A Catalunya, ara mateix, hi ha de tot menys calma i seny. I no em refereixo només a l’estat d’ànim –exaltat, per cert!!!– de la ciutadania. Els polítics no són capaços de cercar solucions a un conflicte que comença a incrustar-se, amb les conseqüències econòmiques, socials i cíviques que això comporta. D’aquí a pocs dies entrem en campanya electoral i crec que la cosa empitjorarà, ja que a alguns candidats els va molt bé moure’s en el fang. És trist que algunes formacions polítiques restin immòbils perquè els fa por perdre votants. Per tant, el més segur és que fins al dia 10 de novembre ningú no farà res per raons electorals i electoralistes. I el pitjor de tot és que es barreja la política amb altres esdeveniments. S’ha perdut la sensibilitat social i la solidaritat. És lamentable que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, es passegi per tot Espanya oferint comicis i no trobi temps per desplaçar-se, per exemple, a l’Espluga del Francolí per conèixer in situ les conseqüències de la fúria de la gota freda. Confesso que l’actitud (o més ben dit les darreres accions) de Pedro Sánchez m’han sorprès negativament. M’ha decebut. Vaig arribar a pensar –pobre de mi!!!– que l’actual president del govern en funcions era diferent, que tenia més sensibilitat i humanisme que la resta de líders polítics espanyols. Mare de Déu, que equivocat que estava! Pedro Sánchez ens ha venut fum i hipocresia. No ha fet cap pas per solucionar, eficaçment, el conflicte institucional entre Catalunya i Espanya. Pitjor encara: s’ha aprofitat dels actes protagonitzats pels més radicals per treure rèdit electoral. El president del govern central té l’obligació d’apaivagar els ànims i de fer el possible i l’impossible per calmar les aigües i no al revés. Fa temps que s’hauria d’haver assegut amb el desastrós i imprudent Quim Torra. I a ell directament, i no a través dels mitjans de comunicació, li hauria d’haver posat els punts sobre les is i parlar clar, però mai fugir del diàleg que tant proclama. La guerrilla ciutadana que hem vist als carrers de Catalunya és conseqüència de la judicialització de la política i de la desídia i irresponsabilitat dels nostres governants. És fonamental que els polítics s’allunyin dels focus mediàtics i vulguin cercar una sortida pacífica a un conflicte que ja fa massa temps que està enquistat en l’agenda política, provocant desassossec entre la ciutadania, sobretot la catalana. Espero i desitjo que durant els cinc dies de campanya, els candidats optin per la construcció de ponts i que no es converteixin en incendiaris per evitar una tardor (encara) més calenta.
