Veig que hi ha optimisme sobre el judici al major Trapero. Jo, la veritat, tinc un déjà vu que, lluny de semblar-me el record d’un somni, ho visc com una realitat dolorosa i contrastada.
És clar que m’agrada veure com els testimonis es contradiuen i com el fiscal Carballo perd, literalment, els papers, ara l’un ara l’altre. En qualsevol país del món aquests detalls serien indicis que debilitarien l’acusació. Però és que tot això ja ho vaig començar a veure ara fa un any en el judici a l’1-O. En vaig seguir, pràcticament, totes les sessions i allí també hi vaig veure, els fiscals navegant i els guàrdia civils dubtant i en constant contradicció. I què? Doncs que, sense haver pogut demostrar sedició, els acusats són a la presó amb condemnes de nou a tretze anys i el Tribunal de Cuentas els reclama 4,1 milions d’euros per una malversació que ningú no ha pogut provar. Per això tinc poques esperances que l’advocada de Trapero, Olga Tubau, se’n surti, tot i la seva veterania i habilitats.
Crec que el major Trapero, sigui quina sigui la seva ideologia, és un gran professional. Ho demostren la seguretat de les seves rèpliques i també l’actitud de sorpresa, disgust i decepció que no pot dissimular, quan escolta algun dels testimonis, dels quals segurament mai no s’hauria imaginat que podrien dir el que diuen d’ell. Les proves que presenten ell i la seva advocada, corroborades per testimonis del cos de Mossos d’Esquadra, demostren a bastament que, mal que ens pesi, no hi havia cap aliança entre mossos i govern per aconseguir la independència. Però el fiscal està ben entossudit a demostrar que sí. Sense èxit. Ara bé, com prova el judici del 1-O, la impunitat de l’estat espanyol, en aquests moments brandada bàsicament pel poder judicial, no necessita proves.
No acostumo a creure en teories de la conspiració, però vist que les intencions del fiscal estan tan ben recolzades pels cossos policials de l’Estat, no em queda cap més remei que subscriure totalment la idea que aquests últims no han paït gens bé l’èxit dels Mossos en la resolució de l’atemptat d’agost de 2017, millor dit, que els ha provocat una indigestió que encara els dura. Per això deuen tenir aquest mal gust de boca que els fa dir tantes mentides contra Trapero i els mossos. No hi deu haver bicarbonat ni condecoració que els faci tirar avall tanta competència i tanta perícia en “cos” aliè.
Entre l’aversió dels jutges a la independència i els cossos de seguretat de l’Estat, que voldrien veure’l polvoritzat, crec que Trapero ho té molt pelut. I tant de bo m’equivoqui! Tant de bo!