Una oportunitat per canviar

Per . Actualitzat el

Un cop acabada la carrincloneria típica de l’època nadalenca, la vida torna, finalment, a la normalitat. El sentimentalisme i el «bonisme» deixen lloc a la realitat amb els seus ets i uts. Arriba el moment de posar els peus a terra i enfrontar un nou any. Un any que esperem que sigui igual que el 2018, si ha de canviar a pitjor. Tot i que soc republicà he fet la meva particular carta als reis, si bé reconec que algunes de les meves demandes no les poden resoldre ni ses majestats d’orient ni els de la Zarzuela. En la carta als reis he fet constar sobretot demandes col·lectives, ja que soc conscient que el meu benestar passa sovint pel meu entorn personal, familiar, professional, polític i social. I no volia dedicar-me massa a l’esfera política perquè la situació és complexa. La imatge d’insolubilitat que pretenen traspassar els polítics és falsa. La resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya en què estem ancorats des de fa massa temps depèn obligatòriament d’un canvi de paradigma, d’un diàleg clar i honest, de sentit comú i, sobretot, de voluntat política. Aquesta absurditat no afavoreix ningú. Cal repensar les estratègies i escoltar el poble. La calma tensa que es palpa té tendència a convertir-se en enfrontament social. És la prova que els polítics són incapaços de representar-nos i de defensar els nostres interessos. Enguany tenim una oportunitat d’or per engegar el canvi.

El pròxim mes de maig, més concretament, el dia 26, podem posar en marxa la maquinària del canvi. Estem convocats a triar els nostres representants als ajuntaments i al Parlament Europeu. No hem de menystenir el paper que desenvolupen els alcaldes i regidors. Són, en tot

el nostre sistema de representació política, els que més a prop estan dels ciutadans, els que coneixen les inquietuds i les problemàtiques reals de la societat. És vergonyós que alguns alcaldes i regidors no cobrin o tinguin una remuneració de misèria, mentre que els diputats i senadors viuen com a reis. No m’oposaria a la reducció del nombre de diputats, sobretot tenint en compte que alguns no foten ni brot. Els ciutadans tenim la clau del canvi, el problema és que sovint no la sabem fer servir i amb la nostra desídia permetem que uns pseudopolítics ens portin a l’abisme. Cal un canvi de paradigma, una nova manera de fer i d’estar en política, un canvi a l’hora d’encarar la política social, i tot això depèn de nosaltres. No pot ser que el populisme, la corrupció o el feixisme creixi perquè nosaltres continuem de braços plegats. Hem de recuperar el seny i fer que els polítics que no donen la talla se’n vagin. Si no volen marxar voluntàriament, sempre tenim el coixí del vot. Diguin el que diguin, el poder del poble unit és invencible. Només cal que ens ho creiem.

  • Milciades

    No és veritat que hi hagi un conflicte entre Catalunya i la resta d’Espanya. En aquest moment el problema consisteix en què els grups independentistes, al poder des de fa 37 anys, pretenen desobeint les lleis i les sentències dels tribunals, imposar la seva voluntat minoritara el que condueix a un enfrontament amb la resta de la societat catalana i espanyola .