Després d’una temporada per oblidar que va acabar amb el descens de categoria, el Nàstic de Tarragona enceta la temporada 2019-2020 amb l’objectiu de recuperar sensacions i la confiança de la seva massa social. El repte de retornar al futbol professional és difícil, però no pas impossible. Comentem la jugada amb Josep Maria Andreu, president grana, que confia que l’equip oferirà espectacle des de la primera jornada a Segona B.
Què va passar la temporada passada?
Doncs que va ser un fracàs esportiu total. Vam quedar molt decebuts tant amb els jugadors com amb els diferents tècnics que van fer-se càrrec de l’equip al llarg de la temporada. Pensàvem que teníem un planter suficient per mantenir la categoria a Segona A i no va ser així. Va ser tot molt difícil des del principi. Però ara hem de mirar endavant, superar les adversitats i il·lusionar-nos amb aquesta nova temporada que tot just comença.
I què ens espera ara?
Estem fent un bon equip, liderat per dos tècnics amb ADN grana com són Sergi Parès i Xavi Bartolo. Són amics del club, amics meus personals i tinc plena confiança en ells. Estic convençut que aquest any el Nàstic farà una gran temporada i recuperarà la il·lusió que la gent va perdre durant la temporada passada.
Sempre s’ha dit que costa molt tornar a Segona A.
Segona B és una categoria complicada, perquè hi ha vuitanta equips i només en pugen quatre a final de temporada. També hi ha menys recursos econòmics. Però nosaltres serem un dels equips forts de la categoria i hem de pensar en la nostra obligació, que és tornar a Segona A. Ja ho hem fet en altres ocasions i ho podem repetir. Jo voldria aprofitar per dir que la gent hauria de valorar el mèrit del club en els darrers anys, la majoria dels quals ha competit a Segona A i, fins i tot, a Primera. I hem hagut de lluitar amb clubs importants que tenen molts socis, amb ciutats amb pressupostos importants… Potser no hem valorat prou el fet d’estar al futbol professional. Miri, en els darrers 18 anys el Nàstic ha jugat una vegada a Primera, dotze vegades a Segona A i només cinc a Segona B. Això és increïble si ho comparem amb el Nàstic del segle XX. Entre l’any 1951 i el 2001 vam jugar 42 temporades a Segona B i Tercera. És evident que en els darrers 20 anys és quan hem vist un Nàstic consolidat en el futbol professional.
Quin missatge es pot donar a l’afició perquè torni a confiar en l’equip?
Doncs que des del club treballem amb la màxima responsabilitat sempre, des del punt de vista social, econòmic i esportiu. L’actual junta porta sis temporades. I jo m’atreveixo a dir que, en cinc, l’afició ha pogut gaudir moltíssim, fins i tot en els moments de patiment. I tot això fent un esforç econòmic espectacular, ja que fa sis anys el club arrossegava un dèficit de 7 milions d’euros i ara estem en dèficit zero. Aquesta última ha estat una temporada per oblidar, però ara hem de pensar en el futur amb il·lusió. Aquesta serà una gran temporada. Garanteixo que la gent s’ho passarà bé al camp des de la primera jornada. A més, les primeres jornades seran emocionants, ja que rebem el Llagostera i anem al camp del Barça B, estrenant el nou estadi Johan Cruyff. És molt important començar bé i confiem que el dia del Llagostera tindrem una gran entrada al Nou Estadi.
El Nàstic estarà allà on la seva gent vulgui?
Evidentment. Estem contents amb el ritme de renovacions dels socis i amb el suport que continuem rebent de les empreses i institucions del territori. Jo crec que perdrem pocs socis perquè la gent veu que el compromís per recuperar la categoria és màxim.
Aquest esforç econòmic per eixugar el deute ha afectat el rendiment esportiu?
Jo crec que no. Miri, l’any passat va ser el que vam invertir més diners en la confecció de la plantilla i, en canvi, és l’any que vam tenir pitjors resultats esportius. El tema econòmic no sempre va lligat als resultats, però és important tenir un club sanejat i estimat per la seva gent.
L’any passat, en algun moment es va plantejar deixar la presidència del club?
Miri, jo vaig retornar al Nàstic l’any 2012 amb un doble objectiu: tornar a Segona A i liquidar el deute econòmic. Crec que ho hem aconseguit tot. El gener de 2019 jo tenia previst deixar de ser el president del Consell d’Administració del Nàstic, però com que les coses no anaven bé se’m va dir que no podia plegar fins que s’acabés la temporada, tot confiant que redreçaríem la situació i salvaríem la categoria. Ara, amb l’equip a Segona B, crec que no estaria bé que jo deixés el Nàstic.
M’està dient que quan el Nàstic torni a jugar Segona A vostè deixarà de ser president de la SAD del Nàstic?
Serà així, perquè jo també tinc pressions familiars i a la vida t’has de marcar reptes. Jo ja vaig viure una primera etapa fantàstica al Nàstic i vaig decidir marxar quan l’equip estava a Primera i el club tenia l’economia sanejada i totes les localitats venudes. El 2002, estant a Segona B, em vaig comprometre a pujar l’equip a Primera i ho vam aconseguir en només quatre anys (2004 a Segona A i 2006 a Primera). Però vaig decidir marxar perquè la feina estava feta. Aquesta segona vegada ha faltat poc per aconseguir tots els objectius. Els hem complert tots menys l’esportiu, per això quan el Nàstic torni al lloc que mereix serà el moment de deixar la presidència del club.