M’agrada que TV3 hagi rememorat l’1-O de la manera que ho ha fet, encara que els seus detractors diguin que no és plural, que, de fet, ho dirien igual. No m’agrada que els policies que ens van maltractar vinguin a Catalunya a reivindicar un augment de sou per haver fet bé la seva feina fa un any. M’agrada que el president Torra sàpiga parlar tan bé. No m’agrada que acabi no dient res, tot i que ja m’imagino que no pot ensenyar les cartes, si és que hi ha cartes. M’agrada que l’advocat dels exiliats a Bèlgica, Christophe Marchand, digui que amb tota seguretat ho tenim guanyat. No m’agrada que digui que els nostres presos seran condemnats perquè, quin sentit té guanyar amb tota seguretat si els han de condemnar? M’agrada que l’Oriol Junqueras es presenti a les eleccions al Parlament Europeu. No m’agrada el pas enrere d’ERC perquè no els vam votar per això. M’agrada que sortim al carrer a contrarestar la manifestació de Jusapol. No m’agrada que, a hores d’ara, ens posem violents després d’haver demostrat que som els hereus directes de Job, el de la paciència. M’agrada que el món sencer sàpiga què passa a Catalunya. No m’agrada que la justícia espanyola, malgrat estar en el punt de mira del món, vulneri tots els drets fonamentals que se li posen per davant. M’agrada que els que formem el poble independentista anem tots a la una, almenys fins ara. No m’agrada que els polítics independentistes vagin cadascun a la seva, movent-se per interessos de partit. De tot el que no m’agrada, això és el que més m’indigna; units ho podem tot, desunits som menys que res. I diré més, no ens vam deixar estomacar, no plorem cada vegada que veiem les imatges, no ens hem mantingut plenament mobilitzats durant un any per quedar-nos allà on érem i no avançar ni un pam. No en tenim prou amb l’ofensiva de l’estat espanyol que, a sobre, ens hem de fer la traveta entre nosaltres?
De petita, amb les amigues, desfullàvem la margarida: m’agrada, no m’agrada, m’agrada, no m’agrada, m’agrada… Una mica més tard vam canviar el verb: m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima, m’estima… Temps era temps, i ja fa molt temps, i ja és hora que deixem de desfullar la margarida, confiant la nostra sort a l’atzar. Ens hem fet grans i toca prendre decisions. Amb coherència i sentit de la responsabilitat, si us plau! Som molts als que, sense gens d’interès per convertir els Mossos en quadres abstractes ni per assaltar el Parlament, se’ns acaba la paciència.