La vila de Torredembarra està punt de viure un fet històric: que el seu alcalde esgoti un mandat sencer de quatre anys. Eduard Rovira (ERC) es convertirà el pròxim mes de maig en el primer alcalde torrenc que aguanta una legislatura des del principi fins al final en els darrers 29 anys. Per diferents circumstàncies (trencament de pactes de govern, canvis al capdavant dels partits, celebració d’eleccions o, fins i tot, per actuacions judicials) cap dels seus predecessors havia aconseguit mantenir-se durant 48 mesos seguits en una mateixa legislatura al capdavant del consistori. Rovira ens rep al seu despatx per parlar de la vila i de les singularitats d’un ajuntament que històricament ha estat focus d’actualitat política per la complicada aritmètica del seu ple municipal.
Està a punt de convertir-se en el primer alcalde torrenc que aguanta tota una mateixa legislatura des de fa gairebé tres dècades…
Aquesta situació d’inestabilitat, producte d’una política de capelleta i d’apartats estancs dels micropartits molt personalistes que sempre hi ha hagut a la nostra població, ha fet que s’hagin trencat molts governs al llarg de molts anys. Mai no hi havia hagut estabilitat perquè moltes vegades es prioritzava la política personal per damunt de l’intent d’establir consensos en benefici del conjunt. De circumstàncies per anar trencant governs no n’hi ha hagut cap d’igual… un va marxar per una moció de censura, un altre perquè el seu propi partit el va apartar, un altre que es va quedar en minoria i que va renunciar… i l’últim va anar directament a la presó i va haver de dimitir perquè la situació era insostenible. És per això que un dels objectius d’aquest alcalde era aportar estabilitat i consens entre les forces polítiques que formem govern després d’anys molt convulsos al consistori. Hem defugit la política de capelleta estanca dins del govern.
I amb això n’hi ha prou per arranjar els dèficits de l’Ajuntament de Torredembarra?
Malauradament, no. Al llarg d’aquesta legislatura hem pogut comprovar que l’estructura del consistori està mal muntada per un procés històric de molts anys. Hi ha molta gent que en el seu moment va entrar «enchufada» i ara ens trobem que no tenim suficients tècnics qualificats per dirigir-ho tot plegat. De fet, per cobrir necessitats tècniques ens veiem obligats que molts funcionaris hagin de fer feines addicionals de categoria professional superior. I això és un fet històric. També és històric que a l’Ajuntament els regidors que volien lluir es traguessin de sobre els tècnics més qualificats per assumir ells mateixos les feines de tècnic… i aquesta és una pràctica que també havíem d’erradicar. Els polítics hem de confiar en els tècnics de la casa, encara que no en tinguem suficients. Ara hem vist que un dels problemes que s’ha de solucionar és el de la plantilla municipal, que s’ha anat configurant durant els anys amb una estructura que no és lògica pel volum de feina i de servei que hem d’oferir com a ajuntament. I afrontar aquesta reestructuració no és una tasca fàcil. Al llarg d’aquest mandat hem fet un informe sobre la situació real de la plantilla municipal i estem ultimant una nova relació de llocs de treball i remuneracions que ho deixaran tot clar a partir d’ara. Pensi que tenim una plantilla de 250 treballadors, entre funcionaris i personal laboral.
I aquesta requalificació dels llocs de treball, com serà rebuda pels empleats municipals?
Són els primers interessats que es faci. Ells no volen tenir inseguretat jurídica sobre allò que cobren i volen saber quines són les seves funcions i atribucions. Volen saber on estan. Això donarà peu a una estructura de possibles promocions dins del consistori… tot això funciona a partir d’establir unes bases ben clares que l’Ajuntament no ha tingut fins ara. Sabíem que, si no endreçàvem la maquinària, no podríem fer res per millorar el municipi des del consistori.
I què me’n diu de la situació financera de l’Ajuntament?
L’any 2014, amb el canvi d’interventora municipal després de la detenció i renúncia de l’alcalde Masagué, va aflorar un romanent negatiu de tresoreria de 2 MEUR. Solucionar aquesta situació real, que estava camuflada amb uns ingressos previstos inexistents, era un dels objectius clars per a la legislatura que ara finalitza. Amb el tancament de 2018 hem aconseguit complir el programa de sanejament financer que ens havíem marcat, fins i tot abans del previst. En aquest apartat també hem tingut molta feina a endreçar moltíssims contractes de serveis, com ara la brossa, la neteja o la telefonia, en els quals no teníem cap control perquè estaven externalitzats. És un altre apartat on hem hagut de posar ordre.
No ha estat un mandat de macroprojectes.
No. Hem apostat per fer coses del dia a dia. I aquí la llista podria ser molt llarga. Hem anat sanejant asfaltat tot estirant els diners al màxim possible cada any i hem desenvolupat un pla d’accessibilitat a les voreres. També hem canviat molts ordinadors de l’Ajuntament, que els que teníem eren de l’any 2000 i amb sistemes operatius gairebé obsolets. De fet, no tenim la figura d’un informàtic en plantilla. També hem obert la piscina els mesos d’estiu. I el teatre, on vam obrir el vestíbul per donar-li una activitat i no perdre les subvencions a què teníem dret com a teatre. Al polígon industrial també hem fet alguna acció per millorar les seves condicions… A més hem anat fet moltes feinetes petites, com ara l’arranjament del carrer Pere Badia, que han requerit un gran esforç per part dels tècnics. Espero que la gent del poble percebi aquesta feina que s’està fent. Però el que està clar és que política municipal ara està més tranquil·la que mai i que, de mica en mica, el municipi es prepara per poder afrontar nous projectes de més envergadura.