Els futurs governs municipals, pendents dels pactes entre partits

Les forces polítiques tenen tres setmanes per definir les alcaldies i tancar acords que permetin la governabilitat dels diferents ajuntaments durant el període 2019-2023

Per . Actualitzat el

Les eleccions municipals del passat 26 de maig donen pas ara a un termini de tres setmanes d’intenses negociacions entre partits. A excepció dels municipis on hi ha candidatures que han obtingut majories absolutes (9 al Tarragonès i 4 al Baix Penedès), la confecció dels nous governs municipals i la proclamació d’alcaldes i alcaldesses passarà necessàriament per pactes entre forces polítiques. Les converses s’inicien normalment en l’àmbit local, però en ciutats de pes on totes les possibilitats estan obertes, com ara Tarragona o el Vendrell, aquestes converses poden transcendir el terme municipal i produir-se en les altes esferes dels partits implicats. El gran paradigma d’aquest període de pactes el trobem a la capital tarragonina, on el socialista Josep Fèlix Ballesteros podria ser apartat de l’alcaldia 12 anys després si ERC, la segona força més votada, aconsegueix un acord a quatre bandes que posi el seu candidat, Pau Ricomà, al capdavant del consistori. El temps per a l’acord és limitat, ja que el dia 15 de juny és la data fixada per a la constitució dels plens municipals per als pròxims quatre anys.

Josep Fèlix Ballesteros, per quarta vegada consecutiva, ha estat el candidat més votat en unes eleccions municipals a Tarragona ciutat. Això, però, potser no és suficient per continuar a l’alcaldia quatre anys més. El líder socialista és conscient que, tal com va estar a punt de passar-li l’any 2011, l’acord entre altres forces polítiques pot barrar-li el pas. L’entesa entre ERC, Junts x Tarragona, En Comú Podem i CUP és complicada, però és possible.

Com a representant de la força més votada, Ballesteros està legitimat per intentar formar govern. I així ho ha anunciat. Necessitarà, però, trobar els suports necessaris o establir pactes de no-agressió que facilitin la seva continuïtat com a alcalde, encara que sigui amb un govern en minoria i fiscalitzat continuadament per la resta de forces del consistori. De fet, per governar sense cap soci de govern i amb només set regidors, Ballesteros necessita simplement que ERC fracassi en el seu intent de convèncer els partits independentistes i els dos regidors de Podem que és el moment de canviar d’alcalde.

Si Ballesteros se sent legitimat per continuar, el mateix passa amb Pau Ricomà. ERC ha assolit uns resultats històrics a la capital tarragonina i se situa amb 7 regidors, els mateixos que el PSC. Moments després de l’escrutini oficial de vots, el líder local d’ERC es posicionava com a futur alcalde de la ciutat, el primer alcalde republicà de Tarragona. Per ser-ho, però, necessitarà que un total de 14 regidors li donin suport explícit el dia de l’elecció de l’alcalde. Als seus 7 regidors hauria de sumar indefectiblement els tres vots favorables de Dídac Nadal i Junts per Tarragona, els 2 de la CUP de Laia Estrada i els 2 de la candidatura d’En Comú Podem, que s’estrenen al consistori amb Carla Aguilar al capdavant. Aquestes formacions no necessàriament haurien d’entrar a formar part de l’equip de govern de Pau Ricomà, però caldria veure fins a quin punt el seu projecte polític podria tirar endavant amb només 7 regidors, sense pactes estables amb les forces independentistes i amb PSC, Ciutadans i PP fent una fèrria oposició.

Inici de converses
Aquests dies ja s’estan produint els primers contactes, impulsats per les dues candidatures que aspiren a ocupar l’alcaldia. El PSC, per la seva banda, es presentarà a la resta de forces «que vulguin parlar» per constituir «un govern d’orientació d’esquerres i progressista», segons ha manifestat Josep Fèlix Ballesteros. El mateix està fent Pau Ricomà en representació d’ERC, amb l’argument del «canvi» com a principal motivació per trobar els suports necessaris en la resta de partits. Junts per Catalunya i la CUP han expressat en més d’una ocasió la seva voluntat de posar fi a l’etapa de Ballesteros al capdavant de l’Ajuntament de Tarragona. Caldrà veure la resposta d’En Comú Podem de la debutant Carla Aguilar, que s’estrena al consistori i que, si busca consell en la cúpula del seu partit, veurà que aquesta està immersa en la important negociació política oberta a l’entorn de l’alcaldia de Barcelona, on la seva alcaldessa, Ada Colau, necessitarà el suport d’altres forces si vol evitar un govern d’ERC a la capital de Catalunya.

Altres municipis
El futur a l’Ajuntament de Tarragona és una incògnita que es desvetllarà en les pròximes setmanes, però hi ha molts altres consistoris del Tarragonès i el Baix Penedès que, obligatòriament, passaran per un procés de negociació entre forces polítiques. Al Vendrell, el PSC ha estat la força més votada amb el seu nou candidat Kenneth Martínez (que substitueix l’històric Martí Carnicer), però haurà de negociar amb altres formacions si vol formar un govern estable i no perdre l’alcaldia a mans d’ERC, la segona força més votada.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’han mantingut com a candidat més votat. Fins ara ha governat amb pactes estables amb altres formacions i repetirà fórmula aquesta legislatura.
La negociació entre partits també es produirà a Vila-seca, on Pere Segura ha aconseguit la victòria, però lluny de la majoria absoluta assolida per l’alcalde Josep Poblet en anteriors comicis. El jove polític haurà de negociar amb altres formacions si vol configurar un govern estable i amb majoria.

A Torredembarra, on l’alcalde Eduard Rovira (ERC) ha assolit una victòria folgada, s’obrirà la porta al diàleg amb altres formacions per intentar aportar encara més estabilitat a un municipi que històricament ha patit els efectes de la diversificació del vot.

En una situació similar es trobarà Ramon Ferré (PSC) al municipi de Calafell. Repetirà com a alcalde quatre anys aprofitant els seus 9 regidors, fet que li obre la porta a poder pactar amb diverses forces per constituir un pacte estable de govern.