Ha passat un mes de des l’explosió mortal a la planta d’IQOEXE. S’ha escrit i s’ha dit molt sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves mancances, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada i una l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques –companyes d’IQOEXE– mantenen un silenci preocupant, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai, la premsa) avui diu una cosa i l’endemà, la contrària. Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejà vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha una explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge. Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració –amb totes les seves eines– mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en general) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a IQOEXE. La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si fossin una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments, també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…
