El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, acompanyat de la directora dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, Trini Castro, ha presentat aquest dijous les dades de generació, separació i tractament dels residus municipals al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre corresponents a l’any 2018.
Tost ha explicat que, en el conjunt del Camp de Tarragona –Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès–, la recollida selectiva s’ha incrementat un 6,3% i és actualment del 38,19%, xifra inferior a la mitjana de Catalunya (41,76%) i lluny encara del que estableix la Comissió Europea als Estats membres per a l’any 2020, que és que assoleixin un objectiu de reciclatge del 50%.
A la demarcació de les Terres de l’Ebre –Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta–, en canvi, la xifra s’ha estabilitzat, i fins i tot ha disminuït una mica, concretament un 0,9%. Segons les últimes dades, la selectiva és del 45,78%, quan l’any anterior havia estat del 45,82%. En comparació amb el Camp de Tarragona, aquesta xifra és superior, i també ho és en relació amb la mitjana de Catalunya.
Més selectiva al nord del Camp
Al Camp, la comarca que fa més recollida selectiva és el Priorat (59,50%) i, la que menys, el Baix Penedès (34,71%). Al nord –Priorat, Conca de Barberà i Alt Camp–, més rural i amb models individualitzats de recollida selectiva, les xifres de recollida selectiva són més elevades que a la resta. Les tres comarques superen la mitjana catalana de recollida selectiva. En el cas del Priorat, 15 municipis recullen la brossa porta a porta i, a l’Alt Camp, en són 13. A la Conca de Barberà les proves pilot de models individualitzats de recollida –porta a porta a Montblanc i contenidors tancats a Rocafort de Queralt– es van implantar amb èxit i l’any 2020 es preveuen estendre, de forma gradual, a la resta de municipis, la qual cosa fa preveure bons resultats l’any vinent.
Reus i Tarragona, municipis de més de 60.000 habitants, tenen una recollida selectiva que ha de millorar (29,86% i 32,52% respectivament). Un increment de recollida selectiva als municipis de major població donaria una empenta al conjunt de la demarcació, atès que és on s’hi generen més residus, en valors absoluts de tones.
Pel que fa a la fracció orgànica, una part clau dels residus domèstics, ja que representa de mitjana prop del 40% dels residus d’una llar, la comarca que en recull més selectivament és el Priorat amb 176 kg/hab./any i, la que menys, el Baix Penedès, amb 41 kg/hab./any. La mitjana catalana de recollida selectiva de fracció orgànica és un 53,7%.
Les Terres de l’Ebre, estabilitzades
A les Terres de l’Ebre hi ha tres comarques que superen la mitjana catalana de recollida selectiva. Són la Terra Alta (55,14%), el Montsià (51,27%) i la Ribera d’Ebre (49,59%). La Terra Alta és, doncs, la comarca amb més recollida selectiva de la demarcació. Tota la comarca, el conjunt dels seus 12 municipis, fa recollida porta a porta, un model que es pot dir que és eficient. Les localitats amb aquest model de recollida a Catalunya tenen una mitjana de recollida selectiva del 61,23% i els que no, del 35,68%. El Baix Ebre és la comarca que està a la cua de la demarcació amb un 39,37% de recollida selectiva, i l’ha disminuïda respecte l’any 2017 (40,30%).
En general, per bé que hi ha municipis amb bons índexs de recollida selectiva n’hi ha que, per contra, obtenen uns resultats millorables. Alguns dels que haurien de fer esforços són Tortosa, al Baix Ebre (27,02%); Tivissa, a la Ribera d’Ebre (37,38%); Deltebre, al Baix Ebre (39,14%); Mora d’Ebre, a la Ribera d’Ebre (41,62%); i Horta de Sant Joan, a la Terra Alta (42,06%).
La Comissió Europea ha establert objectius de reciclatge ambiciosos pels propers anys que els estats membres han d’acomplir. Any 2020, objectiu de reciclatge del 50%, any 2025, 55% de reciclatge, 2030, 60% de reciclatge i 2035, 65%. Si aquests objectius no s’assoleixen se sancionaran els països membres. Atès que la recollida selectiva és una competència municipal, si hi hagués sancions, les comunitats autònomes les derivarien als municipis.
Augmenta la generació de residus
Al Camp de Tarragona, l’any 2018 es van generar 372.000 tones de residus municipals, un 3,1% més que a l’exercici de 2017. La generació per càpita es va situar, així, en 1,65 kg/hab./dia, incrementant-se respecte l’any 2017 (1,61 kg/hab./dia). La comarca que va generar més residus per càpita va ser el Baix Penedès (679,21 kg/hab./any).
Totes les comarques del Camp, excepte l’Alt Camp –amb 513 kg/hab./any–, van generar més residus que la mitjana catalana.
A les Terres de l’Ebre es van generar 90.000 tones de residus municipals, un 1% més que a l’exercici de 2017. La generació per càpita es va situar en 1,39 kg/ hab./dia, incrementant-se respecte l’any 2017 (1,36 kg/hab./dia).
La comarca que va generar més residus per càpita va ser el Baix Ebre (533 kg/hab./any). És l’única que va generar més residus que la mitjana de Catalunya (523,36 kg/hab./any). La que en va generar menys va ser la Terra Alta (363,01 kg/hab./any).
Com millorar la recollida selectiva
Per incrementar els resultats de recollida selectiva és imprescindible que els municipis elaborin plans locals d’anàlisi de la recollida selectiva per determinar com poden incrementar els resultats. Una solució pot ser canviar de model de recollida –els models individualitzats coresponsabilitzen en major grau la ciutadania i permeten aplicar una “taxa justa”, i qui fa bé la recollida selectiva paga menys per la gestió dels seus residus i a l’inrevés.
Cal que els ens locals elaborin també plans específics de recollida selectiva adreçats als grans productors de residus del municipi (hotels, restaurants, càmpings, etc.), que poden ser grans generadors.
La fracció orgànica és clau per millorar la recollida selectiva als municipis. No hi pot haver bons resultats sense una bona recollida d’aquesta fracció. L’orgànica representa en pes gairebé el 40% dels residus d’una llar qualsevol, més que els envasos, el vidre o el paper i cartró.
La futura llei de residus
En paral·lel a la presentació de les dades, l’ARC celebra aquests dies sessions territorials per treballar en l’Avantprojecte de la nova llei de residus i d’ús eficient dels recursos, que ha de permetre alinear les polítiques que Catalunya haurà d’emprendre en els propers anys amb les establertes per la Unió Europea en matèria d’economia circular i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Al mateix temps, la nova legislació haurà de suposar una revisió de les estratègies de prevenció i gestió de tots els residus, així com dels aspectes competencials i de responsabilitat en matèria de residus i de recursos, per tal d’integrar i coordinar aquests àmbits. A més, haurà de servir per reforçar els instruments associats a la gestió de residus, com ara la fiscalitat i els mecanismes de responsabilitat ampliada del productor, i habilitar-ne de nous, si s’escau: també, per ampliar les mesures d’optimització administrativa i de transparència en la gestió.