Guanyar temps
Davant d’aquest panorama ja fa temps que des dels principals sectors econòmics del territori es parla d’un projecte, el del tercer fil, impulsat principalment pel Port de Tarragona, amb l’objectiu d’obrir la infraestructura portuària a Europa sense haver d’esperar que el Corredor Mediterrani sigui una realitat.
Amb aquesta solució, que seria, doncs, provisional, s’aconseguiria que Tarragona guanyés un temps preciós i se situés en el mapa de les grans operadores mundials en tràfic de mercaderies. Aquest posicionament en el mapa és, segons els principals agents econòmics, vital per als interessos del territori, i més tenint en compte els darrers moviments que en el mateix sentit han fet i estan fent els ports de València i Barcelona. El port català va inaugurar el passat 2011 el tercer fil mentre que el president valencià, Alberto Fabra, va anunciar a principis d’any la intenció d’impulsar aquest projecte per al port de València.

Què és el tercer fil?
La xarxa ferroviària espanyola es regeix per l’ample de via ibèric, que té una amplada de 1.668 mil·límetres, mentre que l’ample de via internacional és de 1.435 mil·límetres. Aquests centímetres de diferència impedeixen que els trens de mercaderies que surten del Port de Tarragona puguin arribar directament a Europa, amb la consegüent pèrdua de competitivitat de les empreses del territori respecte a altres zones de Catalunya i de l’Estat espanyol.
El projecte del tercer fil significaria la instal·lació d’un rail en el tram comprès entre Tarragona i Castellbisbal (on la via ja és d’ample internacional) pel traçat de la línia de costa ja existent que reduiria aquests centímetres de diferència entre l’ample ibèric i l’internacional. D’aquesta manera Tarragona estaria connectada directament amb Europa sense necessitat dependre d’altres infrestructures, com passa ara.

L’alternativa: esperar el Corredor
El projecte del tercer fil té el vistiplau de la immensa majoria del teixit empresarial vinculat al Port, tant que fins i tot es disposa de capital privat per finançar-ne una part. Però, tot i la unanimitat a l’hora de defensar-lo, hi ha veus contràries que aposten per la recuperació de la línia Constantí-Roda de Barà,  al·legant que el tercer fil pot ser incompatible amb la façana marítima. Així doncs, es parla d’esperar que es recuperi aquest tram de línia que formarà part del futur traçat del Corredor Mediterrani.
En aquest sentit, els estudis tècnics elaborats pel Port de Tarragona assenyalen que la recuperació de la línia de Constantí, que actualment es troba molt desmantellada a causa de les obres de l’AVE, implicaria un cost econòmic i de temps massa alt per al territori, que necessita eines per no perdre més oportunitats. D’altra banda es destaca el caràcter provisional del projecte i s’estableix una comparativa (vegeu quadre) que, a ulls de la majoria d’empreses operadores i  entitats  tant econòmiques com polítiques és la millor solució mentre no arriba el Corredor.

Tarragona perd 11.000 autònoms durant el 2011 i Catalunya, 100.000
Un total de 100.712 autònoms s’han donat de baixa al Régimen Especial del Trabajo Autònomo (RETA) a Catalunya l’any 2011, el que representa un increment del 4,2% respecte a l’any anterior, segons un informe elaborat per Autònoms PIMEC. Pel que fa a noves altes, la xifra s’ha situat en 92.886 autònoms, un 7,5% més que a l’any anterior. Per tant, hi ha una pèrdua d’ocupació en aquest col·lectiu.
A l’Estat espanyol, les baixes d’autònoms en el darrer exercici han estat de 579.762, un 3,7% més que en el 2010, mentre que les altes han estat de 546.782 autònoms, el que representa un increment del 8,8% respecte l’any 2010.
A la demarcació de Tarragona 11.402 autònoms s’han donat de baixa al Règim Especial del Treball Autònom durant el 2011, la qual cosa significa una disminució del 0,2% respecte a 2010. Pel que fa a les noves altes, la xifra ha estat de 10.123 autònoms, el que deixa un saldo net negatiu de 1.589 autònoms respecte al 2010.
La restricció del crèdit és la causa principal a Catalunya de l’abandonament de l’activitat empresarial dels autònoms, ja que representa més del 30% de les baixes. A Espanya, aquesta causa representa el 24%.
Autònoms PIMEC lamenta aquest “ERO invisible” i demana que es restableixi el crèdit, que de forma immediata es reguli no tenir que avançar l’IVA de les factures no cobrades i que es permeti la compensació dels deutes amb els impostos de les administracions.

Insuficient per a les pimes
Però aquest acord no és ben vist per tots els representants del sector empresarial. Des de la patronal que agrupa a la petita i mitjana empresa catalana (PIMEC) es qualifica l’acord com “un pacte de mínims”, ja que és un acord que regula totes les empreses i no es tenen en compte les necessitats específiques de les pimes, que no tenen conveni propi. Tot i que des de PIMEC es considera que el pacte entre patronal i sindicats és “un pas en la bona direcció”, la representant de les empreses de de mida mitjana i reduïda opina que caldrà esperar a veure com es tradueix l’acord del paper a la realitat per valorar-lo realment. “La veritable flexibilitat dependrà dels acords assolits en cada una de les unitats de negociació i en els convenis sectorials”, assenyalen fonts de PIMEC, que destaquen que l’acord és “insuficient” per a les necessitats específiques d’aquest tipus d’empreses”. Ara només queda esperar que l’acord tingui ben aviat una utilitat pràctica per superar la crisi.

L’atur segueix augmentant
Mentre totes les parts implicades celebren l’acord en matèria laboral, les males xifres de l’atur reclamen que els resultats positius d’aquest pacte es manifestin als més aviat possible. La recent publicació de la Encuesta de Población Activa (EPA), per part del Instituto Nacional de Estadística (INE), mostra que la taxa d’atur a les comarques de Tarragona durant el quart trimestre del 2011 se situa en el 21,8% i la mitjana catalana durant el mateix període és del 20,5%.
Segons el cap del Gabinet d’Estudis de Cepta, Juan Gallardo, aquestes dades mostren l’efecte de “l’estacionalitat” a l’economia tarragonina, ja que durant el tercer trimestre de l’any passat les xifres de desocupats a les nostres comarques se situaven en el 19,9%, una balanç pràcticament igual al de la resta de Catalunya, amb un 19,4% de població sense lloc de treball. En els darrers tres mesos de l’any l’atur a la demarcació de Tarragona ha crescut de gairebé 1,9 punts, un fet que posa de manifest la importància de l’activitat turística i la necessitat d’aprofundir en polítiques de desestacionalització. Per altra banda, la demarcació de Tarragona també presenta xifres negatives respecte a Catalunya quan es parla de taxa d’ocupació, fet que mostra la necessitat d’incidir en polítiques orientades a l’augment del teixit empresarial vinculat a la creació d’ocupació estable. Un altre element força preocupant és la velocitat amb la qual s’ha destruït ocupació en els darrers anys a la demarcació de Tarragona. Per Cepta, aquestes xifres no són “ni acceptables ni sostenibles”, i cal implementar una “ambiciosa reforma laboral”, que afecti sobretot la negociació col·lectiva i al cost d’acomiadament i de contractació. La reforma laboral és bàsica per al conjunt de Catalunya, però encara ho és més per a les nostres comarques, ja que ha de generar ocupació estable i enfortir un teixit productiu marcat per la inestabilitat.

Tarragona és una província amb una marcada tradició i qualitat vitivinícola, que en l’actualitat disposa de 8 DO (5 en la seva totalitat territorial i tres en part) totalment implantades al conjunt del territori. Aquestes varietats configuren un mosaic molt ric, difícil de reproduir-se en altres indrets i  reconegut arreu del món. Ara, aquest potencial ja està llest per incorporar-se al sector empresarial com una indústria de futur.
Partint de la riquesa enològica del territori, són diverses les organitzacions empresarials de les nostres comarques que en els últims temps han centrat la seva atenció en el sector per tal de promocionar-ne el seu potencial i, alhora, premiar les empreses i entitats que treballen en aquesta àrea.
Després de l’èxit i la consolidació de la proposta de la Cambra de Tarragona –que ha exportat amb èxit la seva iniciativa “Tarragona dTapes”–  la Cepta planteja incloure a la llista de guardons que lliurarà durant la Nit Empresarial del 30 de març uns premis dedicats exclusivament al sector enoturístic. Així, els Premis a l’Excel·lència Enoturística busquen reconèixer els màxims exponents del sector vitivinícola i la seva tasca. Es preveu que tindran un caràcter anual i premiaran cinc grups d’activitat econòmica. Els premis que es lliuraran en el marc de la Nit Empresarial són el Guardó Joan Amaré Zaragoza (restauració),  el Guardó Jaume Jordà Capdevila (allotjaments), el Guardó César Martinell i Brunet (cellers-cooperativa), el Guardó Ramon Vidal i Barraquer (cellers) i el  Guardó Jaume Ciurana i Galceran (enoteques).
Podran optar als premis totes les empreses vinculades a l’enoturisme que desenvolupin la seva activitat a les comarques de Tarragona. Per poder optar als premis, hauran de presentar el qüestionari d’autoavaluació abans del 31 de gener de 2012.
Tota la informació dels premis es pot trobar a la web www.premiscepta.cat.

“La varietat de D.O. afavoreix la diversificació”
El creixement de les iniciatives lligades al món de l’enoturisme està fortament lligat a la varietat de producte que es troba a les comarques de Tarragona, així ho confirma Montse Nadal, professora titular de la facultat d’Enologia de la URV i responsable del celler experimental on actualment es formen una vintena de futurs entesos del vi a les nostres comarques. Segons Nadal, “la varietat de D.O. afavoreix la diversificació de possibilitats de negoci en pocs quilòmetres i la capacitat de poder oferir diferents activitats sempre garantint la identitat del producte”. La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estat pionera a l’hora d’apostar per l’estudi del vi, fa uns anys amb la implantació dels estudis d’Enologia i, des de fa poc, amb la consolidació de màsters cada cop més especialitzats amb la tecnologia del vi. Tal com sosté Nadal, la societat cada cop està més interessada en aquest món i això es tradueix en l’augment de l’oferta turística i cultural lligada al sector.

Lectures real i estimada
D’una banda, el sistema de facturació mensual genera un impacte psicològic favorable en els consumidors, que perceben un pagament més ajustat d’aquest bàsic, i més facilitats per fer-ne front. Però d’alra bansda, cal considerar que aquest sistema no soluciona el problema greu de la discordança entre la despesa real i la lectura, que es continua fent cada dos mesos. Així neix el concepte de lectura estimada, que l’empresa distribuïdora calcula en funció del consum històric de l’abonat.
La idea proposada pel govern de PSOE era, en qualsevol cas, que cada mes es mantingués una facturació homogènia i assumible i que, amb la lectura real, es fes el procés d’ajustament necessari. Però, a la pràctica, aquest sistema suposava que, molts cops, l’usuari no satisfaci el consum efectivament realitzat, per la qual cosa es poden donar situacions en les quals el consumidor paga per un servei que no consumeix, donant peu a reclamacions davant de la companyia distribuïdora. En usuaris amb consums molt estables, aquest fet representa un impacte relatiu i afecta tant a l’àmbit empresarial com domèstic, ja que impedeix el control de la despesa i l’aplicació de polítiques de control i d’estalvi.

Rebuts més cars?
La facturació mensual ha possibilitat que els increments de la tarifa –que han estat prou significatius en els darrers anys– s’hagin pogut pair amb menys dificultats. Com a contrapartida, els canvis de facturació bimestral a mensual han generat un cert grau de desorientació en molts consumidors, que a hores d’ara desconeixen veritablement el cost real de l’electricitat i no disposen d’elements de judici per comparar el seu cost. Si el canvi s’aplica, la sensació es percebrà que l’electricitat s’encareix, només pel fet d’addicionar dos rebuts.

Calen posicions d’equilibri
Davant d’aquesta situació, la Confederació Empresarial del la Província de Tarragona (Cepta) considera que cal valorar l’adopció d’una posició d’equilibri, que possibiliti que els consumidors puguin escollir entre qualsevol d’ambdós sistemes, ja que tots dos disposen d’avantatges i inconvenients de cara als usuaris i pimes.
Des de l’àmbit empresarial no es considera raonable que, en la facturació dels serveis bàsics com l’electricitat, sovintegin els canvis de sistemes, doncs aquests només provoquen desorientació i desconfiança dels usuaris envers els distribuïdors i els reguladors. Ara cal veure quina serà, finalment, la decisió del Ministeri.