Els pescadors omplen un contenidor cada setmana amb brossa recollida al mar

El litoral tarragoní està ple d’escombraries, majoritàriament plàstics, que afecten la biodiversitat i dificulten la tasca de molts professionals de la pesca

Per . Actualitzat el

Entrem a la Confraria de Pescadors de Tarragona per esbrinar fins a quin punt els plàstics estan presents a la mar. Molts encara estan feinejant, però els pocs que trobem esbufeguen, proferint una de les sentències més tristes que podíem esperar. «El mal ja està fet», diuen. «Tot el que et puguis imaginar, ho trobaràs al mar: compreses, tovalloletes, joguines, ampolles, llaunes… hi ha un lloc a la Pineda que quan treus la xarxa està plena d’ulleres de bussejar i de sol», ens expliquen. Els laments sobre l’estat del mar i la manca de peix continuen: «trobem plàstics i algues. Menys peix, hi ha de tot».

El Parlament Europeu ha declarat la guerra als plàstics d’un sol ús. La setmana passada, els eurodiputats van aprovar la seva prohibició pel 2021. Una mesura que, si fem cas al que ens diuen els professionals de la mar, arriba massa tard. Els pescadors lamenten que ja fa massa anys que el mar és ple de plàstics. Els destrossen les xarxes amb la mateixa vehemència que malmeten l’ecosistema marí.
Des del 2016, el Port de Tarragona forma part de la campanya Upcycling the oceans, per la qual els pescadors poden tirar les deixalles que troben al mar en uns contenidors grocs ubicats als amarradors. Alguns pescadors ho fan. Altres, depenent de les circumstàncies. «Si netegem la xarxa aquí, sí que ho tiro. Però si ho fem a la mar, allí es queda», diu un dels pescadors, al·legant que no és la seva feina. Li preguntem si una compensació econòmica el faria obrar diferent: «És clar».
El Javier és un dels pescadors que recull el plàstic que troba. Una caixa al dia, aproximadament. Altres barques pròximes a la del Javier també ho fan i coincideixen a dir-nos que cada dia omplen una de les safates que fan servir per al peix. Des de la Confraria ens confirmen que els vaixells d’aquest amarrador omplen un contenidor groc a la setmana amb els plàstics i altres deixalles que recullen del mar.

Neteges subaquàtiques

La Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES) fa tres neteges a l’any a les platges de la ciutat. «Ens trobem de tot, fins i tot una tanca metàl·lica; però a prop de la costa no hi ha tants plàstics com sembla», explica el seu president Manel Salcedo, que apunta que els col·lectors de la ciutat (origen de moltes de les deixalles que van a parar al mar) queden molt més mar endins que les zones que ells fondegen.
Neteges de platges

Greenpeace és una de les entitats més insistents en la lluita per l’eliminació dels plàstics. A les comarques de Tarragona han dut a terme diverses accions. L’any passat van anar a la platja de la Pineda per recollir les petites boletes de plàstic que envaeixen l’arena de tot el territori. «N’hi havia quilos i quilos però no les vam poder recollir per la quantitat i la gran extensió que ocupaven», explica la coordinadora de Greenpeace Camp de Tarragona, Alícia Escudero. Enguany han anat a diverses platges de Cambrils i a la platja de l’Arrabassada «on hem recollit l’impensable, fruit de la utilització massiva de plàstics i la deixadesa dels ciutadans: plàstics, burilles, etc.».

Alternatives al plàstic

Joan Carles Ronda és investigador del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV i forma part del grup de recerca SUSPOL que es dedica a fer polímers de fonts renovables i amb una biodegradabilitat millorada. «La polèmica recau molt en els materials plàstics quan el que hauria d’estar en qüestió és el cicle de vida dels materials que fem servir. És a dir, si substituïm els plàstics, però continuem tirant-ho tot, el problema és el mateix», explica apuntant que la solució recau en uns índexs de reciclatge més alts. «Es poden millorar els plàstics, es poden fer d’origen renovable… però si la gent no recicla, no solucionem el problema», diu.
El grup de recerca SUSPOL ha aconseguit produir materials amb les mateixes propietats que el plàstic provinent del petroli però fent ús de materials vegetals com l’oli de ricí.
Grans marques com Volkswagen, amb un percentatge de l’escuma del seient; Coca Cola, amb els envasos, o les peces de LEGO ja utilitzen polímers d’origen vegetal, la qual cosa estalvia l’ús del petroli i els inconvenients que se’n deriven. «Hi ha molts productes al mercat que s’estan utilitzant ja des de fa uns deu anys que són d’origen renovable»; tot i això, Ronda recorda que el problema no es resoldrà sense el posterior reciclatge: «el polietilè i el PVC al Brasil es fabriquen a partir dels residus de la canya de sucre. El que fabriquen amb aquest polietilè o PVC vegetal, si ho tiren al mar, trigarà també centenars d’anys a degradar-se i se l’empassa un peix l’ofegarà. El problema és que ho llencem tot i no reciclem res».
Si més no, les alternatives pel que fa als materials hi són però cal que vagin acompanyades d’una millora important dels índexs de reciclatge. Actualment a Europa només es reciclen un 30% dels envasos, segons la Comissió Europea.