El sobrepès i l’obesitat ja afecten el 38,9% de la nostra població infantil

L’any 2005, el percentatge de nens i nenes entre 6 i 12 anys amb aquestes afeccions era del 31,8% i la tendència és que continuï creixent

Per . Actualitzat el

El dia 11 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Obesitat, una malaltia que ha augmentat d’una manera preocupant en els darrers anys la població infantil a Catalunya. Segons dades de 2015, el 31,8% la població infantil entre 6 i 12 anys pateixen aquest tipus d’afectació; concretament, un 19,1% patia sobrepès i un 12,6%, obesitat. I ara, segons dades més recents extretes d’un programa conjunt realitzat entre l’Hospital Sant Joan de Déu i els CAP de l’ICS, s’ha assolit la xifra del  38,9%, amb un 23,3% de sobrepès i un 15,6% d’obesitat, cosa que, segons els professionals sanitaris, és molt alarmant. Les infermeres pediàtriques de la Xarxa de Santa Tecla Antonia Sánchez i Míriam Vadillo expliquen les causes i les conseqüències d’aquesta malaltia que sembla que va en augment i ens ofereixen una sèrie de recomanacions per prevenir-la.

Segons les infermeres, l’obesitat infantil s’associa a l’obesitat també en l’edat adulta; de fet, un 77% de nens obesos ho continuen sent en edat adulta i això significa que també tenen associades les malalties que implica l’obesitat.

Per aquest motiu, és molt important controlar l’excés de pes durant l’etapa de la infància, ja que no es tracta només d’evitar repercussions negatives en edat adulta, sinó també a curt i mitjà termini. En aquest sentit, les professionals destaquen que les afectacions poden produir-se en el sistema muscular i les articulacions (mal de genolls, peus plans, escoliosi…); la pell (aparició d’estries), el sistema endocrí (diabetis), respiratori (apnea), però també generar problemes psicològics i socials (baixa autoestima, desconfiança, depressió…). «El vessant psicosocial és molt important en aquesta malaltia, ja que tant en pot ser la causa com la conseqüència. De vegades, les causes de l’obesitat infantil no són només uns mals hàbits alimentaris sinó que cal buscar-los en l’entorn familiar i social de l’infant; molt sovint, una situació familiar complicada pot generar ansietat en l’infant i fer que mengi més».

Causes

Les causes de l’obesitat i el sobrepès poden ser molt diverses, però principalment provenen de la combinació entre uns mals hàbits alimentaris (menjar fora d’hores, consumir aliments processats i amb molt sucre, absència de la dieta mediterrània, menjar massa quantitat, massa de pressa…) i el sedentarisme (els nens no solen realitzar tanta activitat física perquè, entre altres, ja no es juga al carrer). Per tant, és important concebre l’alimentació com un fet social que implica tota la família i, en aquest sentit, per evitar els trastorns de conducta alimentària, es recomana fer, com a mínim, un àpat en família, tots junts sense pantalles i menjar tots el mateix.

Detecció

Com es pot saber si un nen o nena té sobrepès o obesitat? Segons les infermeres, «en les consultes de pediatria es fan revisions periòdiques on es controla el pes i la talla i es mesura  l’índex de massa corporal. Aquest índex es compara amb uns percentatges, els quals indiquen si aquell infant té un pes normal, té sobrepès o bé té obesitat; un cop obtingudes aquestes dades, es fa un cribratge i, si és necessari, es comença a treballar amb la família i l’infant per canviar els hàbits alimentaris».

Prevenció i recomanacions

El control i la prevenció del sobrepès es comença a fer ja des d’edats ben primerenques. Quan el nadó arriba a la consulta de pediatria per primera vegada, amb 15 dies de vida, ja s’informa els pares i mares de la importància de l’alimentació. Una de les consignes principals és el foment de la lactància materna fins als sis mesos de vida, «ja que s’ha demostrat que aquesta és una de les primeres mesures de prevenció contra l’excés de pes», expliquen les infermeres.  Més enllà d’això, es recomana seguir les recomanacions alimentàries que marca l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya que recomanen la introducció progressiva dels aliments per part de l’infant –«que els manipuli i els vagi tastant al seu ritme»–, que el nen marqui la quantitat que vol menjar, no els pares –«un hàbit molt difícil de canviar, ja que genera molta angoixa»–); fomentar una alimentació baixa en proteïnes i sucres superflus –«cal evitar els sucs envasats, les begudes ensucrades, no posar sucre a la llet o al iogurt…»–, beure aigua en lloc de refrescos…

A  l’etapa escolar es produeix un increment del greix corporal, per això és important instaurar uns hàbits alimentaris saludables, és a dir, seguir una rutina regular dels àpats –no picar entre menjades–, cuidar l’estructura dels àpats (fer un primer plat, un segon plat i postres en lloc de fer un plat únic), respectar el sabor natural dels aliments (no posar salses, sucres…) variar els aliments, ser autònoms en l’ús dels estris de la vaixella –«que mengin ells sols»–, intentar presentar els aliments d’una manera atractiva, i, si es queda al menjador escolar, tenir en compte el que mengin a migdia per compensar-ho a la nit.

El paper dels adults

«Els adults han de ser un model per als infants en termes d’alimentació. Menjar junts i menjar de tot és molt important per garantir uns bons hàbits alimentaris dels nostres fills», asseguren les professionals de la Xarxa de Santa Tecla.

«Els menjadors escolars sovint garanteixen l’únic àpat equilibrat del dia de molts infants»

Molts nens i nenes dinen al menjador escolar, un espai que té un paper preponderant en l’alimentació dels infants, ja que molt sovint proporcionen l’àpat més complet del dia.

Segons Anna Alegre, cap de Secretaria de l’Escola El Miracle de Tarragona, «el menjador escolar garanteix un àpat complet i equilibrat, ja que està revisat per una nutricionista, que assegura la presència dels aliments essencials en la nostra dieta: verdura, fruita, carn, peix, pasta, lactis… Les famílies reben a principis de cada mes un full amb el quadrant del menú diari dels seus fills i filles i que consten d’un primer plat, un segon plat i les postres. A més a més, també se’ls fa una recomanació del menú que es pot fer per sopar, de manera que es garanteix l’equilibri entre els dos àpats més importants del dia».

En un menjador escolar també es tenen en compte les al·lèrgies o intoleràncies que poden patir els infants, així com les dietes especials per causa d’alguna indisposició puntual o per creences religioses i/o culturals.

«En molts entorns, el paper dels menjadors és molt important, ja que proporcionen l’únic àpat equilibrat i complet del dia. De vegades, no es tracta tan sols de famílies desfavorides o amb dificultats econòmiques, sinó que també pot ser que les famílies, per qüestions de temps o per desconeixement, recorrin a les solucions fàcils de l’hamburguesa i les patates fregides en lloc de la verdura per sopar».

Programes

L’alimentació també està present a les escoles amb programes específics que promouen el consum d’aliments saludables entre els més petits, com són els de «Fruites i hortalisses a les escoles» o «Llet a les escoles» que impulsa la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Ensenyament.