No hi ha qui aguanti aquest país. És un país de pacotilla, on tothom pensa que té drets adquirits malgrat que els temps canvien i que les coses no sóm com al segle passat. En el país de la picaresca sempre reclamen els mateixos quan, per norma, són els que haurien de mantenir-se discrets. La guerra engegada pel sector del taxi és la prova que el govern té por d’actuar. Un col·lectiu –per més poder que pensi que té– no pot, en to de perdonavides i amenaçant, intentar coaccionar i segrestar un executiu. Per entendre les reivindicacions del sector del taxi cal tirar d’hemeroteca. Algunes de les exigències no són ni acceptables ni entenedores en una societat on la competència s’ha d’entendre com una millora del servei prestat a l’usuari. La convivència entre taxistes i els vehicles de transport amb conductor (VTC) és possible i desitjable. La solució implica, essencialment, una inspecció seriosa i contundent. L’administració ha de saber què està passant. Cal saber regular millor les llicències i la situació laboral dels conductors. Tothom sap com funciona el tràfic de llicències i el negoci que hi ha muntat al seu voltant. Avui en dia, ser taxista no pot ser un privilegi. Ha de ser un servei com tants altres. Ningú no pot impedir que un ciutadà faci servir els VTC, els quals, en molts casos, són sinònim d’agilitat i preu assequible. A més, els vehicles són moderns i els conductors, professionals. No és nova la mala fama que acompanya els taxistes. Ve de lluny. Qui no coneix algú que ha estat enganyat per un taxista? És cert que no podem generalitzar, però també és veritat que cal un canvi i una adaptació als nous temps. Cap sector professional pot segrestar un govern i causar el caos en un país. S’ha de posar fre a tot això i evitar que la kaleboroka s’instal·li en el col·lectiu taxista. Inspecció, formació, drets laborals i respecte per l’usuari, aquests han de ser els ingredients a l’hora de reconduir la situació i salvaguardar el bé comú. Haurien de parlar dels falsos autònoms, dels taxistes sense cap mena de formació i de les revisions dels vehicles.
La violència que s’està veient al carrer és incomprensible i censurable a tots els nivells. Els taxistes avui, diguin el que diguin, no tenen el suport de la majoria dels ciutadans i això s’ho han guanyat a pols. Tant si agrada com si no, és així. El govern s’ha de posar les piles i no portar-nos pel camí més llarg, perquè el taxímetre està en marxa.
