Ha passat un any del, per a mi, fatídic 1 d’octubre. I extrec d’aquest qualificatiu tot el contingut polític o partidari. Em refereixo únicament i exclusiva a un sense sentit que no hauria d’haver passat mai en un país demòcrata. Independentment de les raons d’uns i altres, el cert és que l’actitud irresponsable i poc reflectida dels que controlaven, sobretot políticament, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ens han conduït a un precipici en la convivència social. No es pot fer servir les policies per resoldre qüestions polítiques. Atonyinar civils per simple fet de dipositar una papereta en una urna hauria de ser motiu per fer caure el ministre d’Interior i fins i tot un govern. Sé que els radicalismes van fer maleses i la poca consistència de l’estratègia independentista va fer que molts acabessin decebuts. No podem amagar que la convivència a Catalunya es fa difícil, sobretot perquè no ens podem expressar lliurement. És així, diguin el que diguin i es posin com es posin. Però encara ho fa més difícil l’actitud de permanent confrontació d’alguns partits, els quals, vull pensar que conscientment, alimenten el fanatisme d’ultres radicals i d’autèntics feixistes. El canvi de govern a Espanya hauria de servir per apaivagar els ànims més exaltats i passar de les paraules als fets. Les maneres hauran d’anar acompanyades de continguts, capacitat per un canvi de mentalitat i sentit comú. Ningú pot ser empresonat, jutjat o condemnat per preguntar als seus ciutadans què volen pel seu país. És normal que alguns països, sobretot els que estan més avesats als referèndums, ens mirin de forma desconcertada. La democràcia espanyola ha sortit malmesa i la justícia està sota sospita. No puc concebre que un grapat de jutges utilitzin un xat –per més privat que sigui– per insultar independentistes. No he vist cap xat on posin a parir els fatxes. Hi ha molta feina al davant. En la política i en la justícia. S’ha de despolititzar la justícia i deixar de judicialitzar la política. Em fa molta por un país on la justícia no és lliure i actua per ímpetus personals i racionals. No m’agraden els jutges progres ni fatxes. Vull que siguin jutges i punt. L’1 d’octubre no pot tornar a repetir-se sota cap pretext. És una data que passarà a la història i serà, per tot sempre, una de les vergonyes del govern espanyol liderat pel defenestrat Mariano Rajoy. Entre tots haurien d’establir ponts i deixar clar la nostra idiosincràsia com a poble. Mentre no siguem capaços de mostrar al món les nostres particularitats com a poble ensopegarem una vegada darrere l’altra. I que quedi clar que només podrem canviar les coses quan Catalunya sigui important a la capital d’Espanya, agradi o no.
