El seu cognom i la semblança física amb el seu pare l’acompanyen en tots els actes públics en què participa. En Dídac Nadal, fill de l’històric alcalde Joan Miquel Nadal i Malé, es presentarà com a candidat a l’alcaldia en les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Un any després d’accedir al consistori agafant el relleu del malaurat Albert Abelló, aquest polític de nova fornada però de marcat pedigrí familiar afronta els seus primers comicis confiant que sacsejarà la política municipal de Tarragona.
Tothom el coneix pel seu cognom, però ara ha de donar-se a conèixer com a candidat amb personalitat pròpia. Com el rep la gent?
Per un costat em trobo gent que té una certa sensibilitat i estima cap al meu cognom. D’altra banda, em trobo gent que ja em coneixia i que està contenta que hagi fet aquest pas endavant. I, evidentment, també em trobo gent que no és tan receptiva. A tots els explico que el més important no és el cognom, sinó la persona. Que jo soc el Dídac, que tinc la meva manera de veure les coses i estic capacitat per tirar endavant el projecte que ens hem marcat. També els deixo molt clar que la meva mare, la Júlia, ha tingut una influència molt rellevant en la meva personalitat i que la tinc sempre molt present.
És un polític relativament jove, sobretot si el comparem amb els que hi ha hagut fins ara. En política es triga massa a donar el relleu a les noves generacions?
Jo et contestaria amb una pregunta. La generació anterior s’ha enrocat en els seus espais o és que la gent jove ha tingut poc afany per agafar aquest relleu? Jo començo a tenir dubtes. Veig que la gent de quaranta anys no ha volgut fer el pas cap a la política local. Però és que la nostra generació tampoc no ha estat capaç d’implicar-se en el relleu en moltes institucions i entitats socials de la ciutat, com ara la Cambra de Comerç, la CEPTA, alguns clubs esportius, etc. A poc a poc, el rellotge va marcant el ritme i hem d’anar assumint aquests espais, no només a l’Ajuntament de Tarragona.
Però no em negarà que els que estan ara al capdavant de les institucions no ho posen pas fàcil.
És que la vida no és fàcil. Tot forma part de la lògica que ha existit sempre. L’únic que falla perquè les coses evolucionin és que la nostra generació faci aquest pas endavant i la gent s’ho cregui. Sempre hi ha hagut obstacles i inconvenients per a les noves generacions. Em trobo molta gent de la meva edat que em feliciten per haver fet aquest pas però quan els pregunto per què no fan ells el mateix miren cap a un altre costat. Hi ha una frase molt contundent sobre aquest tema: la política, o la fas o te la fan.
Com serà l’equip de Dídac Nadal per assaltar l’alcaldia de Tarragona?
Al cap tinc molt clars els noms de les persones. El que cal és acabar d’ordenar-los. M’agradaria que la llista tingués més dones que homes, que sigui una llista jove però que no renegui de la gent amb més edat que hagin demostrat la seva capacitat per fer coses per la ciutat i que sigui un grup de persones molt treballadores. Ve una època en què caldrà picar molta pedra. Els dies, les nits i les setmanes seran llargues.
I li és fàcil trobar aquest tipus de perfils?
No és fàcil. Molta gent de la meva edat té fills petits, feines de jornades laborals interminables, compromisos familiars… no serà fàcil, però ens en sortirem i farem un gran equip per Tarragona.
El projecte de ciutat de la seva candidatura serà el de Dídac Nadal o el decidirà a partir de les opinions de les persones que formin la seva llista electoral?
Jo tinc una visió de ciutat molt clara, però mai renunciaria a ningú que sigui creatiu, treballador i seriós amb el futur de Tarragona. La combinació d’idees és el que ajudarà a definir un model de ciutat que reculli totes les necessitats i sensibilitats.
I quin és el seu model de ciutat?
Necessitem treure la ciutat al carrer. Necessitem recuperar l’autoestima dels tarragonins i les tarragonines. Hem de ser capaços de reactivar la vida al carrer, al comerç local, i de generar il·lusió desbloquejant la situació de paràlisi que viu Tarragona. Veig una ciutat viva, amb color i allunyada de la grisor que ha viscut en els darrers anys. Si som capaços d’estar-ne orgullosos, no hi haurà cap problema per projectar Tarragona, perquè ens la creurem.
La gent li transmet que la ciutat està frustrada?
Sí. I crec que aquesta frustració no ve tant per un tema de recursos econòmics per part de l’administració, sinó pel fet que no veuen sensibilitat per part de l’Ajuntament ni del seu alcalde. La ciutadania no troba l’acompanyament que necessita.
No és moment de grans projectes, doncs.
És moment de fer arranjaments domèstics i del dia a dia. De resoldre els problemes de microurbanisme i de dinamitzar el que tenim. Hem d’acabar amb les incomoditats que tots coneixem i transformar-la en una ciutat amable. I per això necessitem un alcalde amable i disposat a acompanyar. Tarragona no necessita cap gran projecte perquè el gran projecte és Tarragona en ella mateixa.
I per què no fa tot això l’actual equip de govern?
Primer perquè Tarragona no té alcalde. No és enlloc. Ningú no el veu mai pel carrer. Si no hi ha un líder capaç d’assumir la seva responsabilitat, en cascada, no funciona res.
Venint d’on venim, és conscient que és difícil que la seva candidatura guanyi les eleccions?
Tothom sap que, si depèn de mi, en Ballesteros no serà alcalde mai més. Jo em presento a les eleccions per guanyar-les. No em plantejo cap possibilitat aritmètica. Jo vull guanyar i renovar l’esperit d’aquesta ciutat. No descarto sorpreses. La gent a Tarragona està preocupada i cansada. I no em sorprendria gens que en Dídac Nadal guanyés les eleccions.