El teatre del Festival Eclèctic genera moments d’emoció col·lectiva; són aquells moments en què l’eufòria es desferma i tothom que és present a la sala de butaques aplaudeix a cor què vols. Passa amb les companyies locals Al trot Teatre i Teatre Ganyotes, però també amb les altres. Veure persones amb diversitat funcional dalt de l’escenari et canvia el paradigma.Habitualment ells són els que estan, metafòricament parlant, un esglaó per sota en aquesta societat classista. Pujant a l’escenari, demostren que aquest paradigma ha canviat. Ells i elles són els protagonistes i les llums els il·luminen… són els amos de l’escenari.
Els actors i les actrius creixen, se senten importants, tothom els mira i la feina de tot l’any té recompensa. Un públic entregat des del minut zero… i la màgia ja està en marxa. Moments de ball, de riure, de reflexió i de tendresa en dosis sobredimensionades.
Els actors es guien per actuacions intuïtives i carregades d’emotivitat i les hores d’assaig es veuen reflectides en allò que passa dalt de l’escenari.
Cal remarcar la feina dels voluntaris. Ja sabem que els actors i les actrius són importants, però el maquillatge, les llums, l’attrezzo, la música, el vestuari… també ho són. Intueixo que la seva tasca de vegades sobrepassa el que es purament actoral. La crítica fàcil dels joves i la seva poca implicació en la societat cau a trossos amb joves que cooperen amb altres joves en un projecte com aquest i que donen el seu temps perquè tothom pugui gaudir del fet d’estar damunt de l’escenari.
Ja per concloure diré que un quan va al teatre busca que l’emocionin i en vol sortir pensant una mica diferent de com ho feia quan va entrar. El Festival Eclèctic t’ho garanteix, t’emociona i et canvia la perspectiva.
L’any que ve jo no me’l perdré.
