Ens ho mereixem?

Per . Actualitzat el

Estem abocats a unes terceres eleccions? Crec que no pequem de massa presumptuosos si diem que mentre no es resolgui –políticament– el conflicte català, la governabilitat espanyola no estarà assegurada. Encara que el PSOE pacti amb la dreta i l’extrema dreta, la solució exigeix obligatòriament diàleg amb els catalans. Cas contrari, la confrontació estarà assegurada. Espero que ERC i PSOE arribin a un acord per evitar que la dreta controli el poder i deteriori encara més la convivència a Catalunya. No hi ha cap més remei que seure i negociar. Sí, negociar. Arribar a consensos, després de debatre i analitzar els diferents punts de vista, i tard o d’hora,  planificar un referèndum on la gent pugui opinar sobre el futur polític. Amagar el cap sota l’ala no és la millor solució. Decretar el 155, suspendre l’autonomia, centralitzar el poder a Madrid, jutjar els presidents… no calmarà els ànims. Ans al contrari. Tampoc ajuden els discursos incendiaris d’una dreta –extrema o moderada– que necessita aixecar una cortina de fum per aconseguir amagar els seus drames interns i corrupteles. Pedro Sánchez hauria de desfer-se de la prepotència i l’arrogància que ha exhibit d’ençà que va arribar a la Moncloa i els polítics catalans, abans d’alimentar tsunamis polítics, haurien de dibuixar un pla creïble i coherent per treure Catalunya d’un conflicte que només dificulta la convivència, augmenta la fractura social i deteriora la imatge del país. La política ha de seguir el seu curs pels canals polítics i allunyar-se de les manilles de la justícia. Cap democràcia sustenta el seu sistema polític en la repressió policial o judicial. Només la capacitat política i el mestratge de (grans) polítics aconseguirà fer que hi hagi entesa. Només cal que els polítics oblidin els seus interessos personals i partidaris… El problema és que sembla que se senten més còmodes en el fang i en la picabaralla permanent. D’aquesta manera, la polèmica amaga la seva inèpcia i poca qualitat política. El més trist és que mentre uns líders estan a la presó, altres continuen fent el ganso i cobrant injustament, ja que no fan res per resoldre el conflicte ni pensen en el benestar dels seus representats. Prou de mantenir una tensió que només fragilitza el sistema democràtic i aguditza la desafecció social. Ens ho mereixem?