Aquesta setmana a l’Audiència de Tarragona se celebra el judici dos comandaments dels Mossos d’Esquadra. No es tracta d’un judici normal, ja que posa en qüestió la professionalitat d’alguns agents que són, ni més ni menys, que comandaments. Estan acusats d’entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca, els quals, suposadament, van apallissar salvatgement un jove de 19 anys a la sortida d’una discoteca. A banda de la multa, s’enfronten a una pena de cinc anys de presó. L’escrit del ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència. Ens fa pensar si realment hi ha mossos que abandonen un ciutadà malferit per tapar els draps bruts d’altres policies, malgrat que uns i altres tenen el deure i l’obligació de protegir-nos i de denunciar fets il·lícits, independentment de la identitat dels autors dels delictes. Em provoca tristesa i frustració que s’estigui jutjant uns policies acusats de falsejar proves i entorpir una investigació només pel fet de protegir companys perquè vol dir que els ciutadans potser estem desemparats i desprotegits davant d’aquells que tenen el deure legal de defensar-nos. És preocupant sentir com una caporal –avui sergent– confessa al tribunal que es va sentir atemorida i va rebre pressions per part dels seus superiors per abandonar la investigació del cas. També és greu que un comissari asseguri que la investigació va ser un desastre i que va haver-hi moltes irregularitats amb l’objectiu de tancar el cas. Aquest judici no contribueix a la bona imatge i reputació de la policia catalana. Si és veritat el què consta de l’escrit de l’acusació caldrà preguntar què van guanyar els mossos protegint uns agressors que, per més inri, són agents de l’autoritat.
Si s’acaba comprovant que els policies es van convertir en delinqüents cal actuar en conseqüència i allunyar-nos immediatament del cos, perquè simplement són indignes de continuar lluint un uniforme i de ser agents policials. El judici acaba de començar. Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit i indefensió. Només demano que es faci justícia i que, si són culpables, no quedin impunes pel bé de tothom.
