Acabo de llegir en una publicació d’una editorial ben preuada que avui som a l’era del desencís. N’estic convençut, al marge dels arguments que aporten els autors de la publicació esmentada; només goso afegir que també vivim una mena d’era de l’Esperit.
En escriure això, no puc deixar d’evocar el moviment que va néixer a finals de l’edat mitjana al sud d’Itàlia i que es va desenvolupar entorn de l’abat cistercenc Joaquim de Fiore, el joaquimisme (que va tenir una rèplica en l’evangelisme de començaments de l’edat moderna, coincidint amb el pas del Renaixement al Barroc). Joaquim havia assajat de dividir la història de la salvació en tres grans edats: l’edat del Pare, que es desenvolupa al llarg de l’Antic Testament, l’edat del Fill, que inclou la vida i la mort-resurrecció de Jesús i l’Església d’estructura jeràrquica i sagramental com a mediació de la salvació, i l’edat de l’Esperit, en la qual desapareixeran totes les mediacions i l’Església esdevindrà comunió espiritual, presidida per la llibertat dels fills de Déu (una edat que coincidirà amb el temps de plenitud de la fi del món).
Jo penso que aquesta tertia aetas ja ha començat, perquè veig arreu signes de la presència eficaç de l’Esperit, i només n’assenyalo un: l’enorme embranzida que reclama l’alliberament de persones i de pobles. Dins d’Església, van prenent cos moviments que, sense abandonar l’estructura actual que la presideix, posen l’accent en la llibertat més que no pas en la llei.
L’Esperit mai no va sol, perquè és l’Esperit que el Pare dóna al seu Fill i que a través del Fill arriba a tots nosaltres; l’Esperit mai no deixarà de ser Esperit de filiació i de comunió germanívola. Amb tot, cal reconèixer que, a l’estructura jeràrquica de l’Església, li costa encaixar els fenòmens espirituals i alliberadors del nostre temps, ja que la seva tendència primera és analitzar o fiscalitzar l’autenticitat de llurs expressions, fe i costums. Però estic convençut que és el mateix Esperit el qui vencerà aquesta resistència. Per tant, confiem en la força de l’Esperit i deixem-nos dur pels seus impulsos si és que volem arribar a la plenitud d’ésser humans i cristians.