Un president de perfil més polític al capdavant del Port

Per . Actualitzat el

El nou president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, s’estrenarà en el càrrec a final de novembre, un cop el Ministeri de Foment ho hagi ratificat. Amb ell la institució tarragonina comença una nova etapa que, malgrat el to continuista quant a la gestió i als objectius industrials i comercials del Port a curt termini, ve marcada pel perfil del seu nou president, un polític jove i declaradament sobiranista amb trajectòria a l’alcaldia de Riudoms, a la Diputació de Tarragona i als comandaments del PdCAT al Camp de Tarragona. El dia de la seva presentació, Cruset lluïa el llaç groc a la solapa, igual que el conseller Damià Calvet. Un gest que el seu antecessor, Josep Andreu, no ha fet mai, almenys en actes públics.

Josep Andreu, que sempre s’ha presentat com a «gestor» allunyat del debat polític d’aquests darrers anys, deixa el Port de Tarragona amb els deures fets. Ha estat un president capaç de fer créixer la institució en temps de crisi, ha portat creuers al territori i ha millorat el que es coneix com a connexió Port-Ciutat.  L’herència deixada a Cruset és bona i el Port es troba en òptima disposició per afrontar els reptes de futur, que inclouen continuar creixent i consolidar-se com a gran plataforma logística a la Mediterrània.

Cruset, enginyer químic i amb experiència a les administracions públiques (sobretot com a alcalde i diputat provincial), aprofitarà el seu bagatge per incentivar les relacions amb els municipis del Camp de Tarragona i per cohesionar les potencialitats logístiques del territori. En clau política, és molt previsible que el Port de Tarragona entri a partir d’ara en escena quan ell mateix o el govern català ho considerin necessari. El perfil polític de Cruset l’obligarà en certs moments a posicionar-se i a fer declaracions que Josep Andreu sempre ha declinat de manera conscient. Però com a màxim representant d’una institució que és propietat de l’Estat espanyol, Cruset haurà de tenir molta mà esquerra. Per un costat, haurà de respondre políticament a la confiança dipositada pel conseller Calvet, fidel escuder de l’empresonat Josep Rull. I per l’altra, haurà de mantenir el contacte directe i fluid amb Madrid perquè el Port de Tarragona mantingui o fins i tot millori l’atenció pressupostària que mereix. Molta sort.