Passar pel carrer Fortuny és aturar-se a l’aparador de l’Arsis a veure les novetats discogràfiques, les propostes dels artistes de la ciutat i sentir la música que surt de la porta. En Paco Soler ha passat els últims 50 anys venent música. La primera botiga Arsis va obrir a la plaça Cronista Sessé, després al carrer Gasòmetre i, finalment, al carrer Fortuny. Mig segle que el Paco recorda de parlar molt amb la gent. «Ara, cap al final, ja era diferent: entraven, agafaven el CD i marxaven; però abans ens quedàvem a parlar», explica el propietari de Discos Arsis, que no para de mostrar-se sorprès i, sobretot, agraït per les constants mostres d’afecte que rep i pels elogis de tarragonins il·lustres a la premsa.
Tant és així que esdevé difícil entrevistar-lo per les múltiples entrades de persones que volen parlar amb ell i preguntar-li fins quan hi serà: «fins a final de mes. Però després encara estaré per aquí desmuntant i buidant-ho tot», explica amb un somriure. Li pregunto si vol que animi la gent a venir aquests dies que queden: «i tant, que ho trobaran tot al 50% i depenent de la compra, alguna cosa més».
Parlem de l’evolució de la indústria discogràfica i el canvi d’hàbits de la ciutadania. «Abans veníem molt», es lamenta el Paco mentre el seu company des del mostrador posa data al punt d’inflexió: «el 2007, amb l’arribada d’internet». M’interesso per saber si els perjudica més la venda online o les descàrregues «ara la gent només es descarrega la música. «El darrer de Bruce Springsteen, dies abans de poder comprar el disc ja te’l podies descarregar», afegeix.
«Però hi ha persones que el volen tenir en CD, encara», comenta el Paco. «Mitòmans que si en surten dues edicions diferents també les volen», diu, admetent que gràcies a aquestes persones i als regals que es fan per aniversaris i per Nadal, el comerç ha pogut anar trampejant durant els darrers anys.
«Avui dia, una botiga de discos d’aquestes dimensions és insostenible», lamenta.
No li deu mancar raó. El mes que ve a Tarragona només hi quedarà una botiga de discos: el Shiva al carrer del Cós de Bou. «Comerços més petits i més especialitzats tenen més possibilitats», comenta el Paco fent referència a l’aposta del comerç de la Part Alta pel vinil i pels discos d’importació.
Una altra clienta de tota la vida ens interromp i tinc temps de mirar les fotografies que té penjades a la paret del costat del mostrador. «Vaig començar a fer de DJ quan tenia 20 anys i quan va néixer el meu fill Àlex encara ho feia», m’explica assenyalant les fotografies. Em parla del Lauria, l’Imperial Tarraco, el Georgia, el Biblos de Roda de Berà i del Vips de Calafell, on s’hi va estar 13 anys. «Ho recordo amb molta estima i el meu fill Àlex ha agafat això de fer de DJ, està a Barcelona i ell és del que encara compra discos», explica amb la música de fons que durant dècades ha acompanyat els visitants de l’Arsis i que a partir del juliol deixarà de sonar.