Jordi Català és el nom artístic amb què va començar a destacar dins del panorama musical català a partir dels anys 70 per crear i versionar cançons pròpies, catalanes i estrangeres al català.
Les seves lletres musicals parlen d’amor, de desamor, de sentiments i, fins i tot, s’atreveix amb lletres eròtiques, fet que el converteix en un dels pioners del rock en català que canta a l’erotisme; depredador de la seducció, amb un toc afable, lleuger i suau, i amb propostes que resulten atractives. Les lletres de les cançons inèdites Ànec verd, Hola, nena i L’orgasme sideral, entre altres, donen mostres expressives d’erotisme combinat amb rock i components musicals que formen el seu programari de cançons interpretades en ritmes de rock-blues; txa-txa-txa; rock swing; beat lent; fox trot; swing; tango; swing skà; mambo; vals; pasdoble, etc.
Un dels principals elements dins del procés de creació musical va ser crear uns equipaments musicals oberts que donessin suport als processos musicals, amb espais específics i recursos per a l’abast de tothom: en les actuacions, sala de concerts, xerrades, conferències, informació referent a la historia del rock en català amb recursos personals, tècnics i instrumentals i ara també fent classes com a professor voluntari de la URV en les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran amb l’apartat d’història de la música catalana en la transició espanyola (1977-1985).
L’Ànec verd
El projecte musical dins del procés de creació musical d’en, Jordi català és presenta amb l’Orquestra Paper de Tornassol.
L’Ànec Verd: Ballem també en català (pensa riu i Balla), va néixer davant la necessitat de mostrar que la música té una especial sensibilització pel que es pot aprendre d’ella, com també dels beneficis personals i globals que la música provoca a les persones i als infants com a llenguatge no verbal; la transmissió d’emocions i sentiments que no es poden expressar amb paraules; l’efecte calmant i assossegat com també el desvetllar de l’efecte espiritual.
Nou projecte
Jordi Català amb l’Orquestra Paper de Tornassol torna amb un projecte nou: Qui balla està lluny de la baralla (Pau, Bé i Festa), on intenta enginyar la fórmula necessària per obrir i brindar un ventall de possibilitats com acció creativa i artística per assolir i formar part de les cançons en català i del ball dirigides a tots aquells qui s’hi vulgui apuntar per compartir experiència i emocions, al qual se li atribueix el mèrit a l’exercici de millorar la qualitat de vida de les persones i crear oportunitats d’ànim i benestar a aquells qui hi estiguin disposats a contribuir-hi. Això sí, en català, perquè ningú pugui preguntar d’ací uns anys: El català, que és això?
Amb aquest projecte convida tothom, especialment, als ajuntaments, institucions, agrupacions i associacions de Catalunya, al foment de normalitzar les festes amb actuacions de ball de festa major perquè són eina necessària per al desenvolupament social, cultural i tradicional i amb això, situar i recuperar les cançons populars, les clàssiques i les actuals en versions catalanes per poder ballar, també, en català.
Catalunya és una nació (encara que sense Estat) perquè té una història, una cultura i una llengua pròpia, perquè doncs, no ballem també en català a les nostres festes majors?