Tarragona ha acollit aquest dijous la segona de les sessions informatives presencials del procés de participació, que servirà per analitzar, debatre i consensuar les mesures que conformaran la planificació hidrològica de les conques internes entre el període 2022 i 2027.
La trobada, que s’ha celebrat a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragna, ha comptat amb la participació del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao; la directora del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, Trinitat Castro; el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals; Ismael Peña i el cap de la demarcació de l’ACA a Tarragona, Francesc Benet, entre d’altres representants institucionals, agents i organitzacions, operadors de l’aigua, món científic i entitats ambientalistes del territori.
Els processos de participació per a la planificació hidrològica en l’àmbit de Tarragona es focalitzaran en els rius Gaià, el Francolí, la riera de Riudecanyes, les rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi, les rieres del Baix Camp, les rieres de la Punta de la Móra i les rieres de Calafell-Torredembarra, aportant informació del mètode i calendari de les sessions participatives i el context de la revisió del Pla de gestió de l’aigua.
La directora de Territori i Sostenibilitat, Trinitat Castro, ha destacat la “necessitat que el nou pla de gestió de l’aigua contribueixi a fer front als nous escenaris de canvi climàtic, d’una banda, i de l’altra als problemes específics del nostre territori en termes de despoblament o vulnerabilitat de garantia, especialment en els municipis petits o de cabals ambientals” i ha destacat les línies d’acció en què està treballant el Govern actualment, en temes concrets com el Siurana Riudecanyes o l’abastament dels municipis amb problemes d’aigua a la Conca de Barberà.
Per la seva banda, el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña, ha posat èmfasi en la impotància de la participació perquè “cada cop els problemes són més complexos i cal que les institucions i la ciutadania sumin forces per diagnosticar el millor possible, tenint en compte totes les mirades, els problemes que ens afecten i que això ens ajudi a millorar la presa de decisions i les mesures més efectives per fer-hi front”. Peña ha afegit que cal que això “no sigui un fet esporàdic o conjuntural, sinó estable i amb objectiu clar: que esdevingui una eina col·lectiva per adquirir compromisos per les dues parts -administració i ciutadania- a l’hora de transformar la societat cap a un futur millor”.
Reutilització i Taula del Siurana Riudecanyes
El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, ha destacat que “els reptes de futur en l’àmbit de l’aigua són extraordionaris i el pla de gestió és l’eina primordial per fer-hi front i superar les incerteses del futur en un país com el nostre que està dividit en dues conques –fet que afegeix encara major complexitat a la gestió de tot el cicle- i sobretot davant el canvi climàtic, l’increment d’episodis meteorològics extrems i les sequeres o dels nous requeriments ambientals”. El director ha afegit que “per això cal que compartim totes les visions per trobar les millors solucons amb la col·laboració i el compromís de tots els agents implicats: administracions, societat civil, entitats, món empresarial i operadors i gestors dels serveis del cicle de l’aigua”.
Pel que fa a l’àmbit de Tarragona, ha destacat la creació de la Taula del Siurana Riudecanyes, amb “la voluntat de recollir les propostes del territori i consensuar una proposta de cabal ecològic, que pugui ser compatible amb la resta d’usos” i també la col·laboració amb el món local i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) per a la portada d’aigua a la Conca de Barberà, entre d’altres reptes que estem afrontant entre els quals també ha esmentat els de “l’eficiència i la modernització dels regadius o la plena implantació dels cabals ambientals”.
Les mesures que s’incloguin a la planificació hidrològica han de tenir en compte l’adaptació i mitigació a l’emergència climàtica, tenint en compte que a casa nostra es viuen grans contrastos, passant de llargs mesos de sequera a episodis d’intenses pluges. En aquest sentit, el director de l’ACA ha recordat que a les comarques tarragonines “entre 2016 i 2018 s’han atorgat un total de 70 ajuts, per valor de 7,3 milions d’euros, amb una inversió total de 15 milions d’euros, que han permès incrementar la garantia a municipis que tenien fonts d’abastament vulnerables”.
Un 20% de la inversió assolida
El cicle de planificació vigent (2016-2021) ha estat marcat pel retorn de l’endeutament bancari crònic que tenia l’ACA des de la seva fundació. “Enguany s’ha pogut liquidar la totalitat de l’endeutament bancari -1368 milions d’euros en 9 anys- i a partir d’ara es podran dur a terme inversions de 100 MEUR/any”, ha assegurat el director de l’ACA, afegint que en aquest context, lligat a la situació d’inestabilitat política de Catalunya, el ritme d’inversions ha estat més lent, però “tenim un gran instrument financer i de solidaritat, el cànon de l’aigua, que és una de les estructures de país més potents en aquests moments a Catalunya, i que ens ha de permetre garantir l’aigua per als diferents usos, incloent la conservació i millora dels recursos hídrics”.
El Pla de gestió i el seu Programa de mesures vigent preveuen una inversió total de 974 milions d’euros, més de la meitat dels quals seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua. En l’equador de l’actual cicle de planificació s’han executat prop del 20% de les mesures previstes, destacant els més de 56 MEUR en matèria de sanejament, els 45 MEUR en ajuts per a millorar l’abastament d’aigua i els 1,3 MEUR en les millores en el control i regulació dels embassaments, entre d’altres.
Durant el 2019, l’ACA està impulsant diversos projectes de sanejament, com l’ampliació de la depuradora de la Pobla de Mafumet (2,3 MEUR), la nova planta del Botarell (2,7 MEUR), la depuradora de la Selva del Camp (recentment activada, amb 3,1 MEUR), entre d’altres. En els propers dies, és previst que surti a informació pública el projecte per ampliar la depuradora de Riudoms.
Un procés de 3 anys
En les properes setmanes es faran la resta de reunions informatives a Manresa (3 d’octubre) i Granollers (10 d’octubre). Els següents pasos seran, ja durant 2020 i 2021, el desenvolupament dels tallers sectorials (administració, agroramader, empresarial i ambiental), la sessió plenària de valoració de l’IMPRESS (impactes i pressions), els tallers de mesures on es debatran les propostes plantejades i la sessió plenària de presentació de les propostes dels diferents grups de treball. Es preveu per al darrer trimestre de 2021 la sessió plenària de retorn, on s’informarà de les actuacions i mesures incorporades a la planificació hidrològica.