Sánchez no tindrà una vida fàcil

Per . Actualitzat el

L’any 2020 arriba carregat de notícies i també de moltes incerteses. Pedro Sánchez acaba de ser investit president del govern espanyol amb el suport de Bildu i dels republicans. Un acord que no sortirà gratis al líder socialista. Seria incomprensible que ERC i els bascos permetessin la investidura de Sánchez –qui es va posicionar al costat del PP en l’aplicació del 155 a Catalunya– a canvi de res. Cal rebaixar el suflé judicial i la tensió política en què està submergida la relació entre els governs central i català. És obvi que estic d’acord amb l’acord d’investidura. No és el desitjable, però és el possible. Era això o anar a eleccions i que ens mengi la dreta radical, extrema i xenòfoba. Al PP, a Ciutadans i a Vox ni aigua, perquè a aquests vividors de la política només els alimenta la mala maror. El suport d’ERC a la investidura de Sánchez ha de servir perquè a Catalunya torni la calma i que la política torni a ocupar el seu lloc, allunyada dels jutjats. Hauria de servir també per aconseguir que la justícia no sigui el braç executiu de cap tendència política. El paper (ridícul, per cert) que està tenint (una part de) la justícia espanyola davant les institucions europees prejudica la imatge de país i denigra el nostre sistema democràtic. La politització de la justícia acabarà convertint Carles Puigdemont en víctima. És inconcebible que el sistema judicial guanyi protagonisme en moments crucials d’efervescència política. Em molesta (i molt) parlar de jutges conservadors i progressistes. Hauríem de parlar de justícia i prou. Espero i desitjo que el primer govern de coalició posi algunes coses al seu lloc i que Espanya recuperi el prestigi internacional com una democràcia madura. Tinc fe que tard o d’hora el conservadorisme més ranci esdevindrà una anècdota o un malson. Vull que els polítics es dediquin a la res publica, que la justícia apliqui les lleis i que els ciutadans deixem d’actuar com a xais sense massa crítica. Soc conscient que aquest govern no serà la panacea de tots els problemes, però confio que minvi la tensió que interessa a molts polítics. La solució implicaria, segurament, fer que ses senyories –judicials i polítiques– es dediquin a ser exemples socials a seguir. No necessitem pagar una tropa que no fa res més que insultar i complicar-ho tot. L’independentisme no és un problema, el problema és la (nefasta) classe política que (no) ens representa. Sánchez no tindrà una vida fàcil i estic d’acord que els republicans no s’ajupin davant un possible govern capaç d’ignorar les inquietuds catalanes. Sense diàleg i negociació, l’executiu socialista no tindrà futur ni convivència, i Espanya tampoc. Si res no canvia (en la pressió política), ERC les passarà canutes.