De les al·legories als paisatges

La nova exposició del CaixaForum, mostra el resultat del canvi de paradigma en l’adquisició d’obres d’art

Per . Actualitzat el

 

Persones que van viure fa més de 400 anys ens donen la benvinguda en aquest viatge en el temps i en l’espai que ens proposa el CaixaForum de la mà del Museu d’Art i Història de Ginebra. Homes que semblen agafats per sorpresa amb la mirada perduda o que ens somriuen murris com si guaitessin una càmera que encara no s’havia inventat. Alguns dels retrats inclouen objectes que donen informació sobre qui eren. Altres, com el primer que trobem en entrar a la sala, no tenen res. Només foscor per envoltar una figura desimbolta que ens mira. Esguard atrapat en el temps cedit al pintor a canvi d’una promesa d’eternitat, de moment, completa.

Aquest intercanvi econòmic entre l’artista i el comprador de l’obra és cabdal per entendre l’exposició Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra. Un repàs a l’evolució dels gèneres sorgits a recer del fort desenvolupament econòmic que van conèixer els Països Baixos els segles XVI i XVII. Un fet que va tenir una conseqüència directa en l’evolució de la pintura, ja que les noves classes benestants trencaven l’hegemonia de la noblesa i l’Església com a sol·licitants d’obres d’art. Això provoca l’aparició de nous gèneres que superen les al·legories o escenes de la història sagrada. Precisament, a les escenes mítiques està dedicat el següent àmbit. Hi veiem, per exemple, tres al·legories que com- parteixen tema: la futilitat de l’afany d’èxit i la inútil acumulació de riqueses. Un Sant Jordi envestint a lloms d’un cavall negre contrasta amb la serenor de la dama que jau envoltada de riqueses amb una calavera a la falda. Igual de contraposades són les obres del següent àmbit que canvien el guerrer amb muntura per una mare amb nen a la cuina. Les arquitectures i escenes de la vida quotidiana són fruit del canvi de sol·licitants esmentat. Ja no els cal pintar misticisme perquè la clientela anhela aquestes propostes pictòriques que reflecteixen el dia a dia. Uns miralls de la quotidianitat de fa 400 anys que els pintors aprofiten per proposar jeroglífics o documentar el dia a dia.

Els paisatges deixen de ser el teló de fons de les obres per esdevenir protagonistes

Més immutables són els paisatges que, a partir del segle XV, deixen de ser el teló de fons de l’escena que el pintor vol representar, per esdevenir els autèntics protagonistes de l’obra. Rius i arbres omplen el tercer àmbit de la mostra i donen pas al darrer espai: les natures mortes i els gerros de flors. Objectes inanimats que posen de manifest la destresa de l’artista capaç de reflectir a l’aparador d’una peixateria carregada de peixos o un gerro ple de flors que pertanyen a diferents estacions. Opulència, eternitat… l’univers simbòlic dels quadres d’objectes inanimats ens torna al principi de l’exposició. Tanquem així un cercle caminat per la sala, amb dos extrems que es toquen: dos gèneres que posen de manifest la importància que el mercadeig va tenir en l’aparició de nous gèneres pictòrics.

Activitats al voltant de l’exposició

Entre les propostes, es durà a terme un Cafè i tertúlia: Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra. Es farà del 20 de setembre de 2018 al 27 de gener. Una visita tranquil·la aprofundint en els temes o els aspectes que interessin més els visitants i conduïda per un mediador. Una vegada acabada la visita, es compartiran impressions sobre l’exposició en una tertúlia participativa que inclou material complementari i s’acompanya d’una tassa de cafè (o equivalent).

L’exposició és de lliure accés i es podrà visitar fins al 27 de gener

A banda, es farà el cicle de conferències «El gran segle de la pintura flamenca. A la recerca de l’individu i la realitat». Comença el pròxim 10 d’octubre amb «Creació, història i dignitat humana», a càrrec d’Eva March (UPF). El dia 24, Carmen Narváez (UB) parlarà de «Pintar l’arquitectura». El 7 de novembre, la xerrada «La vida quotidiana: del luxe a la minúcia» la realitzarà Rosa Creixell (UB) i el dimecres 21 de novembre, Joan Ramon Triadó (UB) oferirà la conferència «Pintar, menjar i beure».