El canvi climàtic és l’afer internacional que més temps fa que està a l’agenda de tots els països del món. Cimeres, protocols, acords i promeses electorals es barregen a les hemeroteques a la recerca d’una disminució de les emisions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Amb tot, els especialistes són cada cop més alarmistes i, tot i les dècades que fa que s’arrossega aquest problema mediambiental, les grans potències mundials no hi han posat fil a l’agulla. Pocs són els estats que s’han pres amb serietat la necessitat d’un canvi de paradigma i certament l’espanyol no n’és un. Amb tot, és Madrid la capital que acull aquests dies la Cimera Internacional del Clima. Amb els ulls posats en una poblemàtica tant global i aprofitant que el món mirarà a escassos quilòmetres de casa nostra, no cal oblidar les conseqüències del canvi climàtic en l’àmbit local.
Fa poc més d’un any, la universitat de Kiel (Alemanya) va fer públic un estudi que augura un futur nefast al patrimoni romà de Tàrraco. L’estudi Mediterranean UNESCO World Heritage at risk from coastal flooding and erosion due to sea-level rise exposa una relació de prop de cinquanta monuments patrimoni de la Humanitat en risc a causa del canvi climàtic. El conjunt de la Tàrraco Romana és el segon amb més risc d’erosió de cara al 2100. Els materials i la proximitat de la línia de costa el fan molt sensible a l’increment del nivell del mar que s’està produint.
L’estudi fa una prospecció a menys de 100 anys vista per quantificar la pujada del nivell del mar derivat del desglaç dels pols i de l’increment de la temperatura de l’aigua que fa que s’incrementi el seu volum. Un cop en aquest escenari, que farà que alguns monuments patrimoni de la humanitat per la UNESCO quedin inundats, l’estudi avalua l’efecte de l’erosió en els monuments. Tot i que el conjunt arqueològic de la Tàrraco romana no es preveu que pateixi inundacions gràcies a la seva elevació respecte al nivell del mar, sí que serà dels més perjudicats per l’erosió. La proximitat amb el mar, els materials que componen els monuments, l’alçada de les onades o els sediments sobre els quals reposen les construccions romanes són alguns dels indicadors que vaticinen un futur nefast per al nostre patrimoni.
ALGUNS CONSELLS PER FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC DES DE CASA
És evident que la pilota està a la teulada de la comunitat internacional, però això no vol dir que la ciutadania no pugui aportar el seu gra de sorra a aturar el denostat canvi climàtic.
Controlar el consum i potenciar l’economia circular està a les mans de cadascú de nosaltres. Un exemple és evitar els envasos d’un sol ús, reciclar correctament les cinc fraccions i dur els residus especials a les deixalleries. Reparar en comptes de llençar i sempre buscar una segona vida a les coses que ja no volem fa que el nombre de residus que van a la incineradora o als abocadors es redueixin i així s’emetin menys gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
Apostar per energies alternatives, ja sigui amb l’autoconsum o donant-se d’alta a companyies elèctriques que comercialitzin renovables en un 100% del seu mix, per tal de fomentar el tancament de centrals energètiques que emeten CO2 a l’atmosfera.
I, un dels capdalts, l’ús racional del transport que inclou minimitzar els desplaçaments en vehicle privat en benefici del transport públic. Anar a peu, en bicicleta o patinet. O evitar l’ús dels creuers que malmeten enormement els mars i oceans, la font principal de renovació de l’oxigen de la terra gràcies a la fotosíntesi del seu plàcton.