El sector turístic de la Costa Daurada, en alerta pels efectes del Brexit

Un estudi de la Càtedra d’Innovació Empresa de la URV pronostica la davallada del turisme britànic a les nostres comarques

Per . Actualitzat el

Preocupació en el si del sector turístic de la Costa Daurada per les conseqüències del Brexit que el nou primer ministre britànic, Boris Jonshon, vol fer realitat a partir del 31 d’octubre. Així ho apunta el darrer informe de conjuntura econòmica elaborat per la Càtedra d’Innovació Empresa de la URV, elaborat per Joaquim Margalef i presentat aquesta setmana a la Cambra de Comerç de Tortosa. Segons l’estudi, en el cas de l’economia de Tarragona, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea pot produir una disminució clara de la demanda del turisme i dels residents britànics a la zona de la Costa Daurada, ja que la capacitat de compra del ciutadà britànic es pot veure reduïda per una previsible devaluació de la lliura.

L’economia tarragonina es recupera a poc a poc (més lent que el conjunt de Catalunya i d’Espanya) i a més mostra símptomes preocupants. Així es desprèn del darrer estudi de conjuntura econòmica elaborat per la Càtedar d’Innovació Empresa de la URV, que analitza diversos paràmetres econòmics del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en comparació amb la resta del territori nacional i estatal.

L’atur
El nombre de persones ocupades ha augmentat un 0,95% a l’àrea de Tarragona en dades interanuals del segon trimestre de 2019, la variació ha estat del 2,10% al conjunt català i del 2,38% a l’espanyol. Malgrat les diferències, la variació interanual de la zona experimenta un augment de 3.000 ocupats que contrasta amb la caiguda de l’exercici anterior. El nombre d’ocupats ha augmentat lleugerament en l’agricultura (1.000), en la indústria (3.200) i els serveis (7.300), i ha disminuït en 8.500 persones en la construcció. En aquest període, la construcció registra el nombre d’ocupats més baix des de l’any 2008.
La taxa d’atur, del 14,16% a la zona, es troba tres punts per sobre de la catalana i unes dècimes per sobre de l’espanyola. Els aturats de llarga durada van disminuint el seu pes en el conjunt d’aturats des del tercer trimestre de 2018 i representen el 48,15% del total d’aturats de Tarragona i el 51,24% dels aturats del conjunt català; ateses les condicions del mercat laboral de la zona es pot considerar que el poc augment dels actius a la zona explica la diferència, que pot estar en una sortida del mercat laboral per part d’aquest col·lectiu.

Cotitzacions a la seguretat social
Les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes de juny de 2019 ens indiquen un augment de 6.437 persones en el règim general i un descens de 46 en el de treballadors autònoms. En conjunt, el nombre d’afiliats ha augmentat un 2,08% al conjunt provincial, amb un increment del 2,27% al Camp de Tarragona i de l’1,17% a les Terres de l’Ebre, respectivament. La variació, tot i que és positiva a les dues àrees, registra uns indicadors lleugerament inferiors al del total català, que és del 2,34%.
La variació interanual dels centres de cotització a la Seguretat Social registra una caiguda del 0,65%, davant un augment del 0,26% a Catalunya. Els centres de cotització han disminuït tant al Camp de Tarragona (-0,55%) com a les Terres de l’Ebre (-1,03%), principalment per la reducció d’empreses de menys de cinc treballadors que s’ha produït en totes les comarques de la zona. Per contra, en els centres de cotització de sis a dos-cents cinquanta treballadors, s’observen augments superiors als del conjunt català i pel que fa al grup d’empreses amb més de 251 treballadors, l’indicador es positiu encara que menor al català.

Els preus
Des de 2016, l’augment de preus acumulat fins al juny de 2019 ha estat del 4,94% a Tarragona, del 5,52% a Catalunya i del 4,82% a Espanya. Al mes de juny, les variacions interanuals de l’IPC han estat del 0,2% a la zona, del 0,7% al conjunt català i del 0,4% a l’espanyol. Els augments més importants s’han produït en hotels (2,3%) i altres béns i serveis (1,5%), mentre que la resta de grups presenten xifres per sota de l’1%. Es registren caigudes fortes en habitatge (-1,7%), parament de la llar (-1,1%), transports (-0,8%), medicina (-0,5%) i esbarjo i cultura (-0,1%).