El canvi climàtic ha estat en boca de tothom des de fa més d’una dècada. Com una profecia llunyana en forma d’avisos de científics, conferències d’especialistes i declaracions de famosos que advertien dels perills de l’escalfament global. L’increment de temperatures i el consegüent desglaç dels pols és cada cop més evident i les conseqüències han deixat de ser una possibilitat allunyada en el temps i, per sorpresa de molts, en l’espai.
Tarragona ha descobert en dos dies que el canvi climàtic té i tindrà un efecte directe, i potser devastador, al territori. La universitat de Kiel (Alemanya) va fer públic un estudi que augura un futur nefast al patrimoni romà de Tàrraco l’endemà que un huracà canviés el rumb i escollís les nostres comarques en comptes del mar del Carib. Dos fets que tenen un origen comú: el canvi climàtic.
Sobre les tempestes d’aquests darrers dies parlem amb Òscar Saladié, director de la Càtedra de la DOW/URV de Desenvolupament Sostenible. Saladié admet que «les pluges d’alta intensitat són típiques del clima mediterrani i ja n’hi havia abans que els humans fóssim capaços d’alterar el clima», però ens recorda que «aquestes pluges convectives estan associades a una aigua del mar i a una atmosfera càlides». Això comporta que «si com a conseqüència del canvi climàtic encara augmenten més les temperatures de l’aire i del mar, aquestes tempestes seran més intenses i més freqüents». Com a mostra d’això, els registres de fa menys de dues setmanes a Vinaròs van superar el rècord estatal amb més de 159 litres per metre quadrat en una hora.
En un any, Tarragona ha patit diversos temporals que s’han vist agreujats pel canvi climàtic. Els més destacats són el temporal d’octubre de 2017 que, entre altres desperfectes, va arrencar la pèrgola del parc de les Granotes; un altre episodi similar el desembre de 2017 amb arbres i semàfors arrencats també a Tarragona; i els temporals d’aquest octubre amb inundacions arreu del territori i arbres caiguts, especialment als Pallaresos.
Saladié, però, destaca que aquest darrer episodi, en el qual els efectes de l’huracà Leslie va arribar a les nostres contrades, «està estretament vinculat al canvi climàtic». Els huracans es creen en latituds baixes de l’Atlàntic a una temperatura mínima de 27 graus i van en direcció oest seguint les aigües càlides que desemboquen a l’Amèrica central. «El Leslie, com que ha trobat unes aigües inusualment càlides a causa del canvi climàtic, no ha seguit la trajectòria normal sinó que ha anat cap a l’est i ha arribat fins aquí en forma d’exhuracà», explica el geògraf de la URV.
Aquest fenomen excepcional, si el canvi climàtic continua (res fa pensar que es pugui aturar mentre continuen les emissions de CO2 a l’atmosfera), esdevindrà més freqüent.
La Tàrraco romana en perill
L’estudi Mediterranean UNESCO World Heritage at risk from coastal flooding and erosion due to sea-level rise exposa una relació de prop de cinquanta monuments patrimoni de la Humanitat en risc a causa del canvi climàtic. El conjunt de la Tàrraco Romana és el segon amb més risc d’erosió de cara al 2100. Els materials i la proximitat de la línia de costa el fan molt sensible a l’increment del nivell del mar que s’està produint.
L’estudi fa una prospecció a menys de 100 anys vista per quantificar la pujada del nivell del mar derivat del desglaç dels pols i de l’increment de la temperatura de l’aigua que fa que s’incrementi el seu volum. Un cop en aquest escenari, que farà que alguns monuments patrimoni de la humanitat per la UNESCO quedin inundats, l’estudi avalua l’efecte de l’erosió en els monuments. Tot i que el conjunt arqueològic de la Tàrraco romana no es preveu que pateixi inundacions gràcies a la seva elevació respecte al nivell del mar, sí que serà dels més perjudicats per l’erosió. La proximitat amb el mar, els materials que componen els monuments, l’alçada de les onades o els sediments sobre els quals reposen les construccions romanes són alguns dels indicadors que vaticinen un futur nefast per al nostre patrimoni.