La dificultat per trobar metges, un maldecap per al sistema sanitari tarragoní

Incorporar facultatius per cobrir noves places, vacants, reforços i baixes és una missió gairebé impossible per als centres de les nostres comarques

Per . Actualitzat el

Els hospitals i els centres d’atenció primària de la demarcació tenen cada vegada més dificultats per trobar metges especialistes.  Anestesistes, oftalmòlegs, pediatres, otorrinolaringòlegs, cirurgians… són facultatius que van molt buscats pels centres sanitaris del territori, que al llarg de l’any fan mans i mànigues per trobar professionals per cobrir noves places, vacants, reforços i baixes en un mercat laboral en què l’oferta és més alta que la demanda. Es tracta d’una realitat que es produeix de manera generalitzada a tot Catalunya, però que és especialment preocupant a les demarcacions de Lleida i Tarragona, als hospitals comarcals i a les zones més allunyades dels grans nuclis poblacionals. I la dificultat per posar-hi solució, segons els experts del sector sanitari, és que la situació no té una única explicació. Són diversos els factors que fan que la demarcació estigui mancada de facultatius. Algunes raons cal trobar-les en els sous, les condicions laborals i les perspectives de carrera professional ofertes pels diferents proveïdors sanitaris del territori. A moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol, per posar un exemple, els facultatius cobren més fent la mateixa feina i amb menys pressió assistencial. Altres factors que han portat fins aquí venen derivats del camp acadèmic i de la inexistència d’una nova generació de metges tarragonins que pugui donar relleu als més veterans. A la facultat de Medicina de la URV actualment el 75% dels matriculats són de fora de Catalunya, sobretot procedents del País Valencià. Un cop han acabat la carrera, la majoria d’estudiants opten per tornar a casa seva per fer el MIR i iniciar la seva carrera professional. Tot plegat, juntament amb la política de retallades pressupostàries en sanitat dels darrers anys i una planificació millorable davant l’envelliment progressiu de la població, fa que avui el sistema sanitari tarragoní tingui un problema que des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) es qualifica de «molt greu».

Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, reconeix aquestes dificultats per trobar metges i assegura que el Govern català «hi està treballant. El passat mes de setembre es va convocar tot el sector al Fòrum de Diàleg Professional per decidir conjuntament les mesures que cal prendre. A més, la conselleria de Salut ha creat una direcció general específica, la Direcció General del Professional de la Salut, que treballa per trobar-hi solucions a llarg termini». Pel que fa a la singularitat de les comarques de Tarragona, Descarrega assegura que les dificultats per cobrir vacants «són més evidents com més allunyat estàs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on l’oferta és molt variada». En aquest sentit, Descarrega apunta com a possible solució «potenciar l’aliança i la col·laboració entre els diferents proveïdors sanitaris de la província per fer que la regió esdevingui un projecte sanitari atractiu per als professionals. Si aconseguim un sistema assistencial integral per als 650.000 habitants del Camp de Tarragona i hi sumen la població de les Terres de l’Ebre podem atraure i retenir talent. No tot és una qüestió de diners i millors condicions laborals, que són importants, però la professió mèdica és vocacional i també és important oferir un entorn on el professional pugui desenvolupar-se professionalment i no quedar-se estancat».

Atenció Primària i hospitals
La realitat a la demarcació, però, és que actualment cobrir qualsevol incidència en el sistema d’atenció primària no és una feina fàcil. Daniel Ferrer-Vidal, director de l’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona, que gestiona un total de 20 Àrees Bàsiques de Salut al Tarragonès, Baix Camp i l’Alt Camp, assegura que «tenim una borsa de treball per cobrir baixes, vacants i reforços d’estiu, però no hi ha metges a l’atur i costa molt trobar professionals interessats en contractes de dos o tres mesos. És complicat trobar metges de família, però sobretot pediatres, ja que és una especialitat que també és necessària als hospitals». Les màximes dificultats són per cobrir eventualitats a les «zones rurals, que a més són les més noten més si falta algun metge». En aquest sentit, Ferrer-Vidal destaca el paper dels MIR, «als quals cuidem molt perquè la majoria són de fora i volem que un cop hagin fet la residència decideixin quedar-se aquí al territori. Cada mes de maig, quan finalitzen l’especialitat, els intentem presentar bones ofertes laborals, ja que és l’únic moment de l’any en què a la borsa de treball hi ha persones disponibles. Però això dura poques setmanes perquè els nous

metges tenen molta oferta on escollir a qualsevol punt de l’Estat». En aquest sentit, Ferrer-Vidal confia que les recents millores laborals recollides en els convenis col·lectius de l’ICS i del SISCAT facilitin la tasca d’incorporar professionals.
En l’àmbit dels hospitals el problema és similar. El Joan XXIII, centre de referència provincial on hi ha un important planter de metges joves gràcies a les places de MIR, les dificultats se centren sobretot a trobar anestesistes, una de les especialitats més buscades. A la resta d’hospitals més petits, com el Pius de Valls, Mora d’Ebre, l’Hospital del Vendrell o l’Hospital de Santa Tecla, les dificultats per trobar metges especialistes és general. Xavier Oliach, director de l’Hospital de Santa Tecla, assegura que «fa uns anys els problemes els teníem sobretot per cobrir places d’anestesistes i oftalmòlegs, però la realitat és que en els darrers anys és complicat trobar professionals de qualsevol especialitat».
Per al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), l’actual situació «és molt greu i no s’estan prenent mesures». Segons Tani Fransech, vicepresidenta segona del Col·legi, «no tenim un planter de metges tarragonins per donar relleu als més veterans, molts dels quals estaran jubilats en menys de 10 anys». Des del COMT s’alerta que els metges d’aquí, a més, «estan marxant a altres comunitats on les condicions econòmiques i laborals són millors que les d’aquí». La solució, segons Francesch, passa per «millorar les condicions laborals dels metges que tenim, tant en l’àmbit econòmic com pel que fa a pressió assistencial i de carrera professional, per tal de fidelitzar-los i evitar que acabin marxant atrets per ofertes laborals millors». Una altra mesura urgent per al Col·legi és que s’ampliï el nombre de places MIR que es convoquen cada any. «Aquest 2019, una vegada més, Catalunya és la zona d’Espanya que menys places ha convocat. I això és incomprensible».

La URV, la fàbrica de metges de València
Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV, lamenta que «estem fabricant metges que no exerciran a les nostres comarques». De fet, el 75% dels matriculats a la facultat són de fora de Catalunya, sobretot del País Valencià, «que venen a formar-se a Tarragona perquè l’oferta d’estudis de Medicina a València és sobretot en centres privats. De fet, podríem dir que la URV està actuant com a universitat pública de València». Per a Castro això no seria un problema «si a Tarragona no existís gent amb la vocació d’estudiar medicina. Però no és el cas. Hi ha gent jove tarragonina que, per nota, no pot accedir a estudiar a la facultat de la URV i es queda fora i ha d’anar a estudiar a una universitat privada o a l’estranger». Castro explica que el criteri per avaluar les proves de selectivitat no és el mateix a tot Espanya i que aquest fet «perjudica els estudiants catalans, que passen una selectivitat més exigent i, per tant, tenen més difícil assolir les mitjanes necessàries per accedir a estudis com ara medicina».
Segons l’acadèmic, mentre no es modifiquin els criteris per adaptar l’accés universitari a les necessitats territorials, «cal treballar en un sistema sanitari tarragoní més atractiu i amb condicions dignes per poder competir amb les ofertes de treball de l’Aragó i Castelló. Només així farem que els nostres estudiants decideixin quedar-se aquí a exercir».