Els partits aposten per la continuïtat dels seus alcaldes allà on han governat en els darrers quatre anys. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu si s’analitza el nom dels caps de llista de les formacions que manen en els principals consistoris del Tarragonès i el Baix Penedès. Aquest dijous a la nit s’enceta la campanya electoral de quinze dies per demanar el vot per a les municipals del 26 de maig i, en la gran majoria dels grans municipis, els alcaldes aspiraran a la reelecció després d’haver superat una legislatura marcada pel procés català i per la fi de les penúries econòmiques a les arques municipals.
L’experiència al poder. Aquesta és l’aposta dels partits polítics que han ocupat el poder al govern municipal en la darrera legislatura en els principals ajuntaments del territori. L’electorat de municipis com Tarragona, Salou, Altafulla, la Pobla de Mafumet, Perafort, Roda de Berà, Torredembarra o Calafell tindran l’oportunitat de confiar novament en el seu darrer alcalde, ja que en tots aspiren a la reelecció. Tots ells són polítics amb marca pròpia i amb una dilatada experiència al capdavant del món municipal, especialment polítics històrics com Joan Maria Sardà (la Pobla), Joan Martí (Perafort) i Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona), que acumulen diverses legislatures a l’alcaldia. Alguns, com l’altafullenc Fèlix Alonso, fins i tot han compaginat la seva tasca de batlle amb un escó al Congrés de Diputats, càrrec que ha deixat recentment per dedicar-se exclusivament al seu municipi si torna a sortir guanyador en els municipals del 26 de maig. L’alcalde d’Altafulla, el de Salou (Pere Granados) i de l’Arboç (Joan Sans) aspiren a la seva tercera legislatura, mentre que els batlles de Torredembarra, Roda de Berà i Calafell afronten la seva primera reelecció després de quatre anys com a alcaldes.
A Tarragona l’aposta del PSC és novament Josep Fèlix Ballesteros, que aspira a governar la seva quarta legislatura consecutiva. Després d’un temps en què es va parlar de la seva possible retirada de la política, l’alcalde de Tarragona va decidir fa uns mesos tornar-se a presentar com a alcaldable a petició del seu propi partit i, segons ell ha manifestat en més d’una ocasió, «perquè molta gent de la ciutat» li ha demanat. Ballesteros es presenta com a persona capaç de dotar estabilitat al municipi i amb un tarannà dialogant per negociar amb la majoria de forces polítiques que obtinguin representació al ple municipal.
‘JUNTS’ ENTRA EN ESCENA
Un altre històric que repeteix és Joan Maria Sardà a la Pobla de Mafumet. Igual que molts candidats hereus de l’antiga Convergència i Unió i de l’actual PDeCAT, Sardà ha renunciat a fer servir les sigles de partit i es presenta amb una llista independent sota la marca Units amb Sardà per la Pobla. L’aposta per la marca personal per davant de les sigles sembla clara. Els conceptes ‘Junts’, ‘Units’ i ‘Sumem’ entren, doncs, en escena. A Roda de Berà, el seu alcalde es presenta també amb una llista independent sota les sigles Tria Roda, mentre que l’hereu polític de Josep Poblet a Vila-seca, el jove Pere Segura, també renuncia a les sigles de partit per presentar-se amb la marca Vila-seca Segura. El mateix passa a Tarragona ciutat, on l’alcaldable Dídac Nadal, fill de l’històric alcalde Joan Miquel Nadal de CiU, ho fa sota el nom de Junts per Tarragona.
El cas de l’alcalde Pere Granados a Salou mereix una menció a banda. El polític de la capital de la Costa Daurada sempre ha estat identificat amb dues formacions (FUPS i CDC) amb les quals ha exercit l’alcaldia durant els darrers anys. En aquesta ocasió Granados, però, renuncia a les sigles de partits per presentar-se a la reelecció amb la marca Sumem per Salou, una candidatura que renova més de la meitat de la llista que va presentar a les municipals de 2015.
A Torredembarra Eduard Rovira (ERC) aspira a renovar la confiança de la ciutadania després de quatre anys de molta feina interna per posar ordre en un consistori marcat per l’empresonament de l’anterior alcalde, Daniel Masagué. El batlle torrenc confia que la bona inèrcia del seu partit en les eleccions generals ajudi a consolidar el seu projecte per assolir una nova legislatura que li permetria lluir la feina de despatx que tant el seu equip com els seus socis de govern han hagut de fer en aquesta legislatura. Rovira veu també la possibilitat de posar fi a la inestabilitat política que sempre ha marcat aquest municipi de la Costa Daurada. De fet, com ell recordava en una entrevista publicada per NotíciesTGN el passat mes d’abril, és el primer alcalde de Torredembarra en els darrers 30 anys que ha aguantat una legislatura sencera de quatre anys des del principi fins al final.
L’alcalde d’Altafulla des de 2011, Fèlix Alonso, també aposta per la continuïtat i l’experiència com a millor carta de presentació per renovar la seva alcaldia quatre anys més. La seva proposta (Alternativa Altafulla-Catalunya en Comú) manté els mateixos noms que en les darreres eleccions de 2015. A més s’incorporen polítics històrics i amb experiència, com ara Francesc Farré, que va ser alcalde i regidor del municipi entre 2007 i 2015, ocupant el número 5 de la llista.
A banda de la ciutat de Tarragona, on Josep Fèlix Ballesteros ha liderat el consistori durant els darrers 12 anys, les altres alcaldies socialistes les trobem a l’Arboç, amb Joan Sans, i a Calafell, amb Ramon Ferré.
Tots dos aspiren a revalidar la confiança de l’electorat explicant la feina feta i aprofitant la tendència positiva del Partit Socialista amb la figura del futur president del govern central, Pedro Sánchez, al capdavant.
En el cas de Calafell, Ferré va aconseguir prendre-li l’alcaldia a CiU l’any 2015 gràcies a pactes de govern amb tercers. Ha governat en precari amb només 5 regidors i aspira a assolir millors resultats amb una llista continuista per gestionar el municipi amb més tranquil·litat en un futur immediat.
A l’Arboç, per la seva banda, el socialista Joan Sans busca repetir alcaldia per tercera vegada consecutiva. Ha governat amb 8 dels tretze regidors del consistori després d’uns excel·lents resultats en les eleccions de 2015. El seu objectiu és consolidar els suports d’un municipi que s’ha convertit en un dels feus socialistes a les nostres comarques.
Canvi segur d’alcalde al Vendrell i a Vila-seca
Entre els grans municipis del territori que segur que veuran una cara nova a l’alcaldia a partir d’aquest mes de juny hi ha Vila-seca i el Vendrell. El canvi serà obligat a tots dos ajuntaments perquè els seus actuals alcaldes, Martí Carnicer (PSC) i Josep Poblet (CiU), han decidit fer un pas al costat després de molts anys en primera línia.
Vila-seca viurà les seves primeres municipals sense Josep Poblet com a candidat des de l’any 1993, quan el també president de la Diputació de Tarragona va accedir per primera vegada a l’alcaldia i guanyant les successives eleccions fins a l’actualitat. Aquest 26 de maig l’aposta de Poblet és el jove Pere Segura, que, tot i que forma part de l’actual equip de govern municipal de CiU, es presenta com a alcaldable amb la marca Vila-seca Segura, tot defugint les sigles del PDeCAT, partit hereu de la històrica Convergència. La resta de formacions veuen ara una oportunitat d’assaltar una alcaldia que ha estat en mans de Poblet durant més de dues dècades.
Al Vendrell també hi haurà canvi de batlle. L’històric socialista Martí Carnicer també deixa la política. El PSC de la capital del Baix Penedès, encapçalat per Kenneth Martínez, presenta ara una llista totalment renovada i en la qual no repeteix cap dels regidors que la formació ha tingut al consistori en la darrera legislatura. La nova llista socialista incorpora moltes persones de menys de 30 anys (el número 2 és un jove de 22 anys que estudia Ciències Polítiques i Dret) i proposa una autèntica revolució en el si de la formació.