D’entrada, els resultats de les eleccions europees són bons per a l’independentisme. Que tinguem veu i vot a Europa i puguem reivindicar els nostres drets ja és un gran avantatge enfront de les condicions d’inferioritat que patíem fins ara. Em plantejo, però, si finalment serà possible. L’estat espanyol ens ha posat bastons a les rodes sempre, sense fer-li res de posar en evidència la seva poca qualitat democràtica. Ara no serà menys. Ja en va tenir cura quan va demanar l’informe a la Comissió Europea sobre els requisits per poder recollir l’acta de diputat europeu. I la cosa no està clara. Es veu que aquesta llei és molt dinàmica i tothom la pot interpretar com vol. Deu ser com la pertinència o no de les preguntes i les proves, a judici de Marchena. Tot i això, el resultat final sempre és el mateix: si s’impedeix l’exercici polític d’un diputat escollit democràticament per un determinat nombre de votants, s’estan vulnerant els drets del diputat i dels votants. No eren pocs votants en el cas del Congrés i n’han suspès els diputats; no són pocs ara, en el cas del Parlament Europeu, els vots que han anat als exiliats i a Oriol Junqueras. I tampoc no es posaran d’acord en una vulneració de drets tan descarada? Si és així serà una vergonya per a Europa.
Allò que no admet cap mena de dubte és el triomf de les esquerres i l’independentisme a les municipals. El que ja no està tan clar, pel que anem veient a mesura que passen les hores, és si els guanyadors podran governar. Qui més qui menys farà mans i mànigues per aconseguir la seva parcel·la de poder. Ja ho ha dit Iceta: faran el que sigui perquè Barcelona no tingui un alcalde independentista. No deu estar enfadat ni res el Miquel! Després d’olorar tant de prop la presidència del Senat i que, per obra i gràcia dels independentistes, no l’hagi pogut ni tastar…
I sobre Espanya, la bona notícia —per a mi, és clar— és que la dreta retrocedeix. La dolenta és que en alguns llocs l’esquerra no arribarà a la majoria absoluta ni per si sola ni amb pacte. Llàstima, Madrid! El PP no tindrà cap reserva a aliar-se amb VOX; ja ha dit que seran humils en les seves peticions. I Ciutadans què farà? Tant omplir-se la boca que ells amb VOX no hi volen saber res, ja veurem si ho mantenen. Em pregunto què en pensaran els seus votants, els del PP i Ciutadans, d’aquest pacte. Si haguessin volgut votar l’ultra-dreta potser ja ho haurien fet directament, no?