Els alcaldes del Baix Penedès i de la vessant septentrional del Tarragonès fan pinya per exigir a la Generalitat un finançament més alt per als centres sanitaris de la Xarxa de Santa Tecla, que són els que donen servei al territori. Aquesta demanda sorgeix després del compromís del govern català de dur a terme millores en els ambulatoris de l’Institut Català de la Salut (ICS). Unes millores que els representants polítics creuen que cal aplicar també als centres de la xarxa concertada que donen servei a moltes poblacions tarragonines.
Martí Carnicer, alcalde del Vendrell —municipi on s’ha escenificat la trobada d’alcaldes—, explica que «les millores d’atenció als ciutadans també les hem de poder gaudir els que estem en una àrea de xarxa concertada».
El nou acord dels alcaldes que conformen el Pacte de Berà s’ha signat a l’Ajuntament del Vendrell amb la presència del batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el del Vendrell, Martí Carnicer; el d’Altafulla, Fèlix Alonso; Joan Sans, de l’Arboç; Ramon Ferré, de Calafell; el de la Riera de Gaià, Jaume Casas; Pere Virgili, de Roda de Berà; Eduard Rovira, de Torredembarra; Fèlix Sans, de Bellvei; Joan Maria Sardà, de la Pobla de Mafumet i el regidor de Vila-seca Josep Maria Pujals. També hi van assistir els dos presidents dels consells comarcals implicats.
En el document es demana al Departament de Salut que doti dels recursos econòmics necessaris les sis àrees bàsiques de la zona i els hospitals de Santa Tecla i del Vendrell, tots ells gestionats per la Xarxa de Santa Tecla. Els alcaldes exigeixen que es corregeixin els greuges pressupostaris que els habitants de la zona pateixen en comparació amb altres zones de Catalunya i de la demarcació.
Per aquest motiu, demanen que les assignacions econòmiques de la Generalitat es regeixin pel nou sistema de pagament establert l’any 2017 i no només pel volum de població. En relació al nivell socioeconòmic dels habitants, un estudi de l’Agència Catalana de Qualitat mostra que les comarques del Baix Penedès i del Tarragonès tenen més necessitats que altres zones de Catalunya.
Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, admet que «els estudis demostren que aquesta zona està infrafinançada. El criteri d’assignar recursos a les ABS o hospitals en funció de població ha canviat. S’ha de tenir present l’edat de les persones que hi viuen, l’afluència de segones residències, la situació social…». A tall d’exemple, apunta que «en una àrea bàsica de salut de Sant Cugat del Vallès, amb una població jove i nivell econòmic elevat, molta part de la població va a la medicina privada o a les mútues i no va tant a l’assistència pública i, per tant, aquestes àrees bàsiques de salut tenen menys feina. En canvi, el Baix Penedès és una zona amb molta població envellida perquè és una comarcal receptora de molta gent de Barcelona que s’acaba de jubilar i que estableix aquí la seva residència».
Aquest desequilibri es tradueix en una falta de personal, de recursos materials i d’espais d’atenció. En aquest sentit, Carnicer lamenta que «de les 150 àrees de l’àmbit català que plantegen dèficit, el Vendrell ocupi el número 10».
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, coincideix amb Carnicer i recorda que «la comarca del Baix Penedès sempre ha estat la gran oblidada». En aquest sentit, el batlle tarragoní s’afegeix a les reivindicacions per «exercir la pressió necessària perquè la ciutadania de la comarca, que és qui surt perjudicada per aquesta mala gestió, rebi el servei que mereix. Per això estic disposat a fer tota la força que calgui perquè es produeixi un finançament més adequat al pes demogràfic d’aquest territori».
Ramon Ferré, alcalde de Calafell, apunta que «la situació s’agreuja en èpoques de gran afluència en un municipi turístic com Calafell, per exemple a l’estiu o per Setmana Santa. I aquest fet provoca moltíssimes queixes dels pacients, que no poden aconseguir visita en un termini raonable».