«Prendrem decisions sense por i revertirem la tendència negativa dels últims anys»

Entrevistem Pau Ricomà, el nou alcalde de Tarragona, per parlar de l’actualitat de la ciutat

Per . Actualitzat el

Primera entrevista que concedeix Pau Ricomà a Notíciestgn com a alcalde de Tarragona. Amb llaç groc a la solapa de l’americana, just al costat del pin amb l’escut de la ciutat, el polític republicà ens rep al seu nou despatx d’alcaldia. Abans de començar la conversa, fora de micròfon, reconeix que encara no ha tingut temps de fer gaires canvis en la decoració del lloc de treball que durant 12 anys va estar en mans del socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Vostè creu en els cent dies de gràcia que en teoria cal donar a un nou alcalde quan entra a l’Ajuntament?

El tema no és si jo hi estic d’acord o no. El tema és que jo no els he tingut, almenys per part dels partits de l’oposició. Però no em queixo, ni me’ls esperava. En aquestes setmanes han anat sortint algunes coses en forma de crítica, però crec que totes elles han estat resoltes amb èxit. Especialment el tema de l’incendi a Miasa, on considerem que es va complir tot el que hi havia establert, tant en la coordinació dels cossos de seguretat i d’emergències com en la informació a la ciutadania.

Però vostè ja ha avançat que caldrà revisar alguna cosa…

Comprenc que hi hagi nervis quan a algú se li cala foc d’una manera tan espectacular a prop de casa seva… per molt que tot estigui protocol·litzat, aquest neguit sempre hi serà. Però el que han dit alguns partits de l’oposició és que hi va haver escenes de pànic, i això no és veritat. Vam actuar amb molta transparència i vam activar tots els protocols previstos. Jo vaig estar aquella matinada amb la Guàrdia Urbana i l’endemà, a les deu del matí, ja vam fer una roda de premsa per explicar com estava tot. Gràcies a la bona feina de tots els cossos, especialment dels bombers, al cap de poques hores es va aixecar fins i tot l’únic confinament que es va determinar, que va ser exclusivament al polígon Entrevies.

Les Federacions d’Associacions de Veïns es van reunir amb vostè al cap de pocs dies.

Sí. I vam quedar que cal informar periòdicament la gent sobre els riscos existents en cadascun dels casos. La ciutadania ha de saber que la indústria química aporta molts beneficis a casa nostra, però també que presenta uns riscos que no hem d’amagar. Tot al contrari. Com més coneixem aquests perills, com més els interioritzem com a societat, més correctament sabrem com actuar si algun dia passa alguna cosa. Aquí fins ara s’ha aplicat com a criteri minimitzar i amagar els riscos de la química, i jo crec que s’ha de fer tot el contrari. La indústria aporta molts beneficis, però també té un element de risc que és subjectiu. I aquest risc sempre el podrem minimitzar si la població té molt clar com actuar davant de cada cas. Com més se’n parli millor sabrem afrontar cada situació. La gent ha de tenir molt assumit què vol dir que sonin alarmes i què vol dir que no sonin… Aquestes coses s’han d’anar interioritzant amb normalitat i sense alarmismes.

Els mitjans han posat molt èmfasi en la reducció de la mida de la fotografia del Rei Felip VI al saló de plens.

Hi ha hagut menys polèmica del que em pensava. Al ple municipal cap partit va fer cap comentari sobre aquest tema. Jo crec que era un retrat d’unes dimensions desproporcionades. Si cal complir un reglament sobre la presència de la figura del rei a l’Ajuntament, es compleix, però d’una manera proporcionada.

Sí que hi ha hagut crítiques per haver cancel·lat el campionat estatal de 3×3 de bàsquet.

Hi ha hagut crítiques d’un sector, a parer meu, fetes amb certa mala intenció. L’anterior consellera d’Esports ja havia advertit que no hi havia diners per comprometre’s amb aquest campionat. Si feien falta diners, el govern socialista podria haver-ho gestionat el passat mes de maig quan va aprovar una modificació de crèdit. Però no van incloure cap partida per aquest esdeveniment esportiu que havia de celebrar-se setmanes després. A més, parlem d’una declaració d’intencions que s’allargava durant tres anys per un valor de més 190.000 euros a canvi d’unes inconcrecions absolutes. Així no es pot treballar ni fer les coses. Els informes tècnics ens deien que era incorrecte tirar endavant aquest projecte i vam prendre una decisió que considerem que és la millor per a la ciutat. La nostra voluntat és fer les coses ben fetes i no fer-les de qualsevol manera per por a rebre crítiques.

Alguns l’han acusat de vetar el campionat perquè venia de la Federació Espanyola de Bàsquet.

Això és ridícul. Aquest cap de setmana Tarragona ha acollit una competició de natació també d’àmbit estatal i farem totes les que puguem en un futur. Els nostres equips de futbol i de bàsquet, per exemple, juguen en lligues estatals. Quan algú recorre a aquests arguments per fer crítica és que pocs arguments té.

La gran diferència entre el govern de Ballesteros i el de Ricomà és que ara es prendran decisions encara que no agradin a tothom?

Jo crec que sí. Miri, la primera decisió que vam prendre va ser prohibir la instal·lació d’un parc aquàtic davant de la platja de Tamarit. La decisió la podria haver pres el govern anterior, però deixava passar els dies sense aclarir res a l’empresa impulsora del projecte. Nosaltres vam entrar i vam decidir que no al cap de poques hores. No ens semblava bé l’impacte visual ni la distorsió del front marítim de Tamarit i tampoc consideràvem que la ciutat guanyés res en especial, ja que l’ocupació en aquesta època de l’any als càmpings és del 100%, amb parc aquàtic o sense parc. Des del sector hoteler ens van arribar moltes felicitacions per la decisió presa. I ja li avanço que en prendrem alguna més, sempre en benefici del conjunt de la ciutadania i en funció d’una línia de treball. Les nostres platges sempre han estat presentades com a una destinació familiar i allunyada de les aglomeracions. I això és el que volem mantenir. No cal canviar-ho de cop sense justificació.

El passat dilluns, dia 15 de juliol, finalitzava el termini marcat per la CUP per entrar a formar part del govern. Com estan les negociacions amb els anticapitalistes?

S’està treballant, ens estem aproximant i En Comú Podem, a través de la seva assemblea, ha donat llum verda a l’inici de negociacions amb la CUP. Entenc que hi ha moltes possibilitats que acabi bé. Però jo insisteixo que a mi el que m’agradaria és que es formés un govern a quatre i que tant la CUP com Junts per Tarragona s’hi afegissin quan ho considerin adient. Anem fent passes. Primer va entrar En Comú Podem, ara la CUP té moltes opcions i més endavant intentarem ampliar-ho amb el partit de Dídac Nadal.

Vostè se sentiria més còmode amb un govern de quatre partits que no pas de dos com el que té ara?

Jo crec que Tarragona ha demostrat que té una sèrie de partits que volen transformar la ciutat. Tots estem d’acord que cal millorar moltíssim l’espai públic, que cal solucionar el problema dels pisos buits, que cal apostar per una mobilitat més sostenible, per la cultura com a eina de transformació… Al marge dels matisos ideològics de cadascú, crec que hi ha grans projectes de ciutat que ens uneixen i que ens aportarien molta estabilitat. Jo crec que un govern a quatre, d’ampli abast ideològic, seria perfectament normal a Tarragona.

Amb quina freqüència parla amb la líder d’En Comú Podem?

Molt sovint. Pensi que té el despatx aquí al costat i ens veiem cada dia. Tenim una relació fluida i més que correcta. Tots treballem molt i compartim els temes estratègics amb una reunió setmanal. Estic molt satisfet de com va tot fins ara en l’àmbit intern.

I ja hi ha hagut una allau de peticions d’institucions i entitats que volen reunir-se amb el nou alcalde?

Sí que hi ha certa allau. I em sap greu fer esperar moltes institucions i entitats més del que ens agradaria. Però el dia té les hores que té i el ritme de reunions és molt alt. El que sí que li puc assegurar és que comptem amb totes les institucions i entitats de Tarragona perquè la ciutat l’hem de fer entre tots. No exclourem mai ningú. El més important és sumar entre tots.

Durant la campanya electoral el veia molt sovint pel carrer, però ara que és alcalde no tant.

Doncs la veritat és que hi estic molt i intento fer vida normal. És evident que ara, com a alcalde, vaig a molts actes i tinc menys temps per passejar pels carrers de la ciutat, però li ben asseguro que intento mantenir els meus costums. Continuo anant al supermercat a comprar, vaig a dinar a casa sempre que puc, baixo a llançar la brossa, faig el llit, quedo amb els amics, vaig a la platja amb la família… intento fer vida normal com qualsevol tarragoní o tarragonina. I ha de ser així. Tinc clar que això de ser alcalde és molt bonic i una experiència única, però també tinc clar que el més important són els amics i la família, que estaran allà un cop finalitzi aquesta etapa de la meva vida.

L’aturen molt pel carrer?

Sí, molt. La gent em saluda amb cara d’il·lusió. I això em compromet molt, perquè la majoria de vegades es tracta de gent que no em coneix personalment. És una experiència molt bonica perquè em transmeten confiança.

Quines són les quatre coses que són prioritàries per a la ciutat?

Ara podrem fer pressupostos i caldrà intentar apujar la balança dels ingressos sense apujar els impostos a la ciutadania. Hem d’incrementar la nostra capacitat de despesa, sobretot en accions socials i en cultura, que fins ara ha estat molt baixa. Una altra de les grans prioritats és arranjar la problemàtica de l’habitatge i els carrers de Tarragona. El parc d’habitatge de la ciutat està malament. Jo sé que és una situació que no es podrà revertir en només quatre anys però sí que podem establir una línia de treball que serveixi per recuperar els pisos buits, dignificar els carrers, els espais públics, els locals i, conseqüentment, donar valor al comerç de la ciutat. Prendrem decisions sense por en moltes coses quotidianes i revertirem la tendència viscuda per la ciutat en els darrers anys.

Vostè és el primer alcalde republicà en els darrers 80 anys. Li fa por que a partir d’ara es parli només de Tarragona des del prisma del procés català?

Jo el que he de fer és treballar per Tarragona i tractar a tothom per igual. Tant tarragoní és el que porta a la ciutat sis setmanes com que porta sis generacions. Si els partits unionistes volen jugar la carta de la confrontació i la d’aprofitar qualsevol decisió d’aquest govern per mentir i crispar l’ambient crec que serà un error. Jo no entraré en aquest tipus de batalles ideològiques.

Quina herència li ha deixat l’alcalde Ballesteros?

L’haurem de valorar quan hagi passat un temps. Jo segurament hauria fet moltes coses d’una manera diferent, però tampoc vull ser d’aquells que diu que tot que es feia abans estava malament.