La ciutat de Tarragona ha organitzat dos grans esdeveniments aquest 2018: els Jocs Mediterranis i el Concurs de Castells. Els dos han estat liderats per l’Ajuntament de Tarragona. Un es fa bianualment i l’altre s’ha estat preparant durant gairebé tota l’alcaldia de Ballesteros i ha patit nombrosos entrebancs; el més sonat: haver-lo d’endarrerir un any. A NotíciesTgn hem fet l’exercici de comparar els dos esdeveniments i analitzar el ressò internacional que han tingut. Cal recordar que un cop finalitzats els Jocs Mediterranis 2018, Ballesteros va treure pit de la gestió de l’esdeveniment remarcant la projecció internacional que havia tingut Tarragona gràcies a l’esdeveniment esportiu. Sortosament per a la ciutat, quan cada dos anys acaba el Concurs de Castells, el batlle no ha de sortir a defensar-lo davant dels mitjans de comunicació.
Si algun esdeveniment dels que ha organitzat la ciutat aquest 2018 ha tingut rellevància internacional, ha estat el Concurs de Castells, pel qual es van acreditar 471 periodistes. A l’acte principal dels Jocs Mediterranis, la inauguració, n’hi havia uns 200, dels quals 80 eren de fora de l’estat. Durant tots els dies dels Jocs Mediterranis, els periodistes i fotògrafs van ascendir a 337 (119 internacionals). Una xifra a la qual cal afegir el nombrós personal de televisió (Teledeporte, Esport3 i TAC12) que va realitzar la cobertura nacional i estatal de totes les competicions.
Fent un cop d’ull a la rellevància dels Jocs Mediterranis de Tarragona al buscador de notícies internacionals de Google, trobem que el certamen va tenir només rellevància en mitjans molt especialitzats com la revista Swim Swam de natació o al blog Insidethegames.biz. Per trobar notícies dels Jocs a mitjans generalistes hem de viatjar a Egipte, Turquia i, en menor mesura, el Marroc o Xipre. Cap gran capçalera internacional i algunes notícies soltes en webs especialitzades com la d’hípica Equnews.com.
Si fem la mateixa prova amb el Concurs de Castells de Tarragona, veiem notícies prèvies i posteriors a l’esdeveniment a mitjans com la BBC, The National Geographic, The Guardian, Yahoo News, Euronews, The Atlantic, The Washington Post, The New York Times, Telegraph… En l’àmbit audiovisual, el Concurs de Castells es va seguir fora de les nostres fronteres gràcies a la cobertura d’Al Jazeera, TV Globo Brazil, CCTV (Xina), Pear Video (Xina), TF1 (França), France24 i dues productores de Londres i una de Rússia.
Una projecció internacional impagable, la del Concurs de Castells –un certamen que va tenir un cost de mig milió d’euros incloses les activitats prèvies com ara la diada internacional de la plaça de Font. Concretament, l’Ajuntament de Tarragona ha pagat 350.000 euros i la resta ha estat aportació privada i patrocini. Cal recordar que els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 han costat més de 80 milions d’euros, dels quals el consistori tarragoní n’ha abonat un mínim de 12,5 milions i mig, als quals cal sumar les nòmines del personal que hi ha estat treballant durant els anys previs que, sumant només les dels darrers quatre anys freguen el milió i mig d’euros.
Malauradament, els Jocs de Tarragona no seran recordats per la seva projecció internacional gairebé inexistent, ni per ser «els Jocs de la pau» que l’organització volia que fossin quan tenien l’esperança que hi participessin Palestina i Israel. Una de les primeres entrades que trobem a Google News és una notícia d’El País que es titula «Les pífies dels Jocs Mediterranis». Himnes que no sonen, autoservei de medalles amb una campiona olímpica al podi, atropellament amb un cotxe oficial, esquerdes a la pista de bàsquet… i poc públic. Només un 15% de les entrades venudes. El Concurs de Castells va exhaurir les localitats els dos dies.
Aquest exercici comparatiu ens demostra que els diners no poden comprar les potencialitats de la ciutat i del territori. El patrimoni i la història viva fa que el Tarraco Viva camini sol, el bon temps i l’escenari privilegiat de la punta del Miracle fa que el Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona no necessiti ni anunciar-se i l’atractiu visual i emocional dels castells fan que els mitjans gràfics d’arreu del món esperin en candeletes que passin dos anys volant. Potser, més que voler ser referent esportiu tenint Barcelona a tocar, Tarragona faria bé de garantir que l’esdeveniment bianual no marxi mai de la ciutat al preu que calgui.