Pau Ricomà, nou alcalde de Tarragona

El republicà s’ha fet amb la vara d’alcalde gràcies als vots a favor de Junts per Tarragona, En Comú Podem Tarragona i la CUP

Per . Actualitzat el

Queda consituït el nou ajuntament de la ciutat amb Pau Ricomà al capdavant d’un govern de coalició entre ERC i ECP. Carla Aguilar (ECP) és la segona tinent d’alcalde i Jordi Fortuny (ERC) el tercer. Ricomà ha fet seves les paraules que l’alcalde Pere Lloret publicà al seu primer ban, el dia 14 d’abril de 1931 per adquirir la seva nova responsabilitat: «per amor als ideals i per l’estimació de Tarragona, reclamo de tots el manteniment d’aquestes virtuts. Ells afermaran el govern del poble per al poble i asseguraran el progrés de la Ciutat».

Llegiu el seu discurs íntegre:

«Distingides autoritats…poble de Tarragona.

Deixin-me introduir aquest discurs amb un sincer agraïment a totes les persones que d’una manera o altra han fet possible que avui assumeixi l’alcaldia de Tarragona. Un agraïment especial als grups polítics d’En Comú Podem, Junts per Tarragona i la Candidatura d’Unitat Popular que han fet possible el canvi a Tarragona. A tots els grups municipals i de manera especial als que no m’han votat: Partit Socialista de Catalunya, Ciutadans i Partit Popular, els vull dir sincerament que també compto amb vostès.

Som conscients que Tarragona és de tothom i de ningú alhora i que, més enllà de les discrepàncies ideològiques, tots hem de tenir la nostra part de protagonisme en la transformació de Tarragona? Els estenc la mà, respectuosament, sabent que la seva responsabilitat amb la ciutat farà que trobem espais de treball compartit.

Exactament allò que l’alcalde Pere Lloret publicà al seu primer ban, el dia 14 d’abril de 1931:

“Per amor als ideals i per l’estimació de Tarragona, reclamo de tots el manteniment d’aquestes virtuts. Ells afermaran el govern del poble per al poble i asseguraran el progrés de la Ciutat.”

Embargat per una profunda emoció i un immens agraïment, m’adreço a vostès. Per un nen que jugava a pilota entre els bancs de la Rambla i passava les tardes d’estiu saltant per les grades de l’Amfiteatre, ser alcalde de Tarragona és un dels orgulls més grans que la vida l’hagi pogut donar. Un orgull que exigeix entrega, servei i que només té sentit des d’un amor infinit per la gent de Tarragona.

Una ciutat que als anys 60 i 70 del segle passat, va viure el creixement més espectacular de la seva història. Un creixement que ha definit la Tarragona actual. L’arribada de persones vingudes de gairebé totes les regions de l’estat espanyol, ha configurat socialment la nostra rica comunitat.

Ja en el segle XXI, Tarragona, com el conjunt de Catalunya, rep persones de pràcticament arreu del món. Les creixents desigualtats socials entre Nord i Sud ens han convertit en un país d’acollida. A les cases de Tarragona es parlen centenars de llengües diferents. A les nostres escoles conviuen nenes i nens de moltes nacionalitats d’origen.

Estem davant d’una enorme oportunitat col·lectiva si la Tarragona forjada al llarg de la història i l’actual saben crear comunitat, mobilitzar somnis i tenir ciutadans lliures i crítics.

Múltiples identitats enriqueixen una terra que no van trobar erma. Una ciutat bimil·lenària d’acollida, que per un sentit elemental d’ecologia social i cultural, es farà forta, podrà definir els seus projectes de futur, a través de la identitat comuna per a tothom. La identitat construïda durant segles, com a resultat de processos socials, culturals i econòmics. La identitat que té en la llengua catalana el màxim element de cohesió i el facilitador de l’ascensor social que ens ha de permetre fer de la nostre terra, una terra d’oportunitats i d’integració.

Això, és fer república.

Aplicant els valors republicans del bon govern: honestedat, participació, transparència, justícia social, cohesió i respecte a la diversitat.

Ens hi juguem drets bàsics que semblaven conquerits per sempre. Davant l’avenç de la intransigència, hi posarem les nobles causes que substancien el respecte per a tothom. Ens enfrontarem al masclisme amb el feminisme; al racisme amb el respecte; a la homofòbia amb la defensa de la llibertat sexual de totes les persones; al maltractament dels animals amb els seus drets; a la censura i la repressió amb la llibertat de creença, d’opinió i d’expressió.

I defensem les vies polítiques per resoldre els problemes polítics. Posant per davant el respecte als drets humans, sense limitacions. El dret de totes els pobles, i el català no pot ser diferent, de cap manera, a dirimir democràticament quin és el futur què volem com a nació. No és de justícia que hagi presos polítics per les seves actuacions representant el poble.

Des d’aquest Ajuntament lluitarem, amb totes les forces, contra la desigualtat. Farem la nostra aportació solidària a la lluita contra el canvi climàtic i cercarem el futur per a la nostra gent de la mà del cercle virtuós basat en el coneixement, la recerca, el treball i la cultura.

La Cultura és el millor instrument de transformació que té una ciutat. Un element de cohesió, d’igualtat d’oportunitats, de benestar personal, de dedicació professional i la millor eina de projecció exterior. L’accés a la Cultura ha d’arribar a tots els racons de la ciutat.

Amarat de responsabilitat i d’esperança, en el moment de rebre la vara d’alcalde de l’estimadíssima Tarragona vull retre un record emocionat als alcaldes republicans que em van precedir: Pere Lloret i Joaquim Fort. Ells van liderar el gloriós anhel de llibertat del poble tarragoní.

I als alcaldes Ramon Boronat, Francesc Conde i Jaume Castelló, que van haver de fer front a un cop d’estat feixista, violent i cruel, que es va acarnissar amb la població de Tarragona.

També vull expressar el meu respecte més sincer als alcaldes democràtics tarragonins que m’han precedit: Josep Maria Recasens, Joan Miquel Nadal i Josep Félix Ballesteros.

Avui, comença una nova època per a Tarragona. Per a una Tarragona que volem pròspera, justa i cohesionada. Una ciutat on ningú s’hi ha de sentir aliè i que, per això mateix, hem de construir entre totes i tots. Això vol dir posar-nos a la pell de l’altre, comprendre que els seus patiments, les seves pors i les seves esperances són legítimes. Precisament, perquè són seves, de cadascú. No és menystenint els sentiments de ningú com avançarem col·lectivament, sinó respectant-los i buscant incansablement punts de trobada.

Tarragona vol mirar endavant. Amb tota la força de progrés i d’optimisme. Els que som aquí tenim l’obligació, ara, d’obrir aquest Ajuntament a l’esperança, a la gent il·lusionada per un futur que tot just comença.

Com als versos de Rovira i Virgili:

Obriré de bat en bat
Els finestrals de la casa
Perquè hi entri l’ideal
Com hi entra la marinada

Moltes gràcies per la vostra confiança, tarragonines i tarragonins, us convido a fer junts una ciutat i una societat millors.

Visca Tarragona!
Visca Catalunya!»