El judici al president Torra

Per . Actualitzat el

Jo vaig ser un dels periodistes acreditats per seguir el judici contra el president Quim Torra des de l’interior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hi vaig arribar ben d’hora. Davant de l’edifici hi havia unes quantes persones concentrades, exhibint pancartes, banderes estelades i llaços grocs, però em vaig fixar en un cartell de cartró penjat amb llacets grocs en una les tanques de seguretat. Hi posava: «n’estem fins als dallonsis». Al principi estava confós. No sabia si el text l’havien escrit independentistes o constitucionalistes/espanyolistes. Sigui com sigui, crec que uns i altres n’estan fins als dallonses de tot això. Hem de posar aturador  a aquest deliri politicojudicial. No m’agrada veure el president de la Generalitat assegut al banc dels acusats. I encara menys quan veig que un advocat insisteix que hauria de rebre el tracte institucional que li correspon com a cap de govern. Soc contrari a alguns posicionaments de Quim Torra i crec que algunes de les seves conductes no em representen i no són pròpies del president de tots els catalans. Malgrat tot, discrepo de la justícia espanyola que vol asseure’l, sí o sí, davant d’un tribunal, amenaçant-lo amb una inhabilitació de 18 mesos. Si no recordo malament, Pedro Sánchez i Vox van ser censurats per la JEC i, en canvi, no han rebut la querella d’una Fiscalia que sembla el braç polític d’un govern entestat a marcar tendència.
Lamento profundament que els jutges estiguin assumint un protagonisme que no afavoreix la imatge de la justícia. No vull jutges que segueixin una tendència política. Si no fem res per evitar-ho, el sistema democràtic espanyol –qüestionat ja per algunes institucions europees i de drets humans– acabarà per terra. És un error asseure el president de la Generalitat al banc dels acusats per no despenjar una pancarta.
L’al·legat de Quim Torra al final de judici ha estat una bufetada –amb guant blanc– a un tribunal que ha estat acusat de manca d’imparcialitat. El president enviava un missatge a l’exterior. Als CDR i a Tsunami Democràtic. Els deia que no abandonin les seves lluites i que continuïn fent front a la repressió de l’estat. Benvinguda sigui, deia Torra quan es referia a la hipotètica condemna. El govern espanyol hauria d’aprofitar el moment per calmar els ànims, parlar amb Torra –o amb qui sigui– per buscar solucions al desastre convivencial. La política espanyola s’està equivocant perquè intenta substituir la seva inoperància per la força judicial i l’executiu català s’equivoca en actuar més com una plataforma independentista que un govern. Cada vegada que la JEC i la Justícia intenten castigar un dirigent català, està convertint-se en una fàbrica d’independentistes. La justícia no pot convertir-se en l’escut de la política més centralista en un estat que se sent còmode en la repressió. La justícia pot fer fora a Quim Torra, però no traurà dels carrers la ràbia i la impotència… Solucions?