Tarragona i el Vendrell declaren la guerra als pisos buits

Els dos ajuntaments incrementaran l’IBI però la capital penedesenca ho aplicarà exclusivament als grans tenidors

Per . Actualitzat el

El parc d’habitatges de lloguer de moltes ciutats del país és cada cop més minso. Molts ajuntaments han vist que una mesura per augmentar-lo és incrementar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) als propietaris de pisos buits. És el cas de les capitals del Tarragonès i el Baix Penedès. Els dos consells plenaris han aprovat recàrrecs de fins al 50% als propietaris d’habitatges en desús per incentivar el lloguer. Dues mesures que, tot i que són similars i tenen un objectiu comú, neixen amb diferències significatives.

A Tarragona la nova regulació cobrarà un recàrrec del 50% de l’IBI a tots els propietaris que tinguin pisos buits, una mesura coercitiva que obliga tant institucions com persones físiques a pagar quan faci dos anys que tenen habitatges buits. «L’ordenança no distingeix entre grans tenidors i propietaris d’un sol pis, però està pensada sobretot per als primers», explica en Jordi Fortuny, conseller de Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Tarragona. En canvi, l’Ajuntament del Vendrell ha aprovat aplicar un recàrrec esglaonat de l’IBI només als tenidors de més de sis pisos buits que s’anirà incrementant en funció de dos criteris: els anys que fa que el pis està desocupat i la quantitat de pisos que té el propietari. Tot i que la idea sembla compartida pels dos ajuntaments, l’execució és diferent, ja que al Vendrell no es gravarà els petits propietaris.
Segons la Càtedra d’Habitatge de la URV, en boca del seu director, Sergio Nasarre, «res no s’aconsegueix només castigant» i recorda que la Llei 18/2007 (art. 42) diu que «la Generalitat, en coordinació amb les administracions locals, ha d’impulsar polítiques de foment per potenciar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats. […] S’han de donar garanties als propietaris dels habitatges buits o permanentment desocupats sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes. S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en mal estat per a ésser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris […]». Nasarre apunta que «això no s’ha fet i no es pot obligar els propietaris a fer obres per valor de 30.000 € per poder llogar el pis després. Se’ls ha de fer un acompanyament i fer-los veure que és millor tenir-lo llogat que buit. Si no ofereixes ajuts públics per a la rehabilitació, no pots multar-los».
En aquest sentit, Fortuny afirma que «si no tenen cèdula d’habitabilitat és molt difícil que el recàrrec tiri endavant» i apunta cap a l’objectiu dels grans tenidors o d’aquells que el tenen buit malgrat que el poden llogar sense fer-hi obres.
L’Ajuntament del Vendrell, que només incrementarà l’IBI a aquells que tinguin sis o més pisos buits, té un clar objectiu: «nosaltres volem gravar als bancs i a les grans empreses que utilitzen els habitatges per especular», explica el regidor d’Hisenda, Baltasar Santos.
Pel que fa a les ajudes a la rehabilitació, Fortuny avança que es treballarà amb bonificacions fiscals a la rehabilitació però amb la mirada posada al 2021.
Tot i això, Nasarre crec que és «molt difícil l’aplicació de la mesura a Tarragona perquè és molt fàcil que acabi als tribunals», en aquest sentit, posa l’exemple de Terrassa on «fa set anys que apliquen aquesta mesura i tenen molts recursos oberts davant dels tribunals;  alguns els perden; altres, no».
Un altre handicap de la mesura, segons el director de la Càtedra d’Habitatge de la URV, és el cens de pisos buits: «serà difícil d’aplicar perquè has de fer que funcionaris municipals recopilin i identifiquin quins pisos estan buits i quins no». Per Fortuny això no és un problema i ha avançat que «la Generalitat té una relació de pisos buits on, per començar, ja queda establerts quins són i, després, en base als consums, sabrem quins estan buits». En aquest sentit, cal recordar que la relació de pisos buits que té el govern català inclou només els pertanyents als bancs adquirits en un procés d’execució hipotecària que no disposin d’un contracte que habiliti per a la seva ocupació. Per altra banda, des del consistori vendrellenc ja s’ha fet la feina en aquest àmbit gràcies al fet que s’ha delimitat la cerca a grans tenidors i s’han detectat 1.171 pisos buits que «la major part són dels bancs», apunta Santos.
Des de la Càtedra d’Habitatge de la URV aconsellen que abans d’incrementar l’IBI es duguin a terme mesures proactives, ja que «mantenir un habitatge buit és car i la gent o els grans tenidors que els tenen és perquè no els surten els números». Mesures que impliquen, segons Nasarre, garantir el cobrament de les rendes i els ajuts a la rehabilitació; l’acompanyament amb els actors implicats i completar els programes existents. En aquest sentit, Fortuny no descarta incorporar especialistes o la Càtedra de l’Habitatge de la URV en la comissió cientificotècnica que treballarà la pujada de l’IBI a partir del gener.