La temporada de Nadal és fonamental per al petit comerç. Una bona campanya per festes ajuda a millorar l’any notablement, ja que, en línies generals, el període nadalenc concentra més d’un 25% de les vendes de tot l’any. Aquest percentatge varia depenent del tipus d’establiment. Les botigues de joguines o de regals fan la major part de la caixa aquests dies; en canvi, botigues de roba o sabates tenen altres períodes importants com ara les rebaixes.
Passat el Black Friday, l’ambient de Nadal ja es respira arreu. Amb l’encesa de llums i les campanyes de les diverses associacions de botiguers del barri es fa visible una tasca de reclam en la qual el petit comerç treballa des de molt abans. «Per Nadal, sumem el 30% de les vendes de l’any», admet el president de l’Associació de Comerciants del Vendrell (CIT), Salvador Rodríguez, que afronta les festes «amb la intenció de pujar vendes» després d’un curs «més o menys com el de l’any passat». En Salva Minguella, president de la via T de Tarragona, coincideix que les vendes d’aquest exercici han estat «similars a les de 2017 i, potser, una mica millors». El president de la Via T aposta per «una campanya nadalenca més bona que la de l’any passat, sobretot perquè el clima polític està més tranquil». Una bona notícia perquè calcula que, en línies generals, «el Nadal representa més d’un 25% de les vendes anuals per a la majoria dels nostres associats».
Un exemple d’aquests percentatges de venda el trobem a la floristeria Pros. En Jaume Pros ens explica que «el 25% de les vendes de l’any es fan en el període comprès entre l’última setmana de novembre i Sant Esteve».
Hi ha comerços que incrementen aquest percentatge substancialment. En Melcior Bustos, propietari del Lloro i de la flamant El Lloro de la Negrita, ens confessa que «nosaltres vivim tot l’any del Nadal. La resta de l’any fas per buidar el menys possible el compte corrent». Això es deu al fet que les vendes anuals no milloren, «jo dic que estem en una trajectòria controlada que, quan veiem que venem menys, comprem menys gènere i ens adaptem a les sensacions que tenim», comenta en Melcior que, tot i «la muntanya russa» que viu el petit comerç s’ha engrescat a reeditar el Negrito i la Negrita: «estic molt content. La resposta de la ciutat ha estat increïble. No sé com dir gràcies». Amb dos botigues de regals, per festes, la plantilla es duplica i passa de cinc treballadors a onze.
Un altre exemple d’increment de plantilla per Nadal és la botiga especialitzada Super-Ocio. Antonio Roset, l’encarregat de l’establiment, admet que «és l’època forta de l’any i hem agafat un reforç i tot». Roset considera que «l’any està sent millor que l’anterior gràcies a una reestructuració que hem fet i perquè hi ha més moviment», per aquest motiu aposta per «una bona campanya nadalenca».
Si ens allunyem de la zona del Mercat Central, les perspectives són diferents. A la Rambla Nova, parlem amb la Neus i la Maria José, treballadores de la botiga Pluvinet. «Els quatre comerços que queden aquí (a la Rambla Nova) s’estan morint. La gent vol anar al Mercat Central o als centres comercials». No en va, «la campanya anual ha estat molt fluixa» i per Nadal preveuen que «tot i que obrim les dates assenyalades s’espera molt fluix perquè no hi ha afluència de gent».
Juan Carlos Gracia, de les botigues Sacha, coincideix a lamentar el poc volum de gent que hi ha pel carrer. «L’estiu ha anat força bé, gràcies al turisme, però octubre i novembre han estat dos mesos dolentíssims». Aquest fet no és anecdòtic, «entra en la línia de tots els hiverns, sempre són molt durs a Tarragona ciutat». Fent balanç de l’any, Juan Carlos considera que ha estat pitjor que l’anterior i lamenta que la ciutat té un mal plantejament comercial des de sempre: «ara diuen que el centre de la ciutat és el Mercat Central, però no hi ha res. En els últims anys s’ha muntat un centre comercial als afores, un Corte Inglés lluny del centre i les Gavarres en un polígon».
La venda en línia
Sacha és un exemple dels comerços que s’han adaptat als nous costums dels consumidors. Conscients de la comoditat que implica la venda per Internet, treballen en aquest camp i aposten per les xarxes socials. Un altre exemple d’aposta per les xarxes socials és el Lloro, que intenta tenir una comunitat molt activa.
Tot i això, el Melcior ho té clar: «és competència però tu tens el producte aquí, el pots explicar, dones la cara… no hi pots lluitar. Pots transformar-te i en això estem».