Ens trobem amb Josep Fèlix Ballesteros als estudis de Tarragona Ràdio, on minuts abans ha participat en el programa ‘Els Matins’ de l’emissora municipal. Mantenim més de quaranta minuts de conversa que serveixen per repassar l’actualitat de la capital tarragonina i per parlar d’aquest 2019 que, no ho oblidem, és any d’eleccions municipals.
Havia dit que deixaria la política, però aquí el tenim, una vegada més, presentant-se com a alcaldable…
És cert que havia anunciat que no seguiria, però també és cert que en el darrer any, tant des de dins del meu partit com des de fora, m’havien demanat que reconsiderés el meu comiat de la política activa. Molta gent m’ha fet veure que la ciutat, en aquest moment, necessita estabilitat i continuïtat. I aquesta petició me l’ha fet gent de tota mena. Gent que vota, gent que no, forces sindicals, empresaris, associacions culturals… Al final vaig decidir fer una assemblea amb la meva família, que em va autoritzar a tornar-me a presentar a l’alcaldia, i va ser aleshores quan ho vaig anunciar públicament. Que consti que no volia plegar perquè estigués cansat. Ser alcalde de Tarragona em motiva moltíssim i tinc moltes il·lusions en aquesta nova etapa.
Nova etapa?
Sí, perquè després de molts anys de contenció econòmica ara estem en condicions de fer inversions importants a la ciutat. Amb els pressupostos aprovats podem fer molta inversió, com per exemple tirar endavant el projecte Illa Corsini, ideat pel malaurat Albert Abelló, que inclou la posada al dia del carrer Unió, Apocada, plaça Prim, plaça dels Carros i carrer Reial. Tots aquests espais viuran una transformació que acompanyarà l’eix comercial del nou Mercat Central. Però són molts els projectes de ciutat que es desencallaran aviat. Tenim un període il·lusionant amb el Banc d’Espanya com a seu de la Regió del Coneixement, la connexió amb el mar en col·laboració amb l’Autoritat Portuària o el traspàs acordat amb l’Estat perquè les carreteres nacionals N-340 i N-240 al seu pas per la ciutat siguin de titularitat municipal. Aquest fet històric ens permetrà actuar urbanísticament en la millora dels accessos de la Via Augusta a Llevant, l’avinguda Andorra, l’avinguda Roma o la zona del Tanatori a la carretera de València, que fins ara eren titularitat de l’Estat.
I també hi ha el projecte de bus gratuït…
Tothom sap que és una de les accions que més il·lusió em fa. I ja li dic que és possible. Tant econòmicament com socialment.
Aquesta transformació de ciutat que em planteja és possible en només quatre anys?
Sí. De fet, tothom ha vist que en els pressupostos que hem presentat hi ha tot el gruix econòmic per als pròxims quatre anys. Podríem haver parlat només dels diners corresponents al 2019, però hem volgut fer una proposta d’inversió global de 52 milions d’euros periodificable en 4 anys perquè es vegi clarament quina és la visió del mandat d’una ciutat que pot tornar a invertir perquè ha fet els deures.
Es torna a presentar perquè no veu lideratge en la resta de formacions polítiques?
No ha estat un factor fonamental. Respecto el perfil de tots els candidats. Jo només puc dir que, com a alcalde, aporto experiència i fiabilitat.
Un alcalde que ve de guanyar eleccions competeix principalment amb ell mateix?
I tant. El teu principal competidor ets tu mateix i la teva trajectòria.
Com valora el pacte amb el PP d’aquest darrer mandat?
El pacte amb el PP té dos components. Un és el personal. Amb l’Alejandro Fernández sempre he tingut confiança perquè, fins i tot quan ens hem discutit, no ens hem enganyat mai. I l’altre és que el PP estava disposat a donar suport als grans projectes de ciutat, com els Jocs Mediterranis o el Mercat Central. Vam fer el pacte sabent que era un acord difícil, perquè Tarragona és una capital provincial i això té repercussió en la política espanyola. També perquè és difícil explicar un acord estable entre dues forces amb ideologies tan oposades en política general. És un acord per als grans temes de ciutat. Anem a una quan parlem de Tarragona. És difícil d’explicar-ho? Seria més difícil explicar que la ciutat no té estabilitat, que no té pressupostos o que no té projectes per la incapacitat de diàleg dels seus polítics.
Es veu repetint el pacte amb el PP després de les municipals del maig?
Em veig obrint la invitació de governar a tots els partits, menys a la CUP i a Vox, sempre que vulguin tirar endavant projectes de ciutat.
I com ha compaginat aquest acord amb el PP i la tensió del procés català?
Doncs obviant tot allò que és política local. Jo soc dels que penso que els que estan a la presó haurien d’estar en llibertat provisional fins a la celebració del judici. És poc raonable que hi hagi gent privada de llibertat. Això em separa molt del PP, però amb ells no m’uneix ni la ideologia ni l’estratègia general, m’uneixen alguns objectius de ciutat que són importants en l’àmbit local. Res més.
Ha rebut força crítiques.
La crítica forma part del meu càrrec. El que em preocupa és que la societat tarragonina es fracturi i s’alteri la convivència. Per cada vegada que algú demana la meva dimissió hi trobo algú que m’agafa del braç pel carrer i em dona ànims per continuar al capdavant de l’Ajuntament. Forma part de la política en un moment molt tens. La meva obligació com a alcalde és que tothom se senti respectat per la meva figura.
Hi ha queixes per la gestió de l’Anella Mediterrània.
El tema està clar. Primer es queixaven que no es faria, però ara que està feta la queixa està en la gestió. El Patronat Municipal d’Esports s’encarrega de la seva gestió i també de la del Palau d’Esports, que és de la Generalitat. Ara estem licitant perquè a la zona es puguin instal·lar dos o tres establiments de restauració i perquè una empresa s’encarregui de les barques del llac. A més, ja licitem la cessió dels terrenys per a la nova ciutat esportiva del Nàstic. No dubti que la zona serà un pulmó per a la ciutat.
I no queda coix el projecte amb la renúncia d’Ikea?
Els propietaris dels terrenys tenen tres ofertes concretes amb projectes comercials d’interès. La urbanització de la zona es farà i podrem crear habitatge social. La renúncia d’IKEA és una decisió que m’ha molestat per les formes i perquè ha significat un retard en el projecte. De fet, he deixat de comprar a IKEA.
Què li sembla a l’alcalde de Tarragona que la Generalitat destini 62 MEUR a salvar l’Hospital Sant Joan de Reus?
A mi no em sembla malament que la Generalitat inverteixi a Reus el que vulgui, però la ciutat de Tarragona necessita molta més inversió que el Sant Joan. I parlo de Joan XXIII i de la Xarxa de Santa Tecla. No oblidem que Tarragona és la capital sanitària del territori, on tenim l’alta especialització, i, per tant, no és just que aquí no tinguem el nivell d’inversió que mereixem. Si volen parlar de model sanitari únic i de gestió compartida primer cal que la Generalitat situï Tarragona en el nivell que es mereix d’inversió, de funcionalitat i d’especialització. No es pot parlar d’això quan poses allà més de 62 milions d’euros mentre aquí suportem des de fa anys una situació precària. Cal que arribin els diners per fer el nou Joan XXIII i per garantir un bon finançament a la Xarxa de Santa Tecla. I en aquest tema, Tarragona i el territori necessiten una unitat d’acció política que sí que es dona a altres ciutats.
Què volen els alcaldes del Pacte de Berà en l’àmbit sanitari?
El Tarragonès nord i el Baix Penedès són zones que tenen una població envellida per l’efecte de la segona residència, que tenen més immigració, més atur i, a més, una certa dispersió geogràfica. La situació demogràfica i social d’aquest entorn és molt demandant de serveis sanitaris. Els professionals de la Xarxa de Santa Tecla estan fent un sobreesforç que no es veu compensat per la Generalitat amb més aportació econòmica per fer la seva feina en les millors condicions. Aquest acord entre alcaldes té com a objectiu analitzar la situació, elevar propostes concretes a l’administració i demanar una reunió urgent amb la consellera de Salut per abordar aquests temes. És veritat que tant els municipis de la zona nord de la província com l’operador sanitari necessiten solucions.
Què cal millorar en la neteja de la ciutat?
Aquest dilluns hem presentat la nova maquinària de l’empresa de neteja, que significarà un canvi important que la gent notarà. Tot serà més eficient. Ara cal que la ciutadania, majoritàriament cívica, col·labori també en l’esforç que farem.
Adéu definitiu als contenidors soterrats?
Sí. És un model que no ha funcionat. Progressivament els anirem retirant i recuperarem les illes convencionals.
I què ens cal en seguretat?
Crec que hauríem d’instal·lar càmeres de vigilància a les urbanitzacions de Llevant, ja que a la Part Baixa funcionen bé. A més, hi haurà més patrulles urbanes amb la incorporació de 30 nous agents. Ja estem millor que la mitjana de les ciutats catalanes quant a seguretat.
Els veïns de La Móra-Tamarit volen autogestionar-se.
Tenen el dret a plantejar-ho i quan ho presentin formalment ho tramitarem amb els nostres tècnics. Cal dir que al final la creació d’una Entitat Municipal Descentralitzada és potestat de la Generalitat de Catalunya.