, atenció a la discapacitat, immigració…; en temes de joventut i cultura s’encarrega de programar, juntament amb les regidories de cada municipi programes d’activitats i  tallers, de gestionar ajudes i subvencions que dinamitzin la vida cultural dels municipis. En l’apartat esportiu cal destacar l’existència del Consell Esportiu del Tarragonès, un ens amb un òrgan rector propi però que organitzativament depèn del Consell Comarcal del qual rep assessorametnt tècnic. Tots els municipis, sense excepció, es beneficien, d’una manera o d’una altra, dels serveis que ofereix el Consell Comarcal.

Alejandro Fernández
Diputat del PP per Tarragona al Congrés de Diputats i Regidor a l’Ajuntament de Tarragona

El jove polític de Tarragona Alejandro Fernández entrarà al Congrés de Diputats per la porta gran. La seva candidatura va obtenir el 20-N els millors resultats històrics del Partit Popular en uns comicis  a la província.

Podem dir que la ciutadania de la província ha dipositat en vostè moltes esperances.
No només en la meva persona, sinó en tot el Partit Popular. És cert que hem obtingut els millors resultats històrics a la província. Hem arribat als 82.000 vots, sis mil més que en el màxim assolit l’any 2000. I a més hem guanyat en poblacions molt significades, com per exemple la ciutat de Tarragona. Aquesta és la primera vegada que el PP guanya unes eleccions en una capital de província catalana i ens trobem davant d’un fet històric per al nostre partit. Es tracta d’una gran responsabilitat que acceptem amb molt de gust.

Vostè ha portat la primera victòria del PP a una capital catalana. Això és un avantatge a l’hora d’aconseguir que Madrid tingui en consideració les necessitats del nostre territori?
Indubtablement, sí.  No cal amagar la realitat. Quan hi ha uns bons resultats electorals a un territori la seva influència política augmenta i la capacitat per defensar els seus interessos és més gran.

És possible un front comú entre els diputats tarragonins de les diferents formacions per defensar unitàriament la província de Tarragona al Congrés?
Jo crec que és possible i, de fet, el PP ja va fer ara fa dos anys una proposta similar a la que aquests dies ha fet el diputat de CiU Jordi Jané. No només crec que és possible sinó que és imprescindible. A més a més, la relació personal entre Jordi Jané (CiU), Francesc Vallès (PSC) i jo mateix és bona i això hauria d’ajudar a fer aquest lobby en benefici del territori.

Estem parlant de defensar infraestructures pendents?
Estem parlant de posar les comarques de Tarragona al mapa.  Venim d’un govern central anterior que no ens ha tingut gaire en consideració i és evident que, tot i el context d’austeritat actual, Tarragona ha de rebre determinades inversions sí o sí durant el pròxim mandat. I això hem d’anar a defensar-ho amb tota la fermesa que puguem.

I quines són aquestes inversions prioritàries?
Jo crec que hi ha dues infraestructures que són d’urgent execució. La primera és l’A-27 com a mínim fins a Valls i deixant molt clar el traçat de connexió fins a Montblanc amb l’empresa adjudicatària. La segona és la finalització de la T-11. Són projectes que ja estan iniciats però que són molt importants. A banda, hem d’aprofitar la legislatura per planificar molt bé altres projectes pendents, com ara l’alliberament de la façana marítima de Tarragona o el futur Corredor Mediterrani.

Confia que el Corredor Mediterrani avançarà durant aquesta legislatura?
Hem de recordar que el document de la UE parla de l’any 2030 i, per tant, no estem davant d’un projecte que estigui enllestit en tres o quatre anys. La clau ara és la decisió del govern respecte a quin ha de ser el corredor prioritati de l’Estat. I jo crec que aquí guanyarem nosaltres. Actualment la força d’Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Balears és més important que la que poden fer des de les comunitats que vulguin defensar el corredor central.  Tinc el convenciment que el primer a fer-se serà el del Mediterrani. A més, en tres mesos a Andalusia s’afegirà una persona amb molta influència al PP, en Javier Arenas (candidat a la presidència a la Junta d’Andalusia), que ja ha mostrat la seva clara aposta pel corredor de la costa.

I què em diu del tercer fil del Port de Tarragona? Vostè en alguna ocasió s’ha mostrat contrari al projecte.
Sempre he dit que el transport de mercaderies és fonamental per al Port de Tarragona i per al conjunt del teixit productiu de les nostres comarques. Però jo, fins que no vegi de manera rotunda que la línia Reus-Roda no és recuperable, no puc estar a favor que s’aposti pel transport de mercaderies pel litoral marítim. I ho dic perquè el tema de la façana marítima ja s’està retardant i si ara afegim més infraestructures al litoral podria trigar encara més. El futur de Tarragona passa pel turisme i els serveis. Per tant, m’haurien de convèncer molt bé de la provisionalitat d’aquest tercer fil.

Dedueixo que no ha tingut l’oportunitat de parlar sobre el tema amb el president del Port, Josep Andreu.
Sí, he parlat amb ell, i el respecto moltíssim professionalment, però crec que hem d’intentar fer tota la pressió necessària perquè es recuperi la línia interior Reus-Roda de Barà.

Mantindrà les reunions que va anunciar amb alguns alcaldes i la resta de diputats d’altres partits?
Avui mateix (per dilluns dia 28 de novembre) m’he reunit amb l’alcalde de Tarragona i tinc la intenció de reunir-me en breu amb el president del Port de Tarragona. També ho faré amb els diputats de CiU i PSC i amb qualsevol persona amb què puguem col·laborar en la defensa dels interessos de Tarragona.

Ha parlat amb Rajoy?
No, encara no. Hem rebut felicitacions d’alts càrrecs del PP però no he tingut l’oportunitat de parlar amb ell.

Fins a quin punt tindrà línia directe amb el futur president de l’Estat?
Tenim una relació fluida. Serem companys de partit al Congrés de Diputats i parlar amb ell serà tan fàcil com anar-lo a veure cara a cara.

En clau tarragonina, creu que vostè sortirà reforçat amb vistes a convertir-se en alcalde de Tarragona l’any 2015?
D’aquí a tres anys els ciutadans hauran de valorar si aposten definitivament per una nova etapa a Tarragona. Jo tinc ara l’oportunitat de demostrar un servei a la ciutat des del Congrés. Però Ballesteros complirà el seu cicle de vuit anys i ja veurem què passa.

Veurem el PP donant suport estable al PSC a l’Ajuntament de Tarragona per tirar endavant les mesures de contenció necessàries?
S’haurà d’anar negociant tot dia a dia i actuarem, com sempre, amb responsabilitat. S’ha d’actuar amb coherència a tot arreu. El PP ara governarà a Espanya i haurà de prendre mesures. El PP no governa a Catalunya, però ha donat suport al president Artur Mas per aplicar decisions dures que, finalment, han rebut el vistiplau de la ciutadania a través de les urnes. A Tarragona també intentarem ser responsables. Aquest Ajuntament està molt a prop de la fallida. Ja sabem que a l’alcalde Ballesteros li costa molt aplicar mesures, però si no es prenen decisions complicades aquest consistori s’enfonsarà. A nosaltres ens ha tocat estar a l’oposició i, per tant, exercirem el nostre paper com sempre ho fa el PP, amb responsabilitat.

Quico Ramírez

Quico Ramírez és l’encarregat de portar les regnes del filial del Nàstic a la Tercera Divisió. En aquest primer tram de la temporada el primer equip de la Pobla de Mafumet es mostra intractable i, amb una plantilla formada majoritàriament per joves promeses d’entre 19 i 23 anys, comparteix lideratge de la categoria amb el filial del RCD Espanyol. Parlem de les claus de l’èxit de l’equip pobletà amb el seu entrenador.

Com es treballa amb un equip tan jove i que té com a principal missió nodrir de nous jugadors el primer equip del Nàstic?
La base del nostre equip és tenir jugadors de menys de 23 anys i que procedeixen sobretot del juvenil del Nàstic. La nostra principal missió és fabricar futbolistes que algun dia puguin fer el salt al primer equip. Això passa per treballar amb la mateixa intensitat i exigència que es faria en un equip professional per tal que els jugadors siguin competitius i aprenguin a conèixer el món de l’esport de l’elit des de ben joves.

Imagino que treballar amb gent tan jove en una categoria com la Tercera Divisió no és gens fàcil.
Tenim una plantilla amb una mitjana d’edat de 20 anys i molts partits els juguem contra equips que apleguen futbolistes amb molts anys d’experiència i amb molt d’ofici. La nostra mitjana d’edat és fins i tot inferior a la de l’Espanyol B, que és un filial d’un equip de Primera Divisió. Però els nostres jugadors ho estan fent a la perfecció i estem lluitant cada partit fins a l’últim minut i fent una bona proposta futbolística.

Quines són les grans diferències entre un equip filial i un primer equip?
Més que les qualitats futbolístiques, la gran diferència la trobem en l’experiència i en l’ofici dels jugadors. Els futbolistes joves acostumen a voler anar massa ràpid i de vegades volen demostrar molt en poc temps i es precipiten. Els jugadors professionals ja han passat aquesta etapa de formació i saben controlar millor els tempos del partir, quan han d’accelerar i quan han de dosificar-se. Ensenyar tot això als joves és una de les moltes missions de l’equip tècnic d’un equip filial com és el nostre i ho treballem a diari.

És conscient que el somni dels seus jugadors és triomfar algun dia en el món del futbol?
Sí, però també som conscients que això és un esport molt competitiu i que no tots arribaran a viure del futbol.

Quina importància dóna al fet que hores d’ara siguin colíders de la categoria?
Les classificacions són importants i boniques al final de la temporada. Ara el més important és la feina del dia a dia i la preparació dels partits de cada cap de setmana. Ara anem bé, però els meus jugadors saben que si perdem dos partits consecutius baixarem força posicions. La feina feta s’ha de mantenir totes les setmanes.

Per al Nàstic seria molt interessant tenir el seu filial a Segona B.
Seria molt important i seria molt bonic per a aquells jugadors del club que han anat pujant de categoria des de ben petits. Crec que tenim potencial per jugar en una categoria com Segona B i seria un pas molt important per al club, ja que ja no hi hauria el salt de dues categories entre el filial i el primer equip i situaríem els nostres joves a les portes del futbol professional. Però hem d’anar pas a pas i intentar finalitzar la temporada regular amb opcions d’accedir al play-off d’ascens.

Algun dels seus jugadors arribarà a ser professional?
Tenim diversos futbolistes que ja han debutat al primer equip del Nàstic, però s’ha d’anar a poc a poc i detectar quin moment és l’idoni perquè cadascun d’aquests joves que tenim aquí faci el pas cap al futbol professional. Cada jugador té un moment d’eclosió física i tècnica que li permet fer un salt de categoria i aquí en tenim uns quants que estan a punt de fer-ho.

D’Alessandro ve sovint a veure els entrenaments de la Pobla?
Estic molt content amb ell en tots els sentits. Cada setmana ens enfrontem en un partit d’entrenament amb el primer equip i això és molt motivador i important per als meus jugadors, ja que saben que D’Alessandro segueix en directe la seva evolució. S’ha volgut implicar molt ràpidamenr en la dinàmica del club.

Jordi Jané, cap de llista de CiU al Congrés de Diputats per la circumscripció de Tarragona, té clar que la millora econòmica i social del territori passa per assolir un millor finançament a través d’un pacte fiscal entre Catalunya i l’Estat. Aquest és el principal missatge que el candidat nacionalista prova de transmentre aquests dies entre l’electorat d’arreu de la província, especialment, quan tot indica que el PP governarà els pròxims quatre anys amb majoria absoluta. “A Catalunya hi ha la possibilitat de votar una alternativa al centralisme bipolaritzat que representen tant PSOE com PP. La millor garantia per al futur del nostre territori és que CiU tingui un bon pes a Madrid”, assegura.

Què canviaria de la província de Tarragona si Catalunya tingués un sistema de finançament propi, com ara el que té el País Basc?
Miri, el País Basc té uns índexs d’atur del 12,1% mentre que a Catalunya estem fregant el 20%. és dir, que al País Basc tenen un 60% menys d’atur que a casa nostra. A més a més, en aquests moments l’endeutament públic al País Basc representa el 7,5% del seu PIB, però l’any 2007, quan l’economia creixia, el seu deute era només de l’1% i tenien unes finances sanejades. A Catalunya, en canvi, el 2007 ja teníem un dèficit igual al del País Basc en temps de crisi i ara, al 2011, aquest dèficit s’eleva per sobre del 19%. Amb aquestes dades vull demostrar que amb un tracte fiscal més just per a Catalunya per part de l’Estat ara no tindríem molts dels problemes que tenim. Pensi que durant els darrers 30 anys el País Basc ha diposat aproximadament d’un 75% més de recursos per càpita que Catalunya per gestionar una mateixes competències.

I en què consisteix el pacte fiscal que reclama CiU?
L’Estat recapta cada any a través dels impostos dels catalans i catalanes uns 16.000 milions d’euros que no tenen cap retorn ni en prestacions ni en serveis ni en inversions. Si parlem en clau de la demarcació tarragonina, estem parlant d’uns 2.000 milions d’euros cada any. S’imagina què podria fer el territori si disposés de part d’aquests diners que ara van directament a les arques de l’Estat? La Generalitat disposaria de recursos i no caldria parlar de retallades i els nostres ajuntaments disposarien d’un millor finançament per donar serveis als seus ciutadans. Es podrien impulsar polítiques reals de suport a l’emprenedoria, es farien més i millors infraestructures i es podria invertir més en salut, en ensenyament i en polítiques socials. I vull que consti que CiU no creu que Catalunya hagi de ser insolidària amb la resta de l’Estat espanyol, però sí que considerem que cal fer un replantejament del repartiment de la riquesa al país. No pot ser que a Catalunya hi hagi prop d’un milió i mig de persones que estan al llindar de la pobresa i que, amb els impostos que generem els catalans (i ciutadans d’altres comunitats autònomes), l’Estat es dediqui a construir aeroports i autovies on gairebé no hi viu ningú.

Un milió i mig de pobres a Catalunya?
Malauradament sí. Tenim més pobres que habitants hi ha a la Rioja, Cantàbria i Navarra juntes. Crec que és hora que Catalunya reclami el seu dret a gestionar els seus propis recursos, ja que la solidaritat ben entensa ha de començar a la pròpia casa. Creiem en l’equilibri entre els diferents territoris de l’Estat, però no en una solidaritat que dóna menys recursos a aquelles regions que han exercit de motor econòmic durant tots aquests anys.

I com afectaria a l’Estat el fet que Catalunya recaptés i gestionés els seus propis impostos?
L’Estat hauria d’aprendre a gestionar millor els seus recursos i no com fins ara, que els ha malbaratat fent infraestructures que no responien a cap criteri de rendibilitat i ni funcionalitat. Això és clar que no agrada ni a PP ni a PSOE, però precisament aquestes dues formacions que no volen sentir a parlar del pacte fiscal per a Catalunya són les que ara acaben de pujar els impostos d’un 9,5% a l’Ajuntament de Tarragona perquè el consistori està mal finançat i està en risc de fallida.

I amb la majoria absoluta del PP a tocar amb els dits, això que m’explica del pacte fiscal no és parlar per parlar?
Si CiU es converteix en la força política més votada a Catalunya tindrem prou força com per plantejar el pacte fiscal a Madrid. El futur govern (del PP), tot i que tingui majoria absoluta, haurà de prendre decisions dràstiques i necessitarà negociar amb la resta de partits si vol tirar-les endavant. CiU sempre s’ha mostrat com una formació responsable i, si sortim reforçats en aquestes eleccions, estarem en condicions de fer entendre al Congrés de Diputats i al govern central que el pacte fiscal és la millor eina per aconseguir dinamitzar Catalunya, que, no ho oblidem, és una de les zones més importants per al conjunt de l’economia estatal.

Com li va la feina d’explicar aquest missatge a la ciutadania durant aquests dies de campanya?
L’electorat català és intel·ligent i cada vegada hi ha més gent, tant independentistes com no, que veuen clar que la millor sortida de la crisi per a Catalunya és aconseguir un millor concert econòmic. Tres quartes parts de la població així ho veuen i nosaltres, com a formació de país, estem obligats a defensar aquesta voluntat del poble català.

Compromisos amb el territori pels primers 100 dies de legislatura
Jordi Jané ha fet públics aquesta setmana tot un seguit de compromisos personals amb el territori a complir en els 100 primers dies de la pròxim legislatura al Congrés de Diputats.

1. Obligar el Congrés de Diputats a votar per la priorització del Corredor del Mediterrani.

2. Fer que es reprenguin les obres de l’A-27 al coll de l’Illa i es pagui els pagesos expropiats.

3. Exigir la finalització urgent del desdoblament de la línia ferroviària entre Vandellòs-Tarragona.

4. Exigir l’execució immediata del tercer fil del Port de Tarragona fins a Castellbisbal.

5. Exigir la creació de la xarxa de rodalies a les comarques tarragonines i fixar calendari per a l’alliberament de la façana marítima de la ciutat de Tarragona.

6. Fixar el cabal ecològic suficient del riu Ebre, que eviti el seu transvassament, i impulsar el pla de lluita contra la regressió del Delta.

7. Exigir un calendari per desdoblar la Nacional 340 a les Terres de l’Ebre i al Penedès, amb supressió de peatges de l’AP-7 (mentre els territoris no disposin d’autovia gratuïta) i finalitzar la variant de l’Aldea de manera immediata.

8. Exigir el traspàs de la gestió de l’aeroport de Reus al territori i posar fi al monopoli d’Aena.

9. Reclamar la construcció d’un pàrquing exterior i gratuït a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona.

10. Exigir un calendari d’aportacions econòmiques per pagar les obres del Mercat Central de Tarragona.

Victòria Forns

Per què la seva formació va votar en contra de les noves ordenances fiscals proposades per l’equip de govern?
Perquè mai hem cregut que els problemes de l’Ajuntament es puguin resoldre amb una pujada d’impostos. Per nosaltres la decisió que van perpetrar el PSC i el PP no és una altra cosa que defugir les responsabilitats. És més, ara veiem com l’alcalde ja va preparant el terreny per a possibles acomiadaments de treballadors municipals mentre el PP mira cap a una altra banda. Nosaltres ja ho vam dir: amb la pujada d’impostos no se soluciona res. En tot cas s’empitjora la situació de moltes famílies tarragonines que ja ho passen prou malamanet. Ballesteros ha enganyat a Tarragona: fa sis mesos parlava de superàvit a l’Ajuntament i ara apuja els impostos. No podem acceptar ser còmplices d’aquest engany.

Com hauria d’haver actuat l’alcalde perquè CiU li hagués donat suport o, com a mínim, s’hagués abstingut?
Presentant un autèntic pla de viabilitat en què s’especifiquessin les mesures de contenció de la despesa que hauria estat disposat a fer. El problema de Ballesteros és el seu allunyament de la realitat. Pateix la mateixa síndrome que Zapatero: cap dels dos va voler acceptar que estàvem en un moment de crisi quan tocava i ara, corre-m’hi tots. L’Ajuntament és un prestador de serveis a la ciutadania, no una empresa d’ocupació del PSC. Cal establir criteris d’eficàcia i d’eficiència, cal comprovar si els serveis s’estan prestant com cal i si es poden prestar millor. I, en tot cas, un cop fets els deures dins de casa, podrem demanar als tarragonins i les tarragonines que facin un esforç més. Però Ballesteros no vol fer els deures, vol que els ciutadans paguem la seva ineficàcia i la seva manca de capacitat per preveure la crisi.

La sorprèn el posicionament del PP?
Li confesso que no he entès ni una línia del discurs del PP, però evidentment no sóc jo qui l’ha d’entendre sinó els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona. Sincerament, no es pot prometre una baixada d’impostos mentre fas campanya electoral per ser diputat al Congrés i apujar-los quan ets regidor a l’Ajuntament de Tarragona, si no és que tens doble discurs i resulta que tenim un PP diferent a cada lloc.

El que va passar en el darrer ple deixa CiU com a única força a l’oposició?
Evidentment. CiU ha demostrat que és l’únic partit polític capaç de parlar clar i de dir les coses pel seu nom assumint els riscos que calgui. L’oposició no és un exercici de frivolitat ni un joc d’interessos partidistes. Cal tenir un projecte de ciutat coherent i sòlid i defensar-lo. En aquest cas li puc dir que hem rebut una enorme càrrega de solidaritat per part d’un gran nombre de tarragonins i tarragonines que no comprenen com Ballesteros ha pogut acumular una gestió econòmica tan nefasta. La gent es fa una pregunta: què han fet els socialites per gastar tants diners? On són les seves obres faraòniques? En altres llocs també hi ha molt de dèficit però almenys tenen infraestructures noves…. si com a mínim haguessin posat al dia alguna de les obres pendents com el Banc d’Espanya o l’EOI, però és que no han fet res de res pels ciutadans i, en canvi, ara tenen un forat econòmic de dimensions còsmiques.

El que ha fet el PP esvaeix del tot el plantejament d’una possible moció de censura conjunta a l’actual equip de govern?
El que cal fer és lluitar contra la crisi econòmica i afavorir la creació de llocs d’ocupació. Aquesta és la nostra prioritat. La possible moció de censura és un fantasma que agita el PSC quan li convé, com ha fet amb la sociovergència. La prioritat de CiU són els tarragonins i les tarragonines.

Com justifica el fet que a Catalunya CiU estigui adoptant mesures d’equilibri pressupostari i, en canvi, a Tarragona voti en contra de propostes que, en principi, van en aquesta línia?
Perque CiU a Catalunya no ha apujat impostos, en tot cas els ha tret, com és el cas de l’impost de successions. El que CiU ha fet és posar ordre en el desori i desgavell del tripartit equilibrant els serveis amb el cost. Apujar els impostos és una mesura d’equilibri pressupostari? Jo més aviat la veig com una mesura desesperada quan no se sap què fer.

Amb la pujada d’impostos n’hi haurà prou per salvar els comptes del consistori?
Ni molt menys. Ara ja anuncien que acomiadaran treballadors municipals, que fusionaran empreses municipals…. El que han de fer des de l’equip de govern abans que res és reconèixer públicament l’abast del forat de deute que han provocat, demanar perdó i posar-se a treballar per solucionar-ho.

Realment és tan preocupant la situació de les arques municipals?
És una situació molt preocupant. Molt.

CiU descarta donar suport a Ballesteros en futures mesures que pugui plantejar?
No descartem donar suport a Ballesteros si les mesures que proposa són raonables i van em benefici de la ciutat. Ell ja sap que pot comptar amb CiU sempre que Tarragona en surti reforçada. El que succeeix és que, de moment, només presenta mesures que no aporten res de positiu a la nostra ciutat. Vull recordar que durant la passada campanya, quan ell parlava de superàvit, es dedicava a criticar contínuament la Generalitat de Catalaunya per aplicar polítiques de reajustament econòmic.

Què faria vostè si fos alcaldessa de la ciutat?
Hauria presentat un pla de control de la despesa en què es faria una contenció profunda de tots aquells aspectes de la gestió municipal que no afecten directament la qualitat de vida dels tarragonins i les tarragonines, és a dir, tota la despesa de representació, comunicació, assessorament, càrrecs directius de les empreses municipals, etc., perquè, quants gerents necessita una empresa municipal? I per què no cobren tots el mateix? Per què els membres del consell d’administració de les empreses municipals han de cobrar per assistència?

ALEJANDRO FERNÁNDEZ

CAP DE LLISTA DEL PP PER TARRAGONA AL CONGRÉS

Com es pot defensar el territori des del Congrés?
El Congrés és un espai on hi ha representades un total de 52 províncies i on es reuneixen fins a 350 diputats, cadascun dels quals defensa els interessos del seu propi territori. És un òrgan on cal ser molt insistent, fer-se sentir i, si pot ser, tenir una relativa influència en el partit que governa. En aquest sentit, el PP de Tarragona és el que més ha crescut a Catalunya en les darreres eleccions i això ens dóna molta foça per treballar per la província a Madrid.

Quines seran les seves prioritats?
Tenint en compte que aquesta legislatura haurem de fer front a una situació econòmica molt complexa, ens marcarem com a prioritats en l’àmbit de l’execució, la finalització dels trams de l’A-27 que estan paralitzats, i en l’àmbit polític, l’impuls del Corredor Mediterrani i de la façana marítima.

No fa pas gaires dies, el president del seu partit, el senyor Mariano Rajoy, va deixar entreveure que el Corredor Mediterrani no seria una prioritat pel seu alt cost…
Doncs la nostra tasca serà convèncer el president del nostre partit, que serà el president del Govern, que sí que ho és. I ho farem unint els esforços amb els interessos de Múrcia, Andalusia i València, que són, juntament amb Tarragona, les més interessades en el desenvolupament del Corredor Mediterrani.

Com s’ho farà per compaginar la seva tasca al Congrés i a l’Ajuntament?
Igual que ja ho van fer anteriorment l’alcalde Joan Miquel Nadal i en Francesc Ricomà. És perfectament compatible, ja que, de fet, no és qüestió de temps sinó d’estratègia, ja que al Congrés hi vas pocs dies al mes i per tant no et treu temps per fer la feina de l’Ajuntament. Hi ha persones que opinen que els dos càrrecs no són compatibles i sovint són les mateixes que es queixen que no hi ha tarragonins als màxims òrgans de govern. És molt important tenir representació, tant al Congrés com al Senat, per defensar allò que creiem que és bo per a casa nostra.

Abans ha parlat de la projecció del PP de Tarragona. Aquest creixement l’ha fet plantejar-se deixar la política municipal per fer el salt a l’estatal?
Avui per avui, no. Sóc dels que creu que s’han d’anar cobrint etapes i assolint objectius i ara mateix el meu principal objectiu, en l’àmbit del partit, és que el PP deixi de ser residual a Catalunya i esdevingui una formació a la mateixa altura que el PSC i CiU. En l’àmit personal, la meva màxima il·lusió és ser l’alcalde de Tarragona. No ho vaig poder ser a l’estiu per raons diverses, però en les properes eleccions municipals seré l’alcalde de Tarragona.

I quines seran les seves propostes per la Tarragona del futur?
Hem de reforçar la marca Tarragona i projectar-la internacionalment, per això hem de donar un impuls important al sector serveis. Sempre he dit que m’agradaria que Tarragona tingués les coses bones que tenen altres ciutats, per exemple la neteja de San Sebastián o la projecció de Màlaga. Tenim,  sense por d’exagerar, el millor litoral mediterrani però és una joia que encara s’ha de polir.

Tot això comptant emb el Govern de la Generalitat?
Miri, sempre he dit que Tarragona ha de mirar cap a València i cap a Madrid i fugir del centralisme de Barcelona, ja que des d’allí ens ofegaran. Volem un govern que defensi els interessos de Catalunya, no els de “Barcelunya”, com jo dic, que és el que està passant ara. Tarragona ha d’anar pel seu compte.

Creu que els Jocs Mediterranis seran un impuls per a la ciutat, tant econòmicament com d’imatge?
La nominació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis ha generat molta il·lusió i moltes expectatives, i està bé que així sigui. Però ara ens hem de posar a treballar perquè això sigui una realitat i vetllar perquè els Jocs de Tarragona siguin els millors dels que s’han fet fins ara. Hem d’intentar que siguin millors que els d’Almeria, que fins ara han estat els més exitosos, i evitar el desastre de Pescara.

En l’àmbit de les infraestructures, donen suport al tercer rail que proposa el Port de Tarragona?
Hi donem suport, però amb reserves, ja que ens fa por que la seva construcció no afecti la façana marítima. A diferència del govern sortint, que en els darrers anys havia demostrat que no tenia la intenció d’impulsar la façana marítima, tal com ho demostren les inversions fetes en el pas a nivell de la plaça dels Carros o la remodelació de l’estació de tren, per nosaltres la façana marítima serà una prioritat. Mentrestant, com a alternativa al tercer fil també es podria plantejar l’antiga línia Reus-Roda.

REGIDORA DE COMERÇ DE TARRAGONA

Els conceptes crisi ecòmica i Mercat Central han estat el ‘trending topic’ de la vida comercial tarragonina d’aquest 2011. Mentre que les obres del Mercat segueixen endavant –marcades pel desànim dels comerciants de l’entorn de l’edifici, que pateixen els pitjors efectes les obres– la conselleria de Comerç ja prepara amb els comerciants una campanya de dinamització comercial que, segur, estarà marcada per l’actual situació econòmica.

Recentment s’ha acomplert el quart aniversari de l’edifici provisional del Mercat Central. Com avancen les obres de reforma? Es manté la data de fi d’obres a l’octubre de 2013?
Tot segueix el ritme previst. Les obres avancen sense retard i l’execució del projecte es manté dins dels paràmetres estipulats. La data de fi de les obres continua sent el mes d’octubre de 2013 i confiem que es mantingui, tot i que encara queden restes romanes a sota de l’edifici i al carrer Reding que ja tenim completament controlades i només pendents de catalogar.

En quin punt es troben les obres actualment?
Ara mateix s’està duent a terme la fase dels pilotatges, que són excavacions profundes per assegurar els fonaments de l’edifici i, al mateix temps, també s’ha tret la teulada. Quan s’acabin els pilotatges es començarà a treballar la part de dalt, que és una fase més agraïda en què es veurà tota la feinada que s’està fent.

La polèmica recent amb els comerciants de l’entorn del Mercat Central continua activa?
No hi ha tanta polèmica amb els veïns com s’ha venut. De fet, el que hi ha és un diàleg constant, tant amb els paradistes com amb els comerços de l’entorn del Mercat i, a poc a poc, ens anem entenent i acostant posicions. A tots, comerciants i Ajuntament, ens agradaria que les obres duressin menys, però hem hagut de refer de nou tot el projecte i executar l’obra i aquest és un procés llarg.

Les tanques que envolten les obres de reforma es mouran per donar més espai als vianants per fomentar les compres de Nadal?
La previsió és poder desplaçar de manera permanent les tanques dels carrers Governador González i Reding per obrir més pas i fer més fàcil aquest període d’obres. Des del principi, des de l’Ajuntament hem entès que les obres tenen afectacions negatives per als comerciants de l’entorn del Mercat i tan aviat com podem mirem de trobar resposta als problemes.

Els Jocs Mediterranis que es duran a terme el 2017 poden afavorir que augmenti la inversió en una obra de ciutat com és, per exemple, el Mercat Central?
La designació dels Jocs Mediterranis durà noves inversions a la ciutat, tant en l’àmbit comercial com d’infraestructures, però quan es duguin a terme els Jocs el Mercat ja estarà construït. No hem d’oblidar que és una obra de ciutat que té prou entitat per generar interès per ella mateixa.

Ha comentat que el fet que Tarragona aculli els Jocs Mediterranis serà, d’alguna manera, un revulsiu comercial. Aquest fet afavorirà els interessos de la ciutat a l’hora de decantar la balança en positiu per a l’arribada d’operadors com Ikea o Fnac?
En el cas d’Ikea, és un projecte que s’està treballant des de fa molt de temps i del qual no podem donar més detalls dels que ja es coneixen. Ikea està interessada en Tarragona, però de moment no hi ha cap notícia nova. D’altra banda, Fnac també està buscant localització. Els Jocs Mediterranis són un nou incentiu però als grans operadors comercials d’aquest tipus el que els interessa és buscar un emplaçament que els sembli competitiu.

Tornem al Mercat Central. Ja hi ha un primer balanç en xifres de la campanya de dinamització dels comerços del voltant del Mercat que es va engegar a finals d’estiu?
Les campanyes de dinamització no tenen per objectiu que les botigues facturin més diners a títol individual, sinó que augmenti la rotació de consumidors en una zona, per la qual cosa és difícil fer quantificacions. A banda, cada botiga és un món, així que no podem donar xifres concretes de vendes. De manera qualitativa, sí que els comerciants han notat més afluència de visitants i ja hem repartit vora 18.000 hores d’aparcament.

Properament s’iniciarà la campanya comercial de Nadal. Com es planteja enguany amb la crisi?
Pel que fa a la zona del Mercat Central, estem en fase de trobades per decidir com serà la campanya de Nadal que concessuarem entre els comerços de dins i de fora el Mercat. Pel que fa a la resta de la ciutat, l’Ajuntament col·labora amb cada associació comercial i la nostra voluntat és ajudar en un moment econòmicament complicat.

És prevista la instal·lació de pistes de gel artificials com es va fer l’any passat?
Enguany la campanya de dinamització comercial de Nadal no preveu la ubicació de pistes de gel, però això no vol dir que es descartin amb vista als pròxims anys.

Quin cost tindrà l’enllumenat nadalenc d’enguany i quan es preveu que s’encenguin les llums?
El pressupost destinat per enguany a la il·luminació de Nadal és de 270.000 euros, una mica menys que l’any passat. Tot i això, enguany es reforçarà l’enllumenat en algunes zones, com és el cas del Serrallo, on gràcies a l’aportació del Port de Tarragona hi haurà més enllumenat nadalenc i també es reforçarà la il·luminació de Bonavista i Campclar. L’encesa de les llums serà el 25 de novembre, ja que els comerciants ens han demanat que avancem una mica la campanya, perquè la il·luminació afavoreix el moviment comercial.