Hem començat el mes amb una sana polèmica entre els alcaldes de Calafell, Ramon Farré, i l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. El primer proposava la modificació dels límits municipals per donar una lògica de gestió a una continuïtat urbanística dividida pels límits municipals. El segon proposava la creació d’una Àrea Metropolitana del Penedès Marítim, per fer una gestió més sostenible i eficient.
Personalment crec que els dos tenen raó, en un sentit i en un altre, però la solució més fàcil i eficient segurament és la de l’alcalde del Vendrell. És més fàcil crear una mancomunitat de serveis que no pas modificar límits i termes municipals, que sempre topen amb la idiosincràsia de cada municipi… i la gestió de les emocions sempre és més difícil.
La continuïtat urbana entre Sitges i Altafulla és evident des del punt de vista topogràfic. Segurament hi ha moltes coses en comú, moltes problemàtiques i moltes solucions, però la continuïtat és un fet. Ara bé, segurament hi ha més grau de versemblança entre la realitat urbana i socioeconòmica que existeix entre Sitges i el Vendrell, i, en un segon grau d’intensitat, fins a Altafulla, per diversos motius que ara exposarem.
La mancomunitat de serveis podria ser una bona proposta de gestió, des de la seguretat, els serveis de neteja i recollida de residus, les polítiques d’habitatges i la mobilitat, etc. Moltes vegades veiem com els serveis municipals queden condicionats pels límits municipals i si entenguéssim tot l’entramat urbà com un únic ens de gestió, segurament tots i totes en sortiríem guanyant.
Sempre hem defensar que la carretera C-31 és un eix cívic que uneix aquesta conurbació entre Sitges i el Vendrell. I també reconeixem que el tram de la R2 Sud de Rodalies entre Sitges i Sant Vicenç de Calders, si milloréssim les freqüències podria ser un servei de metro, competitiu i sostenible. Si la C-31 es convertís en un eix cívic (la proposta de la C-245 entre Castelldefels i Esplugues del Llobregat és un molt bon exemple) on poder implantar un servei de bus elèctric o tramvia que unís els municipis per on passa, reforçaria aquesta sensació i aquesta concepció de conurbació. I seguiríem reclamant la C-32 com la Ronda del Penedès Marítim.
En fi, crec que seria bo posar sobre la taula aquestes idees entre els ajuntaments implicats, començar a parlar-ho, treballar-i posar fil a la agulla. Els ciutadans sortirien guanyant en aquest sentit.
També cal dir que ja existeix un ens que ens podria aixoplugar tots els municipis d’aquesta conurbació: la Mancomunitat del Penedès-Garraf.
