Noemí Llauradó (ERC), nova presidenta de la Diputació de Tarragona

Ha estat escollida amb els vots a favor del seu grup i de JuntsxCat

Per . Actualitzat el

El nous diputats i diputades de la Diputació de Tarragona de la legislatura 2019-2023 han pres possessió del càrrec en un ple de constitució en què s’ha escollit la regidora reusenca d’ERC Noemí Llauradó com a nova presidenta de la institució. Llauradó, la qual pren el relleu del fins ara president de la institució, Josep Poblet, ha estat elegida per 19 vots. L’altra candidatura presentada, la del regidor tarragoní Rubén Viñuales (C’s) ha obtingut 1 vot. Així mateix, s’han registrat 7 vots en blanc. ERC i JuntsxCat conformaran l’equip de govern en el mandat que tot just comença, en virtut de l’acord assolit per les dues formacions.

La sessió, que ha omplert la sala de plens del Palau de la Diputació, s’ha iniciat a les 12 del migdia amb la constitució de la Mesa d’Edat, integrada pel membre de més edat, Pau Ricomà (ERC), i el més jove, Marc Ayala (JxCat). Tot seguit, els 27 diputats i diputades han jurat o promès el seu càrrec. Del grup d’ERC ho han fet Enric Adell, Francesc Barbero, Jordi Cartanyà, Noemí Llauradó, M.Teresa Mariné, Eva Maria Mata, Camí Mendoza, Sílvia Puerto, Pau Ricomà, Eduard Rovira, i Adam Tomàs. De JxCat, Marc Ayala, Marta Blanch, Joan Josep Garcia, Pere Granados, Joaquim Nin, Carles Pellicer, Pere Segura, i Lluís Soler. Del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, Immaculada Costa, Salvador Ferré, Ramon Ferré, Joan Castor Gonell, Andreu Martín, i Josep Masdeu. I de C’s, Rubén Viñuales.

Després de les votacions per escollir la presidenta, Noemí Llauradó ha rebut la vara simbòlica de comandament i s’han dut a terme les intervencions dels portaveus parlamentaris. La sessió s’ha clos amb el parlament de la nova presidenta de la institució, la qual ha començat el seu parlament destacant el fet que sigui la primera dona que presideix la institució: «Per primera vegada en la seva història, la Diputació de Tarragona serà presidida per una dona, i això, que no hauria de ser destacable en ple segle XXI, malauradament encara ho ha de ser, perquè permet denunciar una situació anòmala que entre totes i tots hem de revertir, per tal de garantir una igualtat real i efectiva entre dones i homes a tot arreu, començant per les institucions, que sovint serveixen d’exemple a altres organitzacions de la nostra societat».