No vull aigualir la festa, però molt em temo que no anem pel bon camí. Aquest dimarts es va commemorar el segon aniversari de l’1 d’octubre i m’assalten alguns dubtes, algunes incerteses i pors. A Catalunya estem mancats d’un lideratge polític. No podem continuar movent-nos a cops de sentiments, mentre el nostre país –en diferents sectors– s’enfonsa, encara que el govern insisteixi a ensenyar-nos la cara més exitosa del fracàs. Hem de reconèixer que la política ha fracassat i està fracassant. No hi ha res que ens marqui un camí més optimista. Tot és frustració. Cal preguntar-se sense vergonyes, què vam guanyar i què vam perdre amb l’1 d’octubre. És obvi que el moviment social ha fet passos importants, però malauradament no ha estat acompanyat d’un projecte polític fort i creïble. No podem continuar amb aquesta convulsió (política i social) permanent. Crec que aquest és el moment per fer una reflexió profunda, seriosa i honesta. En les pròximes setmanes tindrem mobilitzacions i concentracions massives al carrer per defensar l’orgull català, però a banda d’això, caldran polítiques i estratègies assumibles. No podem lluitar contra quelcom que desconeixem. Prou de cops de cec, d’improvisació, dels jocs de criatures malcriades. Ara necessitem líders amb majúscules, valents i responsables. El foc ho crema tot, per aquesta raó, hem de condemnar tota mena de violència. Cal persistència, però és fonamental el seny. Només serà possible canviar allò que no ens agrada i que menyspreem si tenim poder democràtic en els centres de decisió i si ens cohesionem. Les friccions entre Catalunya i Esquerra no fan cap favor a la tranquil·litat i a la unitat. Estem perdent el temps. I Catalunya continua perdent oportunitats. No podem oblidar que l’actual lluita (amb el govern d’Espanya) es fa pensant en el benestar de Catalunya i dels catalans. El que no podem permetre és que els nostres governants s’emboliquin entre ells i amb la seva inèpcia i manca de govern ens perjudiquin irremeiablement. El Parlament necessita una neteja profunda. De vegades cal aturar-se per recuperar forces, reconsiderar les estratègies i corregir errors. Potser estem en aquest moment. Els catalans sempre ens hem diferenciat per tenir seny i capacitat d’adaptació. Cal lluitar per l’orgull de ser català i evitar que el prestigi de Catalunya se’n vagi en orris. Necessitem un govern fort, legítim i que vulgui governar per a tots els catalans. Les batalles polítiques i el conflicte amb l’estat ha de ser útil, cas contrari esdevindrà un fracàs i una pèrdua de temps. Catalunya, insisteixo, està famolenca de líders de debò. El dia que els polítics no cobrin per fer la seva feina, tot canviarà, us ben asseguro.
