Records de l’1 d’octubre

A les portes del primer aniversari del referèndum de l’1-0, ‘Notíciestgn’ recull testimonis de tarragonins i tarragonines que van viure intensament la històrica jornada

Per . Actualitzat el

Tal dia com avui, un any enrere, l’1-O estava en boca de moltes persones. El Govern de la Generalitat assegurava que les urnes i les paperetes serien als col·legis mentre que el Govern espanyol feia gala de les operacions policials a impremtes per assegurar que el referèndum estava desarticulat. Amb tot, centenars de policies venien d’arreu d’Espanya a les nostres contrades. Certament es parlava molt d’aquell primer d’octubre però poques persones podien arribar a imaginar que s’acabaria convertint en una de les dates més importants de la història recent de Catalunya.

Aquell dia, finalment, el poble de Catalunya va poder votar. Les urnes, les paperetes i les meses eren al seu lloc, tal com prometien molts dels polítics i líders socials que ara són entre reixes o a l’exili. Els cens universal activat al darrer moment i la perícia dels informàtics que van fer front als nombrosos atacs d’aquells que preferien que no es votés van ser fonamentals per permetre una gran participació. Dels entrebancs físics no cal parlar-ne gaire. Les actuacions de la Policía Nacional es van poder veure a tots els racons del planeta. Portades de diaris d’arreu mostraven els cossos de seguretat en acció davant els rostres de por, incredulitat i incomprensió dels votants. Paraules com «vergonya» es van veure impreses al capdavant dels rotatius i es van sentir en boca de periodistes internacionals que fins aquell dia potser ni sabien de l’existència del poble català.

És de la voluntat d’aquest poble de la qual volem parlar. Ho deia l’exdiputat David Fernández, «I volent ser país, hem après a ser poble». Els resultats de l’1-O mostren clarament que la immensa majoria de persones que van defensar les urnes eren independentistes, però no totes. N’hi va haver que van votar que «no», vots en blanc… De ben segur que molts no haurien ni anat a votar si la resposta de l’Estat no hagués estat tan desproporcionada. Aquell dia, el poble de Catalunya va alçar les mans per dir que volia votar i ho va fer. Ho va fer amb alegria però també amb por davant les atrocitats audiovisuals que arribaven als mòbils o que es vivien en primera persona. Ho va fer organitzat, tot i el caos. Ho va fer amb una fraternitat incomparable sabedors que, per sobre de la creueta marcada, tothom lluitava per la democràcia. I, sobretot, ho va fer amb una tossuderia implacable.

Ara farà tot just un any d’una  jornada històrica de sentiments contraposats. Per un costat, el triomf d’una societat que va ser capaç d’adreçar-se a les urnes per voluntat pròpia i malgrat les dificultats. Per l’altre, amb el sentinent d’haver format part d’una de les jornades més  indignants de la nostra història recent. A Notíciestgn hem volgut recordar aquella jornada a través de la veu (dels escrits) de testimonis que la van viure intensament. Són exemples d’experiències viscudes que ara es rememoren, un any després.

(En la versió en línia les trobareu a la pàgina principal noticiestgn.cat)

Plataforma 1 d’octubre

La Plataforma 1 d’Octubre, que aglutina diverses entitats, entre les quals l’ANC i Òmnium, ha posat en marxa un nou web (1octubre2018.cat) que vol coordinar els actes unitaris del primer aniversari.

El pròxim 1 d’octubre es preveu una gran manifestació a Barcelona, a partir de les 18,30 h. També hi ha convocats centenars d’actes arreu de Catalunya i el cap de setmana del 29 i 30 de setembre, sobretot a les escoles, organitzades pels CDR dels diferents barris i municipis.