L’envelliment, a casa

Per . Actualitzat el

Vivim en una societat envellida. La natalitat és baixa i, per contra, l’esperança de vida és cada vegada més alta. Arribar als 80 o als 90 anys ja no és una utopia, sinó un fet habitual. En canvi costa molt trobar parelles joves amb més d’un fill i el pensament d’arribar a la família nombrosa és vist com una autèntica bogeria en els temps que corren. Donant per fet que el creixement demogràfic remuntarà progressivament amb la millora de l’economia i els moviments migratoris, el gran tema de reflexió se centra en l’atenció a les persones grans, sobretot a aquelles que, per raons de salut, no poden viure soles i necessiten una atenció social i sanitària continuada. És cert que ara vivim més temps, però els avenços sanitaris encara no garanteixen arribar a edats avançades en un estat òptim de salut. Parlant clar, avui en dia, arribar als 90 sense presentar cap dependència és una qüestió de sort. Ens trobem, doncs, un ampli sector de la població (cada vegada més prominent) que requereix serveis especialitzats per viure amb el màxim de dignitat fins al final. L’envelliment generacional és inevitable i planteja reptes importants a casa nostra, on més del 25% de la població tindrà més de 65 anys l’any 2030.

A la demarcació, fet reconegut per l’administració, hi ha un evident dèficit de places públiques de residència geriàtrica. Es calcula que existeixen més de 1.500 sol·licituds pendents de solucionar i cal trobar fórmules per garantir una vida digna a la gent gran amb dependència que no pot permetre’s esperar per accedir a una plaça residencial. El Servei d’Atenció Domiciliària, exercit per professionals acreditats i sota la supervisió de les administracions, és el futur per a moltes famílies. Bé farien les administracions de donar-li la importància pressupostària que mereix. Perquè al final, on s’està millor que a casa?