El canvi o la continuïtat, en mans dels comuns

Els dos càrrecs electes d’En Comú Podem Tarragona decidiran qui serà el pròxim alcalde de la capital tarragonina

Per . Actualitzat el

Poc s’ho pensava, la debutant Carla Aguilar, que la seva figura seria tan decisiva en la legislatura que és a punt de començar. De primeres, en les seves mans i en les del seu company, Hernán Pinedo, està l’elecció del que ha de ser el pròxim alcalde de Tarragona. Amb dos blocs tan diferenciats, els comuns hauran de mullar-se, posant de manifest que l’equidistància són els pares.

Bé perquè a l’altre costat hi ha l’independentisme, bé per coincidències programàtiques amb Ballesteros, C’s i PP són partits que aposten per revalidar el govern socialista que impera a la capital des del 2007. Junts per Tarragona i la CUP ja han dit obertament que faran alcalde Ricomà sense demanar cadires a canvi i, mentrestant, l’alcaldable republicà ha obert la porta a un govern de concentració entre les quatre «forces del canvi»: ERC, Junts, CUP i En Comú Podem. El dubte és: són els comuns una força del canvi?

La resposta la donaran ells mateixos abans del 15 de juny quan sabrem qui ha estat més seductor, en Ballesteros o en Ricomà. Els dos poden governar en minoria o de la mà dels comuns. Dependrà de si Aguilar i Pinedo voten a favor dels socialistes (ho poden fer també abstenint-se i deixant que la suma del bloc constitucionalista guanyi a la suma de regidors independentistes) o, si al contrari, voten a favor de Ricomà.

Sobre el tema només han dit que són «una formació municipalista, per la qual cosa prendrem la decisió que considerem millor des de Tarragona i per a la ciutat de Tarragona, a través de mecanismes participatius i radicalment democràtics».

El llast independentista

Tot i que el ple municipal dona poc joc per a la política nacional, un dels temors dels comuns és que part del seu electorat li retregui el fet de fer alcalde el candidat d’un partit independentista. Paradoxalment, gran part del seu electorat també li podria retreure no propiciar un canvi de govern a Tarragona tornant-lo a deixar en mans socialistes.
A primera vista, sembla més fàcil explicar a l’electorat que la majoria no independentista prevaldrà al ple, tot i l’elecció d’un alcalde d’ERC que alhora ja ha presentat un full de ruta on l’eix nacional passa inadvertit i amb unes polítiques progressistes que semblen assumibles pel partit hereu del 15-M.

L’exemple barceloní

La mirada també cal posar-la en el que s’està coent a Barcelona. Un pacte entre Colau i els socialistes deixant de banda a Maragall i assumint els vots de Ciutadans per a la investidura, es podria imitar a Tarragona i només necessitaria de l’abstenció del PP. En el cas que a la capital del país es doni un pacte dels comuns amb el bloc unionista caldria veure quina capacitat d’influència té Colau sobre els seus companys del sud.