La mala gent

Per . Actualitzat el

He de confessar que quan vaig veure que «eldiario.es» ficava el nas en els expedients acadèmics de tants polítics vaig pensar que els seus periodistes havien trobat un filó i que ara només es dedicarien a explotar-lo sense buscar cap més notícia. M’hi vaig reafirmar en veure que la caverna mediàtica —i qui sinó?— s’hi apuntava. Segueixo pensant que l’autèntica notícia hauria de ser descobrir què passa o què va passar a l’Instituto de Derecho Público de la Universitat Rey Juan Carlos per haver-se’n conegut tantes irregularitats. Tot i amb això, aprovo les investigacions del diari perquè desemmascarar uns farsants sempre és una excel·lent notícia.
La política espanyola és plena de farsants, això ja ho sabíem. Hem de distingir, no obstant això, entre aquells que reconeixen la culpa o aporten proves de la seva innocència, com els polítics del PSOE, d’aquells que amb fatxenderia i sabent-se protegits pels poders fàctics no aporten res ni reconeixen cap culpa, tal com passa amb els representants de la dreta i l’extrema dreta espanyola.
Quan penso que aquests subjectes són els autors i inductors de tantes i tantes mentides que només tenien la finalitat de destruir-nos com a poble, que són els inventors del delicte de rebel·lió, sedició i terrorisme atribuïts als presos polítics, als exiliats i a tots aquells, víctimes de les seves falòrnies, l’exasperació em recorre tot el cos i em fa preguntar una vegada i una altra com és possible que hi hagi tan mala gent: gent que viu en fals la seva pròpia vida i que pretén arruïnar la dels altres mitjançant la mentida.
La mentida deu ser un vici inherent a la condició humana. Que aixequi la mà qui no ha dit mai una mentida. Jo quan descobreixo que algú m’ha dit una mentida insignificant no puc evitar de preguntar-me si me’n pot haver dit d’altres de més importants. En el cas que ens ocupa, el dels mentiders que ens desacrediten —fem memòria: Fernández Díaz, de Alfonso, Rivera, Cospedal, Casado, Nart, Girauta… La llista és llarga i aquesta columna no dona per més—, podríem dir que les mentides importants que han dit per maltractar-nos, aixafar-nos, aniquilar-nos, ja les coneixem i les patim tots a Catalunya. Les que arriben ara de la mà de «eldiario.es», al meu parer, són menors. És clar que aquestes els desemmascaren davant de tot el poble espanyol i això sí que no és menor. Unes i altres, però, mostren la baixa categoria d’aquesta gent, que no puc qualificar d’altra manera que de mala gent.